18 d'octubre
data
| << | Octubre 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 18 d'octubre és el dos-cents noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-dosè en els anys de traspàs. Queden 74 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1393 - Barcelona: Fundació del monestir de Sant Jeroni de la vall d'Hebron.[1]
- 1971 - Barcelona: a causa dels trets de la policia mor el treballador Antonio Ruiz Villalba durant la repressió de la vaga a la factoria SEAT de la Zona Franca.
- 2009 - Catalunya: primera emissió del Canal Super3, en substitució del K3.
- 2019 - Catalunya: vaga general com a resposta a la sentència del judici al procés independentista.
- 2020 - Barcelona: Protesta de la comunitat armènia contra la agressió turca-azerbaidjanesa davant de la delegació del Govern d'Espanya.[2]
- Resta del món
- 1813 - Leipzig (Saxònia): l'exèrcit aliat de la Sisena Coalició va véncer la batalla de les Nacions contra l'exèrcit napoleònic durant les guerres Napoleòniques.
- 1820 - Estats Units: Tractat de Doak's Stand amb els choctaws.
- 1851 - Nova York (Estats Units): es publica Moby Dick, novel·la de Herman Melville.
- 1865 - Leipzig: Creació de l'Associació General de Dones Alemanyes (ADF) primera associació de dones a Alemanya, que reclamava educació i drets laborals.[3]
- 1685 - Fontainebleau: promulgació de l'Edicte de Fontainebleau per Lluís XIV de França, revocant l'Edicte de Nantes
- 1748 - Aquisgrà (Sacre Imperi Romanogermànic): signatura del Tractat d'Aquisgrà que representa el final de la Guerra de Successió Austríaca.
- 1922 - Londres: es funda la BBC.
- 1989
- Berlín Oriental (RDA): Erich Honecker dimiteix dels seus càrrecs. El 9 de novembre caurà el mur de Berlín.
- Centre espacial John F. Kennedy, Florida (EUA): llançament de la sonda Galileo per l'exploració del planeta Júpiter i els seus satèl·lits.
- 1997 - S'inaugura el Museu Guggenheim de Bilbao.
- 2020
- Conflicte de l'Alt Karabakh de 2020: Armènia i Azerbaidjan acorden, de nou, un alto el foc per raons humanitàries.[4]
- Iran: Aixecament de l'embargament d'armes de 13 anys al país per part de les Nacions Unides (resolució 2231).[5]
- Xipre del Nord: a la segona volta de les eleccions presidencials guanya, per sorpresa, el candidat del partit de dreta nacionalista turca, Ersin Tatar.[6]
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1817 - Calella: Tomàs Sivilla i Gener, bisbe i jurista català.
- 1878 - Barcelona: Miquel Llobet i Solés, compositor i guitarrista català (m. 1938).
- 1935 - Barcelona: Jordi Cervelló i Garriga, violinista i compositor català (m. 2022).
- 1936 - València: Joan Monleon, actor, cantant i presentador de ràdio i televisió valencià.
- 1946 - Alfafar: Mercé Viana Martínez, escriptora i pedagoga valenciana.[7]
- 1959 - Terrassa: Lluís Puig i Gordi, activista cultural i polític.
- 1970 - L'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Marc Recha i Batallé, guionista i director de cinema català.
- Resta del món
- 1130 - Fujian (Xina): Zhu Xi, filòsof i erudit xinès (m. 1200).
- 1569 - Nàpols (Itàlia): Giambattista Marino, poeta italià barroc (m. 1625).
- 1634 - Nàpols, Itàlia: Luca Giordano, pintor barroc italià (m. 1705).[8]
- 1824 - Cabra, Còrdova (Andalusia): Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor andalús (m. 1905).
- 1850 - Ferrol (Galícia): Pablo Iglesias Posse, socialista espanyol, fundador del Partit Socialista Obrer Espanyol i la Unió General de Treballadors (m. 1925).
