Obre el menú principal

Juan Álvarez Mendizábal (Cadis, 1790Madrid, 1853) fou un polític, comerciant i financer espanyol. Després de donar suport a la revolta de Riego el 1820 va emigrar a Anglaterra el 1823 per les seves idees liberals.

Infotaula de personaJuan Álvarez Mendizábal
Juan Álvarez Mendizábal.jpg
Biografia
Naixement (es) Juan de Dios Álvarez Méndez
25 de febrer de 1790
Cadis, Espanya
Mort 3 de novembre de 1853(1853-11-03) (als 63 anys)
Madrid
Lloc d'enterrament Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  President del Consell de Ministres d'Espanya
25 de setembre de 1835 – 15 de maig de 1836
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre d'Hisenda d'Espanya
13 de juny de 1835 – 15 de maig de 1836
President Comte de Toreno
Miguel Ricardo de Álava

11 de setembre de 1836 – 18 d'agost de 1837
President José María Calatrava

19 de maig de 1843 – 30 de juliol de 1843
President Álvaro Gómez Becerra
Escudo del rey de España abreviado antes de 1868.svg  Ministre d'Estat
4 d'octubre de 1835 – 27 d'abril de 1836
President Miguel Ricardo de Álava
Activitat
Ocupació Polític i economista
Partit Partit Progressista
Conflicte Guerra del Francès
Família
Cònjuge Teresa Alfaro
Modifica les dades a Wikidata

El 1835 va tornar de Londres i va ser nomenat ministre d'Hisenda (fins al 1837; del 1835 al 1836 també es va fer càrrec de la Presidència del Govern espanyol durant alguns mesos.

Entre les reformes que va dur a terme per solucionar la delicada situació financera d'Espanya destaca la desamortització eclesiàstica (supressió dels ordes religiosos i confiscació dels seus béns per l'Estat), coneguda com a desamortització de Mendizábal[1] realitzada mitjançant els decrets desamortitzadors del 19 de febrer i 8 de març de 1836. Aquesta desamortització va aconseguir passar les propietats improductives en poder de l'església i dels ordes religiosos, no a mans del poble, com era la intenció de Mendizábal, sinó a les mans de l'oligarquia terratinent, amb la qual cosa es va evitar la formació d'una classe mitjana o burgesia que realment enriquís el país i no seguís ocupant latifundis improductius. El procediment seguit per tal d'evitar que les propietats passessin als burgesos va ser subhastant les propietats en grans blocs que els petits propietaris no podien costejar.

Una altra reforma important va ser la redempció de quintes, amb la qual donava oportunitat als burgesos a pagar una determinada quantitat de diners si no volien que els seus fills anessin al servei militar.

Contingut

AnecdotariModifica

Va ser maçó i un membre destacat de la Lògia de Cadis. Hi ha teories diverses sobre per què va canviar el seu cognom matern pel de Mendizábal. Uns diuen que va ser per ocultar l'origen jueu de la seva família materna, però d'altres autors atribueixen a la major llicència i pes comercial d'un cognom basc a l'època. En qualsevol cas, Juan Álvarez Mendizábal, igual que els seus pares i avis, era cristià i catòlic batejat, tot i la utilització en la seva contra del seu suposat origen jueu, especialment durant el règim franquista en el qual es va suprimir el seu nom d'un carrer de Madrid i fou retirada la seva estàtua d'una cèntrica plaça de la capital, de la qual va arribar a ser alcalde.

ReferènciesModifica

  1. Palomero Caro, Rafael; Pérez Rodríguez, Josep Maria. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions, 2006, p. 27. ISBN 84-9804-211-9. 

BibliografiaModifica

  • VV. AA.: Diccionario Biográfico del Trienio Liberal. Madrid: Ediciones El Museo Universal, 1991.
  • Caro Baroja, Julio. Historia del anticlericalismo español. Madrid: Caro Raggio, 1980. ISBN 978-84-7035-188-4. 
  • Gil Novales, Alberto. Diccionario biográfico del trienio liberal. Madrid: Ediciones El Museo Universal, 1991. ISBN 84-86207-37-1. OCLC 28153363. 
  • Pan-Montojo, Juan. «Juan Álvarez y Mendizábal (1790-1853). El burgués revolucionario». A: Liberales, agitadores y conspiradores. Biografías heterodoxas del siglo XIX. Madrid: Espasa Calpe, 2000. ISBN 84-239-6048-X. OCLC 45619844. 

Enllaços externsModifica