Primer ministre del Regne Unit

El primer ministre del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (PMRUGBIN) (Prime Minister of the United Kingdom, en anglès; Prif Weinidogion i Deyrnas Unedig, en gal·lès; Prìomhairean na Breatainne, en gaèlic escocès) és el cap de Govern del Regne Unit. Encapçala el Govern de Sa Majestat i igual que altres primers ministres de la Commonwealth (que segueixen la forma constitucional que es diu el sistema Westminster) exercita, juntament amb els membres del seu gabinet, el poder executiu del Govern britànic. El primer ministre exercita els poders que pertanyen teòricament a Sa Majestat la Reina.

Infotaula de càrrec políticPrimer Ministre
Prime Minister the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland
Flag of the United Kingdom.svg
Theresa May UK Home Office (cropped).jpg
Tipus oficial públic
Titular Theresa May
des del 13 de juliol de 2016
Tractament El Molt Honorable
(The Right Honourable)
Residència 10 Downing Street
Londres, Regne Unit

Chequers
Buckinghamshire, Regne Unit
Nomenat per Monarca del Regne Unit
Jurisdicció Regne Unit
Institució el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Estat Regne Unit
Mandat A voluntat de Sa Majestat[1]
Creació 4 d'abril de 1721
Primer titular Sir Robert Walpole
(Com Primer Lord del Tresor, se'l considera el primer Primer Ministre)
Precedit per David Cameron
Salari £142.000 (inclou £65.000 com a salari de Membre del Parlament)
Llista Lista dels primièrs ministres del Reialme Unit
Lloc web www.number10.gov.uk
Modifica dades a Wikidata

L'actual Primer Ministre és Theresa May, qui va ser nomenat per al càrrec el 13 de juliol de 2016 després de la renúncia de David Cameron.

Normalment el primer ministre és líder del partit polític més gran a la Cambra dels Comuns, en l'actualitat el Partit Conservador.

Contingut

HistòriaModifica

El lloc que el primer ministre desenvolupava durant el segle XVIII no era un títol oficial durant aquests anys; estava associat amb el lloc oficial de First Lord of the Treasury(«Primer Lord del Tresor»). La descripció de "primer ministre" es va fer servir la primera vegada quan Robert Walpole va ser nomenat "Primer Lord del Tresor" pel Rei Jordi I el 1721. Al principi, es considerava el títol com un insult, utilitzat pels seus enemics per suggerir que Walpole tenia massa poder.

El títol de "primer ministre" es va esmentar la primera vegada en un document oficial en el Tractat de Berlín de 1878, del primer ministre Benjamin Disraeli. El títol va ser reconegut oficialment a 1905. La primera persona que va ser anomenada oficialment com a primer ministre va ser Sir Henry Campbell-Bannerman. La primera referència del títol en una llei del Parlament Britànic va ser el 1917.

NomenamentModifica

És el monarca el que oficialment nomena el primer ministre, però està obligat tradicionalment a triar la persona que obtingui el suport majoritari de la Cambra dels Comuns (normalment el líder del partit amb una majoria d'escons en aquesta cambra). Si el primer ministre perd el suport (per l'aprovació d'una moció de censura, per exemple) la convenció l'obliga a dimitir. El primer ministre nomena els membres del Gabinet i als altres ministres del govern.

Poders i privilegisModifica

No hi ha molts poders legals que pertanyen al primer ministre, els seus poders vénen dels poders tradicionals del sobirà i del control d'una majoria de la Cambra dels Comuns. El primer ministre recomana al monarca el nomenament de molts oficials de l'Estat Britànic, incloent ministres del Govern, ambaixadors, els caps de les Forces Armades, i oficials de l'administració pública, convencionalment, el Rei (o Reina) segueix sempre les recomanacions del primer ministre. També, el primer ministre organitza el programa legislatiu del Parlament i el treball del Gabinet.

