Fàbrica Bonaplata

També coneguda com "El Vapor"

La Fàbrica Bonaplata (1832-1835) fou la primera indústria tèxtil moguda per la força del vapor a l'estat espanyol.[1] És per això que també fou coneguda com a "Vapor Bonaplata" o simplement com "El Vapor".

Infotaula d'edifici
Fàbrica Bonaplata
Dades
TipusFàbrica tèxtil Modifica el valor a Wikidata
Creació1832 Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
Comarcael Barcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteCiutat Vella
BarriEl Raval Modifica el valor a Wikidata
 41° 23′ 08″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.385428°N,2.165735°E / 41.385428; 2.165735

Empresa pioneraModifica

La industrialització moderna s'inicia a Catalunya precisament amb aquesta empresa. Fins al 1833, a Catalunya, es parla d'etapa preindustrial i a partir d'aquest moment d'indústria moderna. Aquesta nova indústria va lligada a dos elements fonamentals: la màquina de vapor - lligada a la primera revolució industrial - com a força motriu i la maquinària feta de ferro colat. A Catalunya les màquines que utilitzava la indústria tèxtil eren de fusta: màquines de filar, telers i taules d'estampació. Bonaplata serà la primera a utilitzar les màquines de filar i els telers mecànics de fosa i juntament amb aquesta nova maquinària les tècniques metal·lúrgiques per a construir-la i reparar-la.

Aquestes màquines de ferro colat pesaven enormement i no podien ser mogudes per la força d'un home o d'un animal. Un sistema hauria estat utilitzar l'energia hidràulica però aquesta només era possible al costat dels rius. Els fabricants de Barcelona no tenien aquesta força motriu a l'abast i per això es féu necessària la introducció de la màquina de vapor.

Per tant la maquinària tèxtil moderna va ser implementada juntament amb una nova força motriu suficientment potent: el vapor.

ImpulsorsModifica

La família Bonaplata ja estava vinculada al tèxtil abans de crear el vapor. Així Ramon i Gabriel Bonaplata consten com a fabricants d'indianes el 1803.[2] Ramon Bonaplata i Roig, casat amb la Teresa Corriol, tingué cinc fills. El gran, Salvador, seguí amb el negoci d'estampació del seu pare. El segon, Josep Bonaplata i Corriol, fou el motor de la innovació ajudat pels altres germans i per altres fabricants coneguts seus amb els quals feu societat.

Josep es dedicà a estudiar la manera de millorar la filatura i el tissatge. El juny de 1829 obtingué permís per importar maquinària per a filar estam i el novembre del mateix any, juntament amb Joan Vilaregut i Albafull, fabricant de teixits de cotó, aconseguí permís per importar màquines per a ordir i teixir mecànicament tota mena de fils. Aquests dos socis instal·laren una primera fàbrica a Sallent que tenia com a força motriu dues rodes hidràuliques.[3] En la nova fàbrica hi treballaren fins a tres-centes persones i ja incorporava la nova maquinària de ferro. Però l'experiència no acabà de funcionar pels problemes de transport de les primeres matèries i dels teixits acabats. També tingueren problemes amb la conjuntura, alguns dels transports de materials foren robats i fins i tot incendiats. Amb tot això Josep es decidí a fer un viatge a Anglaterra per tal de conèixer els nous avenços en maquinària tèxtil i estudiar de prop l'aplicació del vapor.

El vaporModifica

El projecte industrial que volien portar a terme els Bonaplata i altres socis necessitava el suport de les institucions polítiques. És per això que sol·licitaren avantatges fiscals com ara reducció d'aranzels d'importació de maquinària i materials i també fins i tot subvencions directes, que es van justificar per la novetat que representaven aquests nous sistemes industrials. Bonaplata es comprometia a crear una societat per a fer una fàbrica de filats i teixits amb maquinària anglesa moguda a vapor. També es comprometia a fer una foneria capaç de reparar la maquinària importada i construir-ne de nova. L'estat atorgà l'exempció d'aranzels, una subvenció i uns terrenys prop de la muralla de Barcelona, amb façana al carrer Tallers arribant al que avui és el carrer Pelai.[4]

La societat es creà el 1832[5] i es deia: Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia. Estava formada per tots els germans Bonaplata, per l'estampador Joan Rull que tenia un taller al carrer de Còdols i per Joan Vilaregut que ja havia fet societat anteriorment amb Josep Bonaplata.

Es creu que la fàbrica fou totalment operativa a partir del 29 de novembre de 1833 quan aparegué un anunci a la premsa en què es convidava als industrials a visitar la fàbrica i s'oferien els serveis de la foneria.[6]

L'incendiModifica

La fàbrica començà a funcionar amb la mort de Ferran VII i l'inici d'una etapa històrica complicada amb l'esclat de la primera guerra Carlina, que coincidia amb una situació econòmica difícil. La nova maquinària fou vista com a l'enemic per part de la classe treballadora, ja que competia amb ells i es creia que fomentava l'augment de l'atur, la pèrdua de llocs de treball. Aquest moviment obrer, d'origen anglès, rep el nom de ludisme.

A finals de juliol del 1835, dins de la primera guerra carlina, hi hagué una revolta popular en contra de l'església: la Bullanga de 1835. Es cremaren convents de frares a Reus, que eren vistos com a partidaris dels carlins, i la revolta arribà a Barcelona. Per Sant Jaume s'incendià el convent de Sant Josep (l'actual Boqueria) i també els dels carmelites calçats, els dominics, els agustins i els trinitaris. El 5 d'agost el general Bassa que intentava frenar els avalots fou mort.[7]

Aquella nit el vapor Bonaplata també en va ser víctima. Així la nit del 5 al 6 d'agost la fàbrica fou assaltada i incendiada. Els danys s'acostaren als 135.000 duros i els Bonaplata demanaren una indemnització al govern que culparen de no haver fet prou per evitar-ho, indemnització que no s'arribà a pagar mai.[8]

ReferènciesModifica

  1. Nadal 1985, p. 22
  2. Cabana 1992, p. 74
  3. Cabana 1992, p. 75
  4. «Carta Arqueològica de Barcelona - Intervenció: Fàbrica El Vapor». Institut de Cultura de Barcelona-Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 juny 2020].
  5. Nadal 1997, p.19
  6. Nadal 1997, p. 20
  7. Oliveras 2010, p. 13
  8. Pons 1997, p. 45

BibliografiaModifica

  • Williams, Roger. Burning Barcelona (en anglès). London: Bristol Book Publishing, 2011, p. 326. ISBN 9780955537660. 
  • Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris; els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1992-1994. ISBN 84-7739-427-X. 
  • Pons, Agustí «Josep Bonaplata, biografia i paradigma». Avui [Barcelona], 11-09-1997, p. 45.
  • Nadal Oller, Jordi. Josep Bonaplata: capdavanter del primer "vapor" barceloní. Barcelona: Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, 1997. 
  • Oliveras Costa, Jaume «Després d'una cursa de braus». El Punt [Girona], 13-08-2010, p. 13.
  • Nadal Oller, Jordi. «Bonaplata, pretext i símbol». A: Catalunya, la fàbrica d'Espanya. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1985. ISBN 84-76090-39-0. 
  • Nadal Oller, Jordi. Història econòmica de la Catalunya contemporània. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1988-1994. ISBN 84-7739-050-9. 

Enllaços externsModifica