Obre el menú principal

Fàbrica Bonaplata

També coneguda com "El Vapor"

La Fàbrica Bonaplata (1832-1835) fou la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.[1] És per això que també fou coneguda com a "Vapor Bonaplata" o simplement com "El Vapor".

Infotaula d'edifici
Fàbrica Bonaplata
Dades
Tipus fàbrica
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteCiutat Vella
BarriEl Raval
 41° 23′ 08″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.385428°N,2.165735°E / 41.385428; 2.165735
Modifica les dades a Wikidata

Empresa pioneraModifica

La industrialització moderna s'inicia a Catalunya precisament amb aquesta empresa. Fins al 1833, a Catalunya, es parla d'etapa preindustrial i a partir d'aquest moment d'indústria moderna. Aquesta nova indústria va lligada a dos elements fonamentals: la màquina de vapor - lligada a la primera revolució industrial - com a força motriu i la maquinària feta de ferro colat. A Catalunya les màquines que utilitzava la indústria tèxtil eren de fusta: màquines de filar, telers i taules d'estampació. Bonaplata serà la primera a utilitzar les màquines de filar i els telers mecànics de fosa i juntament amb aquesta nova maquinària les tècniques metal·lúrgiques per a construir-la i reparar-la.

Aquestes màquines de ferro colat pesaven enormement i no podien ser mogudes per la força d'un home o d'un animal. Un sistema hauria estat utilitzar l'energia hidràulica però aquesta només era possible al costat dels rius. Els fabricants de Barcelona no tenien aquesta força motriu a l'abast i per això es féu necessària la introducció de la màquina de vapor.

Per tant la maquinària tèxtil moderna va ser implementada juntament amb una nova força motriu suficientment potent: el vapor.

ImpulsorsModifica

La família Bonaplata ja estava vinculada al tèxtil abans de crear el vapor. Així Ramon i Gabriel Bonaplata consten com a fabricants d'indianes el 1803.[2] Ramon Bonaplata i Roig, casat amb la Teresa Corriol, tingué cinc fills. El gran, Salvador, seguí amb el negoci d'estampació del seu pare. El segon, Josep Bonaplata i Corriol, fou el motor de la innovació ajudat pels altre germans i per altres fabricants coneguts seus amb els quals feu societat.

Josep es dedicà a estudiar la manera de millorar la filatura i el tissatge. El juny de 1829 obtingué permís per importar maquinària per a filar estam i el novembre del mateix any, juntament amb Joan Vilaregut i Albafull, fabricant de teixits de cotó, aconseguí permís per importat màquines per a ordir i teixir mecànicament tota mena de fils. Aquests dos socis instal·laren una primera fàbrica a Sallent que tenia com a força motriu dues rodes hidràuliques.[3] En la nova fàbrica hi treballaren fins a tres-centes persones i ja incorporava la nova maquinària de ferro. Però l'experiència no acabà de funcionar pels problemes de transport de les primeres matèries i dels teixits acabats. També tingueren problemes amb la conjuntura, alguns dels transports de materials foren robats i fins i tot incendiats. Amb tot això Josep es decidí a fer un viatge a Anglaterra per tal de conèixer els nous avenços en maquinària tèxtil i estudiar de prop l'aplicació del vapor.

El vaporModifica

El projecte industrial que volien portar a terme els Bonaplata i altres socis necessitava el suport de les institucions polítiques. És per això que sol·licitaren avantatges fiscals com ara reducció d'aranzels d'importació de maquinària i materials i també fins i tot subvencions directes, que es van justificar per la novetat que representaven aquests nous sistemes industrials. Bonaplata es comprometia a crear una societat per a fer una fàbrica de filats i teixits amb maquinària anglesa moguda a vapor. També es comprometia a fer una foneria capaç de reparar la maquinària importada i construir-ne de nova. L'estat atorgà l'exempció d'aranzels, una subvenció i uns terrenys prop de la muralla de Barcelona, amb façana al carrer Tallers.

La societat es creà el 1832[4] i es deia: Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia. Estava formada per tots els germans Bonaplata, per l'estampador Joan Rull que tenia un taller al carrer de Còdols i per Joan Vilaregut que ja havia fet societat anteriorment amb Josep Bonaplata.

Es creu que la fàbrica fou totalment operativa a partir del 29 de novembre de 1833 quan aparegué un anunci a la premsa en què es convidava als industrials a visitar la fàbrica i s'oferien els serveis de la foneria.[5]

L'incendiModifica

La fàbrica començà a funcionar amb la mort de Ferran VII i l'inici d'una etapa històrica complicada amb l'esclat de la primera guerra Carlina, que coincidia amb una situació econòmica difícil. La nova maquinària fou vista com a l'enemic per part de la classe treballadora, ja que competia amb ells i es creia que fomentava l'augment de l'atur, la pèrdua de llocs de treball. Aquest moviment obrer, d'origen anglès, rep el nom de ludisme.

A finals de juliol del 1835, dins de la primera guerra carlina, hi hagué una revolta popular en contra de l'església. Es cremaren convents de frares a Reus, que eren vistos com a partidaris dels carlins, i la revolta arribà a Barcelona. Per Sant Jaume s'incendià el convent de Sant Josep (l'actual Boqueria) i també els dels carmelites calçats, els dominics, els agustins i els trinitaris. El 5 d'agost el general Bassa que intentava frenar els avalots fou mort.[6]

Aquella nit el vapor Bonaplata també en va ser víctima. Així la nit del 5 al 6 d'agost la fàbrica fou assaltada i incendiada. Els danys s'acostaren als 135.000 duros i els Bonaplata demanaren una indemnització al govern que culparen de no haver fet prou per evitar-ho, indemnització que no s'arribà a pagar mai.[7]

ReferènciesModifica

  1. Nadal 1985, p. 22
  2. Cabana 1992, p. 74
  3. Cabana 1992, p. 75
  4. Nadal 1997, p.19
  5. Nadal 1997, p. 20
  6. Oliveras 2010, p. 13
  7. Pons 1997, p. 45

BibliografiaModifica

  • Williams, Roger. Burning Barcelona (en anglès). London: Bristol Book Publishing, 2011, p. 326. ISBN 9780955537660. 
  • Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris; els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1992-1994. ISBN 84-7739-427-X. 
  • Pons, Agustí «Josep Bonaplata, biografia i paradigma». Avui [Barcelona], 11-09-1997, p. 45.
  • Nadal Oller, Jordi. Josep Bonaplata: capdavanter del primer "vapor" barceloní. Barcelona: Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, 1997. 
  • Oliveras Costa, Jaume «Després d'una cursa de braus». El Punt [Girona], 13-08-2010, p. 13.
  • Nadal Oller, Jordi. «Bonaplata, pretext i símbol». A: Catalunya, la fàbrica d'Espanya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985. ISBN 84-76090-39-0. 
  • Nadal Oller, Jordi. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988-1994. ISBN 84-7739-050-9. 

Enllaços externsModifica