Secretari d'Estat i del Despatx Universal
El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica,[1] però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el valido per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei.[2] Exercia funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut. Instaurats amb l'adveniment de la Casa de Borbó personificada en Felip V, el sistema de Consells de la Monarquia d'Espanya -règim polisinodial- fou minoritzat (a excepció del Consell de Castella) i la Secretaria d'Estat i del Despatx esdevingué la institució que assumí la major preeminència en la nova estructura governativa. Instaurada com a Secretaria del Despatx Universal primer, llavors des del 1705 desdoblada en dos, i des de 1714 en quatre (Estat, Hisenda, Justícia i una en conjunt per a Guerra, Marina i Índies).
En la monarquia absoluta la seva figura era en certa manera comparable al que posteriorment representaria el President del Consell de Ministres, càrrec que equival al de Primers Ministres i que també s'anomena President del Govern. En alguna ocasió, els secretaris d'Estat han estat denominats Primers Ministres, Ministres d'Estat, o Ministres Plenipotenciaris; històricament ocuparen una posició equivalent a les dels Privats durant el govern de la Casa d'Àustria, per bé que aquests no eren càrrecs institucionalitzats.
Antecedents
modificaEl treball dels secretaris que portaven a terme la gestió diària dels assumptes havia estat sempre imprescindible, i va produir la formació d'una classe de lletrats que va permetre l'ascens social des de posicions no privilegiades o des de la baixa noblesa. Existien des de la baixa edat mitjana i alguns secretaris reials van aconseguir una elevada confiança dels reis que no van delegar en vàlids. Francisco de los Cobos va ser secretari fidel i Mayordomo Major del Reino durant el regnat de l'emperador Carles V. Martí de Gaztelu va tenir també posicions de poder durant el regnat de Felip II, que també recorreria a homes com Joan de Idiáquez, Mateu Vázquez o Antonio Pérez del Hierro, aquest darrer protagonista de l'enfrontament amb Felip II de Castella que desembocaria en les Alteracions d'Aragó (1590).
Història
modificaL'origen de la Secretaria d'Estat que va funcionar durant la monarquia absoluta dels Borbons a Espanya va ser la Secretaria del Despatx Universal. Aquesta oficina va ser creada per Felip IV a causa dels problemes que va causar que l'antic valido de Felip III, el duc de Lerma, signés ell mateix les reials ordres, sense que el document fos revisat o validat. Per això, des de 1618 es va aplicar la normativa de no respectar-se cap ordre que no fos referendada per un secretari. Entre 1621 i 1623 es va nomenar un secretari únic, que va centralitzar i donar sortida a qualsevol document que tingués com a origen o destí la taula del rei. Era un càrrec de confiança, no hi havia un nomenament oficial, però sí es tractava d'una persona qualificada i que no generava recels dintre de l'administració central de l'estat, per aquesta raó habitualment el càrrec l'ocupava un secretari d'estat. Les seves funcions inicials estaven vinculades a la documentació, correu o els pagaments dels monarca. Tanmateix, mica en mica va anar acumulant altres competències de caràcter executiu, que es van anar allunyant del model tradicional dels Habsburg i que, de fet, van augmentar també el poder dels validos.[2]
