Obre el menú principal

Vapor Buxeda Vell

vapor de Sabadell

El Vapor Buxeda Vell (conegut popularment com a Vapor Buxeda o Can Buxeda Vell) fou un vapor tèxtil de Sabadell construït entre els anys 1852 i 1854 i fundat pels germans Miquel i Domènec Buxeda.[1] Era una indústria sabadellenca, fruit de la industrialització creixent a Catalunya al llarg del segle XIX, dedicada al procés de producció, manufacturació i fabricació de teixits de llana i de cotó i de filats d'estam i de llana.

Infotaula d'edifici
Vapor Buxeda Vell
Xemeneia del Vapor Buxeda Vell.JPG
Dades
Tipus fàbrica
Característiques
Estil arquitectònic Narcís Nunell (eng)
Manuel Folguera (eng)
Francesc Izard (eng)
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiSabadell
Localització C. de Sant Pau, 117. Sabadell
 41° 32′ 30″ N, 2° 06′ 33″ E / 41.541719°N,2.109053°E / 41.541719; 2.109053Coord.: 41° 32′ 30″ N, 2° 06′ 33″ E / 41.541719°N,2.109053°E / 41.541719; 2.109053
BCIL
Identificador IPAC: 27736
Modifica les dades a Wikidata

Actualment el propietari de l'edifici és l'Ajuntament de Sabadell, que l'ha rehabilitat reconvertit en el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera, el qual, al seu torn, depèn del Museu d'Història de Sabadell.[2] A l'interior s'hi conserven mostres de maquinària i de tecnologia aplicades a l'energia del vapor. També hi resta l'habitatge de l'encarregat de l'antic vapor, la sala de la màquina de vapor semifixa Wolf dissenyada per Francesc Izard i Bas el 1905, on hi ha la màquina de vapor i la sala de calderes.[3]

HistòriaModifica

 
Màquina de vapor semifixa Wolf del vapor Buxeda Vell, instal·lada el 1908

Va ser el primer establiment industrial de Sabadell que l'any 1879 tingué enllumenat elèctric autoproduït per la seva màquina de vapor.[4] L'any 1905 s'hi va construir la sala de la màquina de vapor, dissenyada per l'arquitecte Francesc Izard. Els germans Buxeda llogaven parts de la nau i de la força motriu a alguns dels propietaris industrials més modestos, els quals, més tard, ja van establir les seves pròpies fàbriques.

SituacióModifica

El vapor limitava amb els actuals carrers d'Alemanya, de Sant Pau i de Cervantes, i cobria una extensió de més de 9.000 m². L'entrada principal d'accés es trobava al carrer de Sant Pau, 117.[5] Actualment, l'entrada principal a l'edifici es troba al carrer de Cervantes, 68.

EstructuraModifica

Arquitectònicament, el vapor concorda amb la tipologia habitual de construcció de la fase primerenca dels vapors. Així doncs, tenia una gran nau on hi havia totes les màquines de vapor, que feia servir el ferro fos com a material per als elements sustentadors, parets altes de maó fetes d'obra vista i una xemeneia de secció circular.[1]

La casa de màquines és la més ben conservada de Catalunya.[6]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bofarull, Anna M. «L'impuls industrial català». Sàpiens [Barcelona], núm. 79, maig 2009, p. 56. ISSN: 1695-2014.
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 102. ISBN 84-393-5437-1. 
  3. Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. març 2009
  4. «Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial» (en es-es). [Consulta: 25 desembre 2017].
  5. Treball de recerca sobre l'arquitectura industrial a Sabadell
  6. Moreno Rico, Xavier «Els Vapors» (paper). Sabadell Pas a Pas. Ajuntament de Sabadell [Sabadell], 3, 3, 1994. DL B29473/94 [Consulta: 22 agost 2014].

Enllaços externsModifica