Casa-fàbrica Morull-Vilaró
La casa-fàbrica Morull-Vilaró és un conjunt d'edificis situat als carrers de Sant Pere més Alt, 39 i de Trafalgar, 32 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1][2]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Part de | carrer de Sant Pere Més Alt i carrer de Trafalgar | |||
| Cronologia | ||||
| 1859 | construcció: nau industrial, Arquitecte: Carles Gauran i Casals | |||
| 1869 | ampliació, Arquitecte: Antoni Rovira i Rabassa | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més Alt, 39 i Trafalgar, 32 | |||
| ||||
| Format per | Casa Agustí Vilaró | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 1239 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa Agustí Vilaró | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 983 | |||
Història
modificaEl 1854 hi havia la fàbrica de teixits de Josep Morull i Pi,[3] que va ser incendiada durant la vaga de les selfactines.[4] El 1859, va encarregar a l'arquitecte Carles Gauran la construcció d'una nova «quadra» de planta baixa i quatre pisos a l'interior de la parcel·la.[5] De crugia simple, té 6 m d'amplada i 26 m de llargada.[4]
El 1860, Morull es va traslladar al carrer del Carme, 20,[6][7] i la propietat va passar a mans del comerciant Agustí Vilaró i Dulcet (†1887),[8][9][10] que el 1869 va encarregar a l'arquitecte Antoni Rovira i Rabassa el projecte d'un nou edifici al carrer de Trafalgar.[11]
Fàbrica d'estampats de Salvador Bonaplata i Nadal
modificaEl fabricant d'estampats Salvador Bonaplata i Nadal (1819-1884)[12] hi tenia el despatx de la seva fàbrica de Sant Marti de Provençals,[13][14][15] situada a la carretera de Mataró (actual carrer de Pere IV).[16] El 1862 comptava amb dues màquines cilíndriques, dues tondoses i un departament de blanqueig, que donaven feina a 51 treballadors.[17]
A la dècada del 1880, el despatx es traslladà al carrer de Bilbao, 208[18] (actualment Via Laietana, 66),[19] cantonada amb la plaça d'Urquinaona, i els seus fills continuaren el negoci sota el nom social de Fills de Salvador Bonaplata i Nadal.[20][17] Salvador Bonaplata i Fàbregas[21] va morir el 1893, el mateix any que la seva mare Dolors,[22] deixant el negoci en mans de les seves germanes Dolors i Josepa, que el mantingueren fins al 1897.[17]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 193, 317.
- ↑ 4,0 4,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Casa-fàbrica de teixits de Josep Morull i Pi». Gràfics 04125, 04126, 04127, 04128. AHCB, 04-11-1859.
- ↑ Diario de Barcelona, 18-06-1860, p. 5575.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 393, 450, 775, 898, 1057, 1059.
- ↑ El Diluvio: diario político de avisos, noticias y decretos (edición mañana), 26-03-1887, p. 2495.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 119, 291.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 100, 500.
- ↑ «Agustín Vilaró. Trafalgar. Construir casa». Q127 Foment 2050 C. AMCB.
- ↑ «Salvador Bonaplata Nadal». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 50, 146, 437, 448.
- ↑ Consultor. Nueva guía de Barcelona , 1863, p. 147, 201.
- ↑ Anuario-almanaque del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1879, p. 502.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 115, 581.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Cabana, 1992.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1884, p. 793.
- ↑ Garcia Fària, Pere. «Plano detallado de la urbanización de Barcelona y de su alcantarillado». Fons cartogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 1891.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1888, p. 732.
- ↑ «Salvador Bonaplata Fábregas». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Mª Dolores Fàbregas Nadal». geneanet. Sofia Garçon.
Bibliografia
modifica- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 374-375. ISBN 9788491562160.
- Cabana, Francesc «Salvador Bonaplata. El germà gran d'una gran família». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.