Arran de l'arribada de la dinastia borbònica, l'administració va ser reformada profundament. Es van reduir les atribucions dels antics consells, que es van mantenir sense unes competències concretes, i aquestes van ser assignades a la Secretari del Despatx. Amb tot, a causa del volum d'atribucions es va decidir dividir la secretaria mitjançant el decret d'11 de juliol de 1705, pel qual Felip V va dividir l'antiga secretaria en una d'Estat i de Despatx de Guerra i Hisenda i una altra de «tota la resta». Finalment, el 30 de novembre de 1714, un nou decret va donar forma a la secretaria, a imitació del model administratiu centralista francès i es creen quatre secretaries del Despatx, dividides per matèries, una de les quals va ser la d'Estat. Des de la seva creació, malgrat les reformes executades pels diferents monarques, la Secretaria d'Estat es va mantenir incòlume i va gaudir sempre d'autonomia pel que fa a les seves competències i funcions fins que, durant el regnat d'Isabel II, va passar a ser un ministeri del mateix nom.[1]
Competències
modificaLa secretaria tenia competències en matèria de relacions internacionals. Per una banda, controlava i administrava l'aparell diplomàtic, és a dir, el nomenament, manteniment o control dels ambaixadors, cònsols o d'altres càrrecs; de l'altra, estava encarregat del despatx i la correspondència de l'escenari polític internacional en sentit ple, amb caràcter universal. Entre les quals hi havia les declaracions de guerra, tractats de pau, regulació de l'economia o comerç internacional, els contractes i asientos, entre d'altres que afectaven les relacions bilaterals amb un altre país, o al debat internacional sobre un afer en particular.[1]
Llista de secretaris
modifica| Període | Secretari d'Estat | Inici | Final | Nota | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Felip IV (1621-1665) | Antonio de Aróstegui | 1621 | 1623 | |||||||
| Pedro de Contreras | 1623 | 1626 | ||||||||
| Juan de Insausti | 1626 | 1627 | ||||||||
| Jerónimo de Villanueva | 1627 | 1643 | ||||||||
| Andrés de Rozas | 1643 | 1648 | ||||||||
| Fernando Ruiz de Contreras | 1648 | 1660 | ||||||||
| Pedro Coloma | 1660 | 1660 | ||||||||
| Antonio Carnero | 1660 | 1661 | ||||||||
| Luis de Oyanguren | 1661 | 1665 | ||||||||
| Carles II (1665-1700) | Blasco de Loyola | 1665 | 1669 | |||||||
| Pedro Fernández del Campo | 1669 | 1676 | ||||||||
| Jerónimo de Eguía | 1676 | 1682 | ||||||||
| José de Veitia | 1682 | 1685 | ||||||||
| Manuel Francisco de Lira | 1685 | 1691 | ||||||||
| Juan de Angulo | 1691 | 1694 | ||||||||
| Alonso Gaspar Carnero | 1694 | 1695 | ||||||||
| Juan de Larrea | 1695 | 1697 | ||||||||
| Juan Antonio López de Zárate | 1697 | 1698 | [3] | |||||||
| Antonio de Ubilla | 1698 | 1705 | ||||||||
| Felip V (1700-1724) | ||||||||||
| Jean Orry | 1705 | 1714 | ||||||||
| José de Grimaldo | 30 de novembre de 1714 | 14 de gener de 1724 | ||||||||
| Lluís I (1724) | Juan Bautista de Orendain | 14 de gener de 1724 | 4 de novembre de 1724 | |||||||
| Felip V (1724-1746) | ||||||||||
| José de Grimaldo | 4 de novembre de 1724 | 12 de desembre de 1725 | ||||||||
| Juan Guillermo Ripperdá | 12 de desembre de 1725 | 14 d'abril de 1726 | ||||||||
| José de Grimaldo | 14 d'abril de 1726 | 1 d'octubre de 1726 | ||||||||
