Eusebio de Bardaxí y de Azara

advocat, diplomàtic i polític aragonès

Eusebio de Bardaxí y de Azara (Graus, 19 de desembre de 1776 - Huete, 7 de març de 1842) fou un advocat, diplomàtic i polític aragonès.

Plantilla:Infotaula personaEusebio de Bardaxí y de Azara

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Eusebio Bardají Azara Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1776 Modifica el valor a Wikidata
Graus (Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1842 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Huete (província de Conca) Modifica el valor a Wikidata
  Secretari d'Estat
13 d'octubre de 1809 – 30 d'octubre de 1809

20 de febrer de 1810 – 27 de maig de 1810

4 de març de 1821 – 8 de gener de 1822
  Ministre d'Estat
18 d'agost de 1837 – 16 de desembre de 1837
  President del Consell de Ministres d'Espanya
18 d'octubre de 1837 – 16 de desembre de 1837
  Ministre de Guerra
20 de maig de 1810 – 9 d'octubre de 1810
Dades personals
FormacióUniversitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódiplomàtic, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansDionisio Bardaxí y Azara Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va cursar estudis de Dret a Saragossa i al Col·legi Espanyol de "San Clemente" de Bolonya. En acabar els estudis va estar destinat com a diplomàtic an la mateixa Bolonya, i després a París amb el seu oncle l'ambaixador Azara, on va recolzar activament al papa Pius VII, captiu de Napoleó a Fontainebleau. Va comptar amb el suport del Cardenal Lorenzana en aquesta tasca.

Fou nomenat secretari a l'ambaixada de Viena en 1800, on més tard va exercir el càrrec de ministre plenipotenciari de Carles IV. Quan va esclatar la Guerra del Francès va tornar a Espanya i va formar part de les Corts de Cadis com a primer Secretari. Va ocupar amb caràcter d'interinitat la Secretaria de la Guerra i d'Hisenda per a ser destinat posteriorment a Lisboa, i després a la cort de Sant Petersburg com a enviat extraordinari prop del Tsar, si bé no va arribar a exercir-ne el càrrec.

Amb Ferran VII al tron va tornar a la carrera diplomàtica, sent destinat a les ambaixades de Lucca, Londres i París.

Durant el trienni liberal va tornar a Espanya i es va fer càrrec de la Secretaria d'Estat al govern liberal (4 de març de 1821-8 de gener de 1822). En restaurar-se l'absolutisme va ser bandejat a Huete (Conca).

Després va passar a formar part de l'anomenat estamento de los próceres creat per l'Estatut de Martínez de la Rosa; desaparegut aquest estament, fou designat Senador per la província de Conca. Va ser President del Consell de Ministres del 18 d'agost al 18 d'octubre de 1837, quan el pretendent Carles Maria Isidre de Borbó arribà a les portes de Madrid. Quan deixà el càrrec es va retirar de la política.

Enllaços externs

modifica


Càrrecs públics
Precedit per:
Martín de Garay y Perales
Nicolás Ambrosio de Garro y Arizcun
Joaquín Anduaga Cuenca
Secretari d'Estat
 

1809
1810
1821-1822
Succeït per:
Francisco de Saavedra
José García de León y Pizarro
Ramón López-Pelegrín Martínez
Precedit per:
Baldomero Espartero
Presidents del Consell de Ministres
 

(octubre-desembre) 1837
Succeït per:
Narciso Heredia y Begines de los Ríos
Precedit per:
José María Calatrava
Ministre d'Estat
 

(agost-desembre) 1837
Succeït per:
Narciso Heredia y Begines de los Ríos