Viquipèdia

Casa-fàbrica Bonaplata

casa-fàbrica de Sant Pere
No s'ha de confondre amb Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia.

La casa-fàbrica Bonaplata és una finca de més de 1.000 m² situada als carrers de Sant Pere més Baix, 73 i de Sant Pere Mitjà, 66-70 de Barcelona.[1] Com que no està catalogada, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[2]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa-fàbrica Bonaplata
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Pere més Baix, 73 i Sant Pere Mitjà, 66-70 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 20″ N, 2° 10′ 45″ E / 41.38893°N,2.17911°E / 41.38893; 2.17911
Plànol

Plànol de la finca amb les designes que la composen Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Cap al 1765, el paraire Francesc Just va fer reedificar i unir tres finques diferents al carrer de Sant Pere Més Baix, que havien pertangut a l'hortolà Francesc Dunys i els també paraires Agustí Just i Jacint Balet.[3] El 1774, la seva vídua Eulàlia Anglada[4] va demanar permís per a obrir-hi una finestra,[5] i el 1788, el seu fill Magí Just i Anglada (germà del corredor reial de canvis Josep Just i Anglada)[4] va demanar permís per a obrir-hi dues finestres i una porta i arreglar-ne una altra.[6] El 1804, la seva casa-fàbrica[7] fou posada en subhasta,[8] i el 1806 fou adquirida pel fabricant d'indianes Ramon Bonaplata i Roig,[9][a][15] que tot seguit va encarregar-hi algunes reformes al mestre de cases Pere Barrera,[16][14] i novament el 1826 al mestre d'obres Josep Nolla.[17]

El 1791, Bonaplata havia obtingut l'establiment en emfiteusi de dues cases de la domeria del Monestir de Sant Pere de les Puelles al carrer de Sant Pere Mitjà (actual núm. 66),[18][19] que tot seguit va fer reformar.[20][14] El 1821 va adquirir una casa al mateix carrer a Maria Engràcia Mauri, vídua del pagès Francesc Gasch,[21][19] seguida el 1824 d'una altra a la família Sagués,[22][19] i finalment, el 1827, l'antiga casa-fàbrica d'indianes de Pau Rull i Corominas,[23][19] la reedificació de les quals (actual núm. 68) fou encarregada als mestres de cases Antoni Bosch[24][14] i Antoni Farrer, que van cobrar poc més de 7.000 lliures.[25] Segons la documentació notarial, a la part del carrer de Sant Pere Mitjà hi havia la fàbrica de pintats (indianes), als baixos de la de Sant Pere més Baix, la botiga i el despatx, i al mig de la parcel·la, un pati edificat en part.[19]

Com era habitual en aquests casos, el primogènit Salvador Bonaplata i Corriol (1780-1855)[26] es va incorporar al negoci,[27][28] i en el Padró General de fabricants del 1829 hi tenien 14 taules de pintar.[29][14] A la mort del seu pare el 1833,[14] va heretar la casa-fàbrica i una torre d'estiueig a Sarrià,[30] i el 1847 va adquirir la casa que havia estat del tintorer Francesc Farigola[31] al núm. 70 del carrer de Sant Pere Mitjà,[32][19] així com la finca de Can Taió (Santa Perpètua de Mogoda) a Francesc de Milans i de Duran i el seu fill Ramon de Milans i de Gregorio (vegeu carrer de Milans) per 49.000 lliures.[33][34]

A la seva mort el 1855,[29] fou succeït pel seu fill Ramon Bonaplata i Nadal (1816-1869),[35][36] que va ser regidor de l'Ajuntament de Barcelona i diputat a Corts pel partit de Granollers, i tingué una carrera molt curta com a industrial, dedicant-se a l'explotació agrícola a Can Taió.[33][29] Per la seva banda, el seu germà Salvador Bonaplata i Nadal (1819-1884)[37] va establir una fàbrica d'estampats a Sant Martí de Provençals (vegeu casa-fàbrica Morull-Vilaró).[29]

Ramon Bonaplata i Nadal morí el 3 d'abril del 1869,[29][38][39] deixant com a hereus, a parts iguals, els seus set fills, nascuts de dos matrimonis.[33] El 1872, i per mandat judicial, les seves propietats[19] van ser dividides en quatre lots per tal de subhastar-les al millor postor: la finca de Can Taió, la casa-fàbrica, la torre de Sarrià, i la finca de Can Demestre, al costat del Desert de Sarrià.[33][40]

Posteriorment, hi hagué la fàbrica de teixits de cotó de Martí Tay[41] i la de teixits de fil d'A. Costa i Massana.[42][14]

 
Retrat de Ramon Bonaplata i Roig
 
Quarteró núm. 41 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també modifica