- 1859 - París, França: Henri Louis Bergson, escriptor, filòsof i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1927.
- 1897 - Washington D.C. (EUA): Isabel Briggs Myers, escriptora nord-americana, cocreadora de la teoria psicològica MBTI, juntament amb la seva mare Katharine Cook Briggs (m. 1980).[9]
- 1916 - Estocolm: Rut Bryk, artista finlandesa, pionera de l'art ceràmic modern (m. 1999).[10]
- 1919 - Mont-real, Quebec (Canadà): Pierre Trudeau, polític quebequès que fou dos cops Primer ministre del Canadà (m. 2000).[11]
- 1920 - Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
- 1926 - Saint Louis, Missouri (EUA): Chuck Berry, compositor, intèrpret i guitarrista afroamericà de rock and roll (m. 2017).[12]
- 1927 - Wise, Virgínia, (EUA): George C. Scott, actor, director de cinema i productor estatunidenc (m. 1999).[13]
- 1929 - Rivas: Violeta Chamorro, política i periodista nicaragüenca, que fou presidenta de Nicaragua.[14]
- 1946 - Toronto (Canadà): Howard Shore, compositor de cinema canadenc guanyador de tres Oscars per la trilogia de El Senyor dels Anells.
- 1956
- Praga (Txecoslovàquia): Martina Navrátilová, tennista txecoslovaca nacionalitzada estatunidenca que va guanyar 18 títols de Grand Slam en individuals i 40 en dobles.
- Suresnes (França): Luc Lang, escriptor francès. Premi Médicis de l'any 2019.[15]
- 1961 - Nova Orleans, Louisiana, EUA: Wynton Marsalis, trompetista de jazz, fill d'Ellis Marsalis.[16]
- 1974 - Sevilla: Susana Díaz, política andalusa, que fou presidenta de la Junta.[17]
- 1987 - San Luis Obispo, Califòrnia (EUA): Zac Efron, actor i cantant estatunidenc de cinema i televisió.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1665, Barcelona: Pràxedis de Rocabertí Safortesa, noble i pedagoga catalana [18]
- 1916, Godella, l'Horta Nord: Ignasi Pinazo i Camarlench, pintor valencià impressionista
- 1918, Barcelona: Lluïsa Vidal i Puig, pintora catalana [19]
- 1949, Montevideo: Enriqueta Compte y Riqué, mestra uruguaiano-catalana, fundadora del primer Jardí d'Infants de Sud-amèrica [20]
- 1990:
- Caldes de Montbui: Gato Pérez, músic català d'origen argentí que destacà especialment en la rumba catalana.[21]
- Sant Andreu de Palomar, Barcelona: Antònia Pich i Santasusana, pianista, violinista, professora [22]
- 1998, Barcelona: Carles Ferrer i Salat, economista, esportista i dirigent esportiu català
- Resta del món
- 1541, Castell de Methven, Perthshire, Escòcia: Margarida Tudor, va ser la més gran de les dues filles supervivents del rei Enric VII d'Anglaterra i d'Isabel de York, i la germana gran d'Enric VIII [23]
- 1802, París: Sophie Arnould, soprano dramàtica francesa, la més famosa de la seva època [24]
- 1865, Brocket Hall, Hertfordshire, Anglaterra: Henry John Temple, tercer Vescomte de Palmerston, també conegut com a Lord Palmerston o simplement com a Henry Temple va ser un polític britànic que va ocupar el càrrec de Primer Ministre del Regne Unit. [25]
- 1871, Londres, Anglaterra: Charles Babbage, matemàtic i precursor de la informàtica anglès [26]
- 1889, Staten Island, Nova York, EUA: Antonio Meucci, que va inventar el telèfon el 1854 tot i que Alexander Graham Bell el va patentar [27]
- 1922, la Haia, Països Baixos: Suze Robertson, pintora neerlandesa [28]
- 1931, West Orange, Nova Jersey, EUA: Thomas Alva Edison, físic i prolífic inventor estatunidenc [29]
- 1955, Madrid, Espanya: José Ortega y Gasset, filòsof espanyol
- 1973, Lo Canet: Margaret Anderson, fundadora, editora i redactora de la revista d'art i literatura The Little Review [30]
- 2008, Shangyu, Zheijiang, Xina: Xie Jin, actor, guionista i director de cinema xinès [31]
- 2021, Bethesda, Maryland, EUA: Colin Powell, militar i polític. Va ser secretari d'Estat amb el govern de George W. Bush [32]
Festes i commemoracions
modifica- Santoral: sant Lluc (evangelista); Pere d'Alcántara, frare; Dídim el Cec (només a l'Església ortodoxa); Euda del Rosselló, santa popular; a l'Església Ortodoxa: Pere de Cetinje, metropolità.
