Martín de Garay y Perales
Martín de Garay y Perales Martínez de Villela y Franco (el Puerto de Santa María, província de Cadis, 26 de gener de 1771 - la Almunia de Doña Godina, 7 de desembre de 1822) va ser un infantó, cavaller gran creu de l'orde de Carles III, economista, secretari de la Junta Suprema (1808), ministre d'Hisenda i conseller d'estat.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 gener 1771  El Puerto de Santa María (província de Cadis) |
| Mort | 7 octubre 1822 (51 anys) L'Almunia de Donya Godina (província de Saragossa) |
.svg){kind=small} Ministre d'Hisenda | |
| 29 gener 1817 – 14 setembre 1818 ← Manuel López Araujo – José Imaz Baquedano → | |
.svg){kind=small} Secretari d'Estat | |
| 5 gener 1809 – 13 octubre 1809 ← Pedro Cevallos Guerra – Eusebio de Bardaxí y de Azara → | |
| Activitat | |
| Ocupació | economista, polític |
| Premis | |
Biografia
modificaNascut a el Puerto de Santa María en 1771, era fill del capità Martín de Garay y Martínez Villela de Acha y Hernando Avendaño, i de Sebastiana Perales y Franco, Mercado i Fernández de Moros, filla del baró de la Torre.[1] Va ser comptador de l'Exèrcit de Catalunya (1799), intendent de Múrcia (1804) i Extremadura (1805), i secretari d'Estat interí de la Junta Central, on destacà per la seva tasca en les relacions internacionals amb Anglaterra i la convocatòria de Corts de 1810.
De 1810 a 1813 va romandre a Cadis on va formar part del Consell d'Estat.[2] Va emetre l'informe sobre el Tractat de mediació de Gran Bretanya en la insurrecció americana i el del tabac desestancat etc. Després del retorn de Ferran VII fou nomenat protector del Canal Imperial d'Aragó. Tot i que era liberal i amic de Jovellanos, això no va impedir que Ferran VII d'Espanya el nomenés ministre d'Hisenda (1816) per evitar la fallida de la Monarquia.
Va redactar dues memòries: una solució dels problemes de la Hisenda i una altra sobre el sistema de crèdit públic.[3] Va establir el primer pressupost de l'Estat espanyol. Va pretendre la reducció de la despesa pública i l'increment dels ingressos mitjançant un impost directe que gravaria la noblesa i els alts funcionaris.
Els privilegiats van impedir que prosperés la Reforma de Garay i el rei el va destituir en 1818. Aleshores va marxar a La Almunia i a Saragossa, on va continuar al capdavant dels canals d'Aragó. En 1820, a l'inici del trienni liberal, va tornar a Madrid per formar part del Consell d'Estat, però a causa de la tuberculosi va tornar a La Almunia de Doña Godina,on hi va morir el 1822.
Referències
modifica- ↑ Martín de Garay a mcnbiografias
- ↑ «Ministeris de Ferran VII». Arxivat de l'original el 2019-02-09. [Consulta: 25 juny 2017].
- ↑ «Martín de Garay y Perales». Gran Enciclopedia Aragonesa. Saragossa: DiCom Medios SL, sota llicència Creative Commons.
Bibliografia
modifica- ALONSO GARCÉS, Nuria. Biografía de un Liberal Aragonés: Martín de Garay, 1771-1822. Institución Fernando el Católico. Zaragoza