Ministeri d'Afers Exteriors d'Espanya

El Ministeri d'Afers Exteriors és un dels departaments ministerials en els quals es divideix el govern d'Espanya. Els seus inicis es remunten a l'any 1714, quan Felip V va crear la Primera Secretaria d'Estat, i a partir del 29 de novembre de 1833 va rebre el nom de Ministeri d'Estat. És encarregat de planificar, gestionar, dur a terme i avaluar les polítiques de cooperació exterior i internacional per al desenvolupament del país, prestant especial atenció a les relacionades. a la Unió Europea i Iberoamèrica, així com coordinar i supervisar totes les actuacions realitzades en aquest àmbit per la resta de Ministeris i Administracions Públiques. Així mateix, s'encarrega de promoure les relacions econòmiques, culturals i científiques internacionals, participar en la proposta i aplicació de la política migratòria, fomentar la cooperació transfronterera i interterritorial, protegir els espanyols a l'estranger i preparar, negociar i tramitar els tractats internacionals que té Espanya.[1]

Infotaula d'organitzacióMinisteri d'Afers Exteriors d'Espanya
(es) Ministerio de Asuntos Exteriores Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusministeri d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballpolítica exterior Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació30 novembre 1714
Governança corporativa
Seu
Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació a Madrid

Des del juliol del 2021 José Manuel Albares Bueno és el ministre d'Afers Exteriors d'Espanya.

Història

modifica

Les relacions internacionals neixen amb la Pau de Westfàlia el 1648, que, a més de suposar el final de la Guerra dels Trenta Anys, va suposar el reforç de l'Estat-Nació com a entitat sobirana en els seus afers interns i amb sobirania per mantenir les relacions internacionals. Els ambaixadors ja existien i a poc a poc van anar reforçant els seus deures, situant-se com a peces essencials de la política exterior, una política exterior controlada per La Corona.

Al començament del regnat de Felip V, l'any 1705, el rei va crear l'oficina de primer secretari d'estat, una mena de primer ministre encarregat de les relacions exteriors i el marquès de Grimaldo va ser nomenat primer secretari.[2] Aquest és considerat per alguns com l'origen del Ministeri d'Afers Exteriors, però la majoria considera que la data inicial és el 30 de novembre de 1714 perquè en aquest dia, el Rei va crear quatre secretaries específiques: Estat (afers exteriors), Justícia, Guerra i Marina i Índies. Aquest dia es va crear un cinquè òrgan, la Veeduría General, responsable d'assumptes financers i de tresoreria.[3]

El càrrec de primer secretari d'estat es va mantenir inalterable fins al primer terç del segle XIX. Després de les guerres napoleòniques, les relacions internacionals van canviar i ho fan les relacions exteriors d'Espanya. El 1833 l'Oficina va ser modificada i rebatejada com a Ministeri d'Estat, amb Francisco Cea Bermúdez com a ministre. Amb aquest canvi, Espanya es va dotar d'una institució anàloga a la que tenien la resta de nacions europees en la qual van treballar dos nous òrgans, els funcionaris consulars i els diplomàtics, que s'acabarien fusionant el 1928.

 
El Palau de Viana, residència oficial del ministre d'Exteriors des de 1939.

Va ser precisament l'any 1928[4] que el Ministeri d'Estat es va fusionar amb l'Oficina del Primer Ministre tornant a l'època en què el primer secretari d'Estat era un rei del Primer ministre amb responsabilitats d'afers exteriors. Això només va durar dos anys perquè l'any 1930 les oficines es van tornar a dividir.[5]

Malgrat la contínua inestabilitat política espanyola, les relacions internacionals i el Ministeri es van mantenir estables, patint el canvi més gran l'any 1938 quan va passar a denominar-se Ministeri d'Afers Exteriors [6] i l'actual seu s'estableix al Palau de Santa Creu. Un any més tard es va establir el Palau de Viana a Madrid com a residència oficial del ministre d'Afers Exteriors i l'any 1942 es va crear l'Escola Diplomàtica. Durant la transició espanyola a la democràcia, el Ministeri d'Afers Exteriors va ser una institució fonamental, ja que s'encarregava de transmetre al món el canvi polític que estava vivint la societat espanyola i de promoure les relacions amb Iberoamèrica i altres regions prioritàries per a la política exterior espanyola.

Una altra funció important que va assumir el Ministeri durant aquest període va ser la gestió de l'entrada a la Comunitat Europea. Durant el curt període de 1979-1981 les responsabilitats en matèria d'afers exteriors van ser compartides entre el Ministeri d'Afers Exteriors i el Ministeri de Relacions amb les Comunitats Europees (que es va centrar principalment en les negociacions per a l'entrada) i després de 1981 el segon es va fusionar amb el primer Ministeri com a una Secretaria d'Estat.