Referències
modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 d'octubre
- ↑ «Sant Jeroni de la Vall d’Hebron i les seves il·lustracions fins a la fi del segle XIX». Associació d'Amics del Monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, 07-01-2021. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Armenians in Barcelona protest against Turkish-Azerbaijani aggression and call for Artsakh recognition» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Halder, Lucia. «Auguste Schmidt 1833–1902» (en alemany). LeMO. Lebendiges Museum Online. Museu Històric Alemany, Berlín, 14-09-2014. [Consulta: 24 març 2025].
- ↑ de 2020, 17 d'octubre. «Armenia y Azerbaiyán acordaron una tregua humanitaria que regirá desde el 18 de octubre» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ de 2020, 17 d'octubre. «El régimen de Irán amenaza con comprar y vender armas a sus aliados» (en espanyol europeu). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Castiella, Begoña «Victoria del candidato de Erdogan en las elecciones del norte de Chipre» (en castellà). abc, 18-10-2020.
- ↑ «Biografia Mercé Viana». AELC. [Consulta: 1r setembre 2021].
- ↑ «GIORDANO, Luca in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «The Story of Isabel Briggs Myers». [Consulta: 3 octubre 2022].
- ↑ Lindberg, Johan. «Bryk, Rut» (en suec). Uppslagsverket Finland, Actualitzat el 12.05.2016. [Consulta: 2 abril 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Elliott Trudeau» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ «Chuck Berry | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «George C. Scott | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ «Violeta Chamorro | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Auteurs français contemporains (L) - aLaLettre». [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ Norbert B. Laufenberg, Entertainment Celebrities, p.425 (anglès)
- ↑ «Susana Díaz Pacheco». Nueva Economía Fórum | Organizacíon independiente de debate. [Consulta: 8 setembre 2024].
- ↑ Llin Cháfer, Arturo. «Práxedes Rocabertí» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 1r agost 2023].
- ↑ «Lluïsa Vidal i Puig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Designación al Jardín de Infantes núm. 109 de la ciudad de Minas, departamento de Lavalleja» (en castellà). Cámara de Representantes de la República Oriental del Uruguay. Comisión de Educación y Cultura, 18-11-2020. [Consulta: 4 setembre 2024].
- ↑ «Gato Pérez». Satélite K. Arxivat de l'original el 2020-12-05. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Pallarès-Personat, Joan. «Antònia Pich Santasusana». L'andreuenc. Biografies andreuenques. [Consulta: 18 febrer 2025].
- ↑ «Margaret Tudor | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ «Lettre de Sophie Arnould, adressée à un de ses amants François-Joseph Bélanger, architecte, 1793-1801» (en francès). Paris Musées. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ «Lord Palmerston | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 octubre 2021].
- ↑ «Charles Babbage | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «MEUCCI, Antonio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ djr. «Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland» (en dutch), 17-09-2019. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Thomas Edison | Biography, Early Life, Inventions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Margaret Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «S'ha mort Colin Powell, el primer secretari d'Estat negre dels EUA». VilaWeb, 18-10-2021. [Consulta: 18 octubre 2021].
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 d'octubre.