| Juan Bautista de Orendain | 1 d'octubre de 1726 | 21 de novembre de 1734 | ||||||||
| José Patiño | 21 de novembre de 1734 | 26 de novembre de 1736 | Secretari interí. | |||||||
| Sebastián de la Cuadra | 26 de novembre de 1736 | 4 de desembre de 1746 | ||||||||
| Ferran VI (1746-1759) | José de Carvajal | 4 de desembre de 1746 | 9 d'abril de 1754 | |||||||
| Fernando de Silva | 9 d'abril de 1754 | 15 de maig de 1754 | Secretari interí. | |||||||
| Ricardo Wall | 15 de maig de 1754 | 9 d'octubre de 1763 | ||||||||
| Carles III (1759-1788) | ||||||||||
| Jerónimo de Grimaldi | 9 d'octubre de 1763 | 19 de febrer de 1777 | ||||||||
| José Moñino, comte de Floridablanca | 19 de febrer de 1777 | 28 de febrer de 1792 | ||||||||
| Carles IV (1788-1808) | ||||||||||
| Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d'Aranda | 28 de febrer de 1792 | 15 de novembre de 1792 | ||||||||
| Manuel Godoy | 15 de novembre de 1792 | 30 de març de 1798 | ||||||||
| Francisco de Saavedra | 30 de març de 1798 | 22 d'octubre de 1798 | En propietat des del 6 de setembre de 1798. | |||||||
| Mariano Luis de Urquijo | 22 de febrer de 1799 | 13 de desembre de 1800 | Oficial habilitat. | |||||||
| Pedro Cevallos | 13 de desembre de 1800 | 19 d'abril de 1808 | ||||||||
Període de la Guerra del Francès
| ||||||||||
| Ferran VII
a l'exili (1808-1813) |
Pedro Cevallos | 19 d'abril de 1808 | 7 de juliol de 1808 | |||||||
| Pedro Cevallos | 15 d'octubre de 1808 | 5 de gener de 1809 | ||||||||
| Martín Garay | 5 de gener de 1809 | 13 d'octubre de 1809 | Secretari interí | |||||||
| Eusebio de Bardaxí | 13 d'octubre de 1809 | |||||||||
| Pedro de Rivero | 13 d'octubre de 1809 | 30 d'octubre de 1809 | Secretari interí | |||||||
| Francisco de Saavedra | 30 d'octubre de 1809 | |||||||||
| Nicolás Ambrosio Garro | 31 de gener de 1810 | 6 de febrer de 1812 | Secretari interí | |||||||
| Eusebio de Bardaxí | 20 de febrer i 27 de maig de 1810 | Secretari interí | ||||||||
| José García de León | 6 de febrer de 1812 | 12 de maig de 1812 | Secretari interí | |||||||
| Ignacio de la Pezuela | 12 de maig de 1812 | 23 de juny de 1812 | Secretari interí | |||||||
| Carlos Martínez de Irujo | 23 de juny de 1812 | 27 de setembre de 1812 | ||||||||
| Ignacio de la Pezuela | 23 de juny de 1812 | 27 de setembre de 1812 | Secretari interí | |||||||
| Pedro Gómez Labrador | 27 de setembre de 1812 | 11 de juliol de 1813 | ||||||||
| Antonio Cano Ramírez de Arellano | 11 de juliol de 1813 | 10 d'octubre de 1813 | Secretari interí | |||||||
| Juan O'Donojú | 10 d'octubre de 1813 | 6 de desembre de 1813 | Secretari interí | |||||||
| José Luyando | 6 de desembre de 1813 | Secretari interí | ||||||||
| Ferran VII (1814-1820)
Període absolutista |
José Miguel de Carvajal, duc de San Carlos | 4 de maig de 1814 | 15 de novembre de 1814 | |||||||
| Pedro Cevallos | 15 de novembre de 1814 | 30 d'octubre de 1816 | ||||||||
| José García de León | 30 d'octubre de 1816 | 14 de setembre de 1818 | ||||||||
| Carlos Martínez de Irujo | 14 de setembre de 1818 | 12 de juny de 1819 | Secretari interí | |||||||
| Manuel González Salmón | 12 de juny de 1819 | 12 de setembre de 1819 | Oficial habilitat | |||||||
| Joaquín José de Melgarejo | 12 de setembre de 1819 | 18 de març de 1820 | ||||||||