Notes modifica

  1. ↑ Pertanyia a una nissaga iniciada pel seu oncle Josep Bonaplata i Calafell,[10] teixidor de lli, i el seu pare Jeroni, mitger,[11] i continuada pel seu germà Gabriel,[12] també fabricant d'indianes (vegeu Palau Nadal). Per altra banda, el seu fill Josep Bonaplata i Corriol (1795-1843)[13] fou un dels impulsors de la Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia (1832), el primer vapor de Catalunya.[14]

Referències modifica

  1. ↑ «Parcel·la cadastral 1424116DF3812C». Sede electrónica del Catastro.
  2. ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ AHCB, I-34, Quadern de cases reedificades des del 1721 en endavant, f. 1176.
  4. ↑ 4,0 4,1 Delgado Ribas, 1998, p. 114.
  5. ↑ «Eulàlia Just. Vídua. Sant Pere Més Baix (davant les Basses de Sant Pere). Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-6/1774-65. AHCB, 01-06-1774.
  6. ↑ «Magin Just. Sant Pere Més Baix. Casa. Obrir dues finestres i una porta i arreglar-ne una altra». C.XIV Obreria C-48/1788-087. AHCB, 02-05-1788.
  7. ↑ Diario de Barcelona, 13-05-1801, p. 536. 
  8. ↑ Diario de Barcelona, 28-01-1804, p. 123-124. 
  9. ↑ «Ramon Bonaplata Roig». geneanet. Sofia Garçon.
  10. ↑ «Josep Bonaplata Calafell». geneanet. Sofia Garçon.
  11. ↑ «Geroni Bonaplata Calafell». geneanet. Sofia Garçon.
  12. ↑ «Gabriel Bonaplata Roig». geneanet. Sofia Garçon.
  13. ↑ «Josep Bonaplata Curriol». geneanet. Sofia Garçon.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Artigas i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  15. ↑ AHPB, notaris Francesc d'Assís Portell i Josep Fèlix Avellà, 10-3-1806.
  16. ↑ «Ramon Bonaplata. Fabricant d'indianes. Sant Pere Més Baix 22-25 (davant del Rec Comtal). Casa. Modificar algunes obertures de la planta baixa i posar reixes». C.XIV Obreria C-99/1806-051. AHCB, 26-03-1806.
  17. ↑ «Ramon Bonaplata. Sant Pere Més Baix 10. Casa. Reobrir un portal a partir d'una finestra amb una reixa». C.XIV Obreria C-129/1826-194. AHCB, 16-11-1826.
  18. ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 21-12-1791.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 AHPB, notari Francesc Bellsolell, manual 1.330/29, f. 71-105v, 29-5-1869. Segona part de l'inventari post mortem dels béns de Ramon Bonaplata i Nadal.
  20. ↑ «Ramon Bonaplata. Fabricant d'indianes. Sant Pere Mitjà 38-39. Cases. Planta baixa més tres pisos. Eixamplar portes i finestres, afegir un pis». C.XIV Obreria C-61/1791-263. AHCB, 27-11-1791.
  21. ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 26-5-1821.
  22. ↑ AHPB, notari Josep Fèlix Avellà, 6-5-1824.
  23. ↑ AHPB, notari Josep Fêlix Avellà, 16-2-1827 i 24-2-1827.
  24. ↑ «Ramon Bonaplata. Sant Pere Mitjà 10. Casa. Tapiar un portal fins a la meitat i enreixar-ne la resta». C.XIV Obreria C-129/1826-217. AHCB, 29-12-1826.
  25. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 301-313v, 23-11-1833. Compte dels mestres de cases Anton Bosch i Anton Farrer a Salvador Bonaplata i Corriol de 7.122 lliures 13 sous 4 diners per la reedificació de les cases que el seu pare Ramon Bonaplata i Roig tenia al carrer de Sant Pere Mitjà.
  26. ↑ «Salvador Bonaplata Curriol». geneanet. Sofia Garçon.
  27. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390, 391. 
  28. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 129, 318. 
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Cabana, 1992.
  30. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/14, f. 239-250, 6-10-1833. Testament de Ramon Bonaplata i Roig.
  31. ↑ «Francisco Farigola. Sant Pere Mitjà. Tintorer. Casa. Planta baixa, entresòl i quatre pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-52/1789-211. AHCB, 17-08-1789.
  32. ↑ AHPB, notari Ramon Santponç, 11-10-1847.
  33. ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 Vilàs Galindo, 2019, p. 120.
  34. ↑ AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/28, f. 183-193, 8-5-1847.
  35. ↑ «Ramon Bonaplata Nadal». geneanet. Sofia Garçon.
  36. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 201. 
  37. ↑ «Salvador Bonaplata Nadal». geneanet. Sofia Garçon.
  38. ↑ El Telégrafo: diario de avisos, noticias y decretos (edición tarde), 03-04-1869, p. 2202. 
  39. ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 03-04-1869, p. 3226-3227. 
  40. ↑ Diario de Barcelona, 19-01-1873, p. 717-718. 
  41. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 522. 
  42. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 742. 

Bibliografia modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Casa-fàbrica_Bonaplata&oldid=33419579»