L'any 1988 es va crear l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) [7] i en aquest sentit l'any 2004 el Ministeri va passar a denominar-se «Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació» amb l'objectiu de destacar el paper d'Espanya com a país compromès amb el suport dels pobles més desfavorits mitjançant la cooperació per al desenvolupament. L'any 2000 la seu es va traslladar a un edifici de 50.455 metres quadrats a Madrid, però per problemes ambientals i de condicionament va fer que el 2004-2005 tornés al Palau de Santa Cruz.

El darrer canvi es va produir l'any 2018, passant a ser el «Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació», destacant així la vocació europeista d'Espanya i la importància primordial que la política exterior espanyola atorga, a través d'aquest Ministeri, a la Unió Europea.

El gener de 2022, el ministeri va obrir la seva nova seu principal a la plaça del Marquès de Salamanca.[8]

Funcions

modifica

Actualment, és l'òrgan de l'Administració General de l'Estat que té encomanada la realització de les següents funcions:

El Servei d'Exteriors està format per més de 215 missions diplomàtiques a tot el món, incloses ambaixades, consolats i altres instal·lacions.[9] Sense incloure les 48 unitats de cooperació de l'AECID i els 87 centres de l'Institut Cervantes.

Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya

modifica
Ministres d'estat
Ministres d'afers exteriors

Ministres d'afers exteriors des del 1977

modifica
# Legislatura Nom Inici mandat Fi mandat Partit polític
Ministeri d'Afers Exteriors (1977-2004)
1 Constituent   Marcelino Oreja Aguirre 4 de juliol de 1977 9 de setembre de 1980 Unió de Centre Democràtic
I
2   José Pedro Pérez Llorca 9 de setembre de 1980 2 de desembre de 1982
3 II   Fernando Morán López 2 de desembre de 1982 5 de juliol de 1985 Partit Socialista Obrer Espanyol
4   Francisco Fernández Ordóñez 2 de desembre de 1982 24 de juny de 1992
III
IV
5   Javier Solana Madariaga 24 de juny de 1992 19 de desembre de 1995
V
6   Carlos Westendorp Cabeza 19 de desembre de 1995 4 de maig de 1996
7 VI   Abel Matutes Juan 5 de maig de 1996 27 d'abril de 2000 Partit Popular
8 VII   Josep Piqué i Camps 28 d'abril de 2000 10 de juliol de 2002
9   Ana Palacio Vallelersundi 10 de juliol de 2002 18 d'abril de 2004
Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació (2004-)
10 VIII   Miguel Ángel Moratinos Cuyaubé 18 d'abril de 2004 20 d'octubre de 2010 Partit Socialista Obrer Espanyol
IX
11   Trinidad Jiménez García-Herrera 20 d'octubre de 2010 22 de desembre de 2011
12 X   José Manuel García-Margallo y Marfil 22 de desembre de 2011 3 de novembre de 2016 Partit Popular
XI[a]
13 XII   Alfonso María Dastis Quecedo 4 de novembre de 2016 7 de juny de 2018
14   Josep Borrell i Fontelles 7 de juny de 2018 29 de novembre de 2019 Partit Socialista Obrer Espanyol
15 XIII   Margarita Robles (interina) 29 de novembre de 2019 13 de gener de 2020 Partit Socialista Obrer Espanyol
16 XIV   Arancha González Laya 13 de gener de 2020 11 de juliol de 2021 Partit Socialista Obrer Espanyol
17 XIV   José Manuel Albares Bueno 12 de juliol de 2021 Al càrrec Partit Socialista Obrer Espanyol

Vegeu també

modifica
  1. En funcions

Referències

modifica
  1. «Royal Decree 1271/2018, of October 11, by which the basic organic structure of the Ministry of Foreign Affairs, European Union and Cooperation is developed.». boe.es. [Consulta: 15 abril 2019].
  2. «Royal Order appointing Mr. Marqués de Canales Director-General of War and dividing the Secretariat of the Universal Dispatch in two.» (en castellà). www.boe.es, 1705. [Consulta: 15 abril 2022].
  3. ««Madrid, December 4, 1714.- His Majesty established five offices divided into subjects. She appointed the first Secretary of State to the Marquis of Grimaldo, Secretary of State to Manuel de Vadillo, among other appointments. The queen left Tolosa on the 22nd and arrived in Miranda on the 25th with the hope of arriving in Pau on the 29th."» (en castellà). www.boe.es, 1705. [Consulta: 17 abril 2022].
  4. «Royal decree-law organizing in the manner indicated by the Ministerial Departments.».
  5. «Royal decree-law reinstating the Ministry of State.».
  6. «Law organizing the Central State Administration.».
  7. «Royal Decree 1527/1988, of November 11, which restructures the Secretariat of State for International Cooperation and for Ibero-America, with a recasting of the autonomous agencies attached to it.». www.boe.es. [Consulta: 15 abril 2019].
  8. «El rey inaugura la nueva sede central del Ministerio de Exteriores en Madrid». EFE, 20-01-2022.
  9. «Global Diplomacy Index – Country Rank» (en anglès). globaldiplomacyindex.lowyinstitute.org/. [Consulta: 15 abril 2019].

Enllaços externs

modifica