| Ferran VII (1820-1823) | Evaristo Pérez de Castro | 18 de març de 1820 | 2 de març de 1821 | |||||||
| Joaquín Anduaga | 2 de març de 1821 | 23 d'abril de 1821 | Secretari interí per absència | |||||||
| Eusebio de Bardaxí | 4 de març de 1821 | 8 de gener de 1822 | ||||||||
| Ramón López Pelegrín | 8 de gener de 1822 | 24 de gener de 1822 | ||||||||
| José Gabriel de Silva | 24 de gener de 1822 | 30 de gener de 1822 | ||||||||
| Ramón López Pelegrín | 30 de gener de 1822 | 28 de febrer de 1822 | Secretari interí | |||||||
| Francisco Martínez de la Rosa | 28 de gener de 1822 | 5 d'agost de 1822 | ||||||||
| Evaristo Fernández de San Miguel | 5 d'agost de 1822 | 25 d'abril de 1823 | ||||||||
| José Manuel Vadillo | 25 d'abril de 1823 | 7 de maig de 1823 | Secretari interí | |||||||
| Santiago Usoz | 7 de maig de 1823 | 13 de maig de 1823 | Oficial habilitat | |||||||
| Álvaro Flórez | 28 de febrer de 1823 | 20 d'abril de 1823 | No pren possessió | |||||||
| José María Pando | 13 de maig de 1823 | 29 d'agost de 1823 | ||||||||
| Juan Antonio Yandiola | 29 d'agost de 1823 | 4 de setembre de 1823 | Secretari interí | |||||||
| José Luyando | 4 de setembre de 1823 | 30 d'octubre de 1823 | ||||||||
| Ferran VII (1823-1833) | Francisco de Eguía | 9 d'abril de 1823 | 25 de maig de 1823 | President de la Junta Provisional de Govern d'Espanya i Índies | ||||||
| Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo | 25 de maig de 1823 | 1 d'octubre de 1823 | President de la Regència | |||||||
| Antonio Vargas Laguna | 27 de maig de 1823 | 7 d'agost de 1823 | Habilitat per la reina Maria Cristina | |||||||
| Víctor Damián Sáez | 7 d'agost de 1823 | 2 de desembre de 1823 | ||||||||
| Carlos Martínez de Irujo | 2 de desembre de 1823 | 18 de gener de 1824 | ||||||||
| Narciso Heredia | 18 de gener de 1824 | 11 de juliol de 1824 | ||||||||
| Francisco Cea Bermúdez | 11 de juliol de 1824 | 24 d'octubre de 1825 | ||||||||
| Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo | 24 d'octubre de 1825 | 19 d'agost de 1826 | ||||||||
| Manuel González Salmón | 19 d'agost de 1826 | 20 de gener de 1832 | Secretari interí fins a octubre de 1830 | |||||||
| Antonio de Saavedra | 20 de gener de 1832 | 1 d'octubre de 1832 | Secretari interí | |||||||
| Francisco Cea Bermúdez | 1 d'octubre de 1832 | 29 de setembre de 1833 | ||||||||
Notes
modifica- ↑ President en funcions
- ↑ S'incorpora el 29 de maig
- ↑ Renuncia
- ↑ En substitució de l'anterior
- ↑ El 1811 se l'autoritza a prendre el comandament de les tropes i abandonar interinament la regència
- ↑ Interí fins a l'arribada de Císcar
- ↑ Interí fins a l'arribada de Blake
- ↑ S'incorpora el 15 de juny de 1815
- ↑ Fins al 29 d'agost de 1812
- ↑ S'incorpora el 29 de setembre de 1812
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Secretaría de Estado y del Despacho Universal» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministerio de Cultura y Deporte. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Hamer-Flores, Adolfo «Los secretarios del Despacho Universal de la monarquía hispánica durante el reinado de Felipe IV (1621-1665)». Revista de estudios histórico-jurídicos, núm. 41, agost 2019. ISSN: 0716-5455.
- ↑ Escudero, José Antonio.. Los secretarios de Estado y del despacho (1474-1724). Madrid: Boletín Oficial del Estado, 2020, p. 276-277. ISBN 978-84-340-2606-3.