Palau Palmerola
El palau Palmerola, també conegut com a casa del Comte de Fonollar, és una antiga residència senyorial situada als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVIII | construcció | |||
| 1858 | renovació, Arquitecte: Elies Rogent i Amat | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | neoclassicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Portaferrissa, 7-9 i Bot, 1-3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 38903 | |||
| Id. Barcelona | 777 | |||
Descripció modifica
De planta baixa i tres pisos, el palau conserva alguns elements del segle xviii, com ara el vestíbul, cobert amb volta de quatre punts, i l'escala, coberta amb voltes rampants que reposen sobre columnes d'ordre toscà.[2]
El saló és actualment l'estudi del fotògraf Manuel Outumuro, que n'encarregà la restauració a l'arquitecte Stephen Henneberry.[3] L'any 2000 s'hi recuperaren unes pintures murals de Pere Pau Montaña, tapades durant la reforma del 1858 darrere una ornamentació neogòtica.[1] Es tracta de 10 plafons de grans dimensions que recreen l'expedició catalana a Orient en època medieval i s'emmarquen en una escenografia arquitectònica noeclàssica a base de pilastres acanalades i altres ornamentacions classicistes.[2]
Història modifica
El 1741, Ramon de Ponsich i Camps (1713-1775)[4] va adquirir en subhasta pública una propietat a la cantonada dels carrers de Portaferrissa i d'en Bot que havia pertangut a Tomàs de Martí i de Vilanova,[5] i va establir-ne una part en emfiteusi al fuster Pere Fajol.[6] El 1768, Ponsich, la seva dona Maria Ignàsia d'Alós i Fontaner[7] i el seu fill Ramon de Ponsich i d'Alòs[8] vengueren la seva part a Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar (1732-1809), primer marquès de Palmerola i baró de Montclar,[9][10] que l'any següent adquirí l'altra part a Fajol i la seva dona Antònia.[11]
El 1776, el marquès va demanar permís per a reedificar el frontis del carrer d'en Bot,[12] i novament el 1784 per al del carrer de la Portaferrisssa[13] sobre el terreny de les cases d'Úrsula Soler.[14] A la seva mort, el títol i el casal passaren a mans del seu fill Francesc Despujol i Vilalba,[15] que fou succeït pel seu germà Ramon,[16] casat amb Micaela Ferrer de Sant Jordi i dels Sants, comtessa de Fonollar.[17]
El 1858, l'hereu Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi[18][19] va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Elies Rogent, que va refer l'allargada façana del carrer d'en Bot amb criteris academicistes i hi va remuntar un tercer pis.[20] Casat amb Marianna de Dusai i de Fivaller,[21] fou succeït pel seu fill Ignasi Maria Despujol i de Dusai.[22]
El 1870, el seu apoderat Àlvar Maria Camín i López va llogar-ne diverses dependències als fabricants Josep Rosés i Ricart i Josep Masriera i Vidal (vegeu Can Rosés)[23] fins al 1876, termini prorrogable per un any més.[24][25] Una de les clàsules del contracte atorgava als llogaters un dret preferencial en cas que el marquès volgués vendre el palau, la qual cosa es va produir el 1874, quan Camín va arribar a un acord amb Antoni López i López pel preu de 100.000 duros. Mentrestant, el seu gendre Eusebi Güell i Bacigalupi va obtenir la cessió del dret de fadiga o tempteig[26] per part dels senyors emfitèutics i va fer efectiva la compra pel mateix preu, del qual 74.187 duros serien per a pagar els creditors del marquès.[27][25] Això va motivar un litigi, que acabà el 1883 amb una sentència del Tribunal Suprem declarant nul·la la venda,[25] i la propietat passà a mans de Rosés.[28]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Casa del comte de Fonollar». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Casa del Comte de Fonollar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Vallugera Fuster, 2015, p. 49.
- ↑ «RAMON PONSICH I DE CAMPS». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
- ↑ AHPB, notaris Gerau Ferrusola i Josep Francesc Fontana, manual 934/36, f. 430-436v, 13-6-1781.
- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontana, manual 934/36, f. 241-244v, 23-6-1741.
- ↑ «MARIA IGNACIA D'ALOS FONTANER». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
- ↑ «RAMON PONSICH ALOS». geneanet. Carlos de Mena Obiols.
- ↑ «Fco.-Javier de Despujol y Alemany-Descatllar de Pons y Armella». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Claramunt i Gavarró, manual 1.038/13, f. 88-100v, 8-11-1768.
- ↑ AHPB, notari Josep Antoni Mallachs, manual 1.048/17, f. 474-475v, 20-7-1769.
- ↑ «Despujol i d'Alemany Descatllar, Francesc, marquès de Palmarola. Bot. Reedificar». C.XIV Obreria C-11/1776-90. AHCB, 30-05-1776.
- ↑ «Marquès de la Palmerola. Portaferrissa i Bot. Casa. Planta baixa i dos pisos. Reedificar part de la casa, posar balcons». C.XIV Obreria C-34/1784-34. AHCB, 25-03-1784.
- ↑ AHCB, I-34 Cadastre, Quadern de cases reedificades des del 1721 en endavant. Cases reedificades el 1785, f. 1529-1531.
- ↑ «Fco.-de-Paula de Despujol y Vilalba». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Ramón Cayetano de Despujol y Vilalba». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Micaela de Ferrer de SantJordi y dels-Sants». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «José-Oriol de Despujol y Ferrer de SantJordi». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «José Maria Despujol, Conde de Fonollar. Portaferrissa 7 i Bot 1 i 3. Construcció d'un tercer pis en una casa». Q127 Foment 51/1858. AMCB, 23-03-1858.
- ↑ «Mariana de Dusay y Fivaller». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ «Ignacio de Despujol y Dusay». geneanet. Maria Pilar de Olivar i Vivó.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 518.
- ↑ AHPB, notari Josep Pla i Soler, 24-7-1870.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias dictadas por el Tribunal Supremo, 31-12-1883, p. 530-543.
- ↑ «tempteig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/19, f. 2406-2431, 14-9-1874.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 413.
Bibliografia modifica
- Vallugera Fuster, Anna «El programa pictórico del Palau Palmerola en Barcelona. Interpretación de escenas mediante el archivo patrimonial familiar». Imago. Revista de Emblemática y Cultura Visual, 7, 2015, pàg. 43-57.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Palmerola |
- «Casa del Comte de Fonollar (Palau Palmerola)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Palau dels Despujol o Palmerola». Barcelona entre muralles. Francesc Font.