Tradicionalment el primer ministre viu al 10 de Downing Street, una residència a Londres que pertanyia als Primers Lords del Tresor. El salari actual del primer ministre, que també pertany al seu paper de First Lord of the Treasury, és 127.334 lliures per any; també rep 60.227 lliures anuals per ser membre del Parlament.

Llista de primers ministresModifica

Sota els regnats de Jordi I (1714-1727) i Jordi II (1727-1760)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
1. Sir Robert Walpole
I comte d'Orford
  4 d'abril de 1721 11 de febrer de 1742 Whig
2. Spencer Compton
I comte de Wilmington
  16 de febrer de 1742 2 de juliol de 1743 Whig
3. Henry Pelham   27 d'agost de 1743 6 de març de 1754 Whig
4. Thomas Pelham-Holles
I duc de Newcastle
(de segona creació)
  16 de març de 1754 16 de novembre de 1756 Whig
5. William Cavendish
IV duc de Devonshire
  16 de novembre de 1756 25 de juny de 1757 Whig
6. Thomas Pelham-Holles
I duc de Newcastle
  2 de juliol de 1757 26 de maig de 1762 Whig

Sota el regnat de Jordi III (1760-1801)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
7. (1.) John Stuart
III comte de Bute
  26 de maig de 1762 8 d'abril de 1763 Tory
8. (2.) George Grenville   16 d'abril de 1763 13 de juliol de 1765 Whig
9. (3.) Charles Watson-Wentworth
II marquès de Rockingham
  13 de juliol de 1765 30 de juliol de 1766 Whig
10. (4.) William Pitt, El Vell
I comte de Chatham
  30 de juliol de 1766 14 d'octubre de 1768 Whig
11. (5.) Augustus FitzRoy
III duc de Grafton
  14 d'octubre de 1768 28 de gener de 1770 Whig
12. (6.) Frederick North
Lord North, II comte de Guilford
  28 de gener de 1770 22 de març de 1782 Tory
13. (7.) Charles Watson-Wentworth
II marquès de Rockingham
  27 de març de 1782 1 de juliol de 1782 Whig
14. (8.) William Petty Landsdowne
I marquès de Lansdowne i
II comte de Shelbourne
  4 de juliol de 1782 2 d'abril de 1783 Whig
15. (9.) William Cavendish-Bentinck
III duc de Portland
  2 d'abril de 1783 19 de desembre de 1783 Whig
16. (10.) William Pitt "El Jove"   19 de desembre de 1783 14 de març de 1801 Tory

Regne Unit de la Gran Bretanya i IrlandaModifica

Sota el regnat de Jordi III (1801-1820)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
17. (1.) Henry Addington
I vescomte de Sidmouth
  17 de març de 1801 10 de maig de 1804 Tory
18. (2.) William Pitt "El Jove"   10 de maig de 1804 23 de gener de 1806 Tory
19. (3.) William Wyndham Grenville
Lord Grenville, I baró de Grenville
  11 de febrer de 1806 31 de març de 1807 Whig
20. (4.) William Cavendish-Bentinck
III duc de Portland
  31 de març de 1807 4 d'octubre de 1809 Tory
21. (5.) Spencer Perceval
(únic primer ministre assassinat en l'exercici del càrrec)
  4 d'octubre de 1809 11 de maig de 1812 Tory
22. (6.) Robert Jenkinson
Lord Liverpool,
II comte de Liverpool
  8 de juny de 1812 9 d'abril de 1827 Tory

Sota el regnat de Jordi IV (1820-1830)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
23. (1.) George Canning   10 d'abril de 1827 8 d'agost de 1827 Tory
24. (2.) Frederick John Robinson
I vescomte de Goderich
  31 d'agost de 1827 21 de gener de 1828 Tory
25. (3.) Arthur Wellesley
I duc de Wellington
  22 de gener de 1828 16 de novembre de 1830 Tory

Sota el regnat de Guillem IV (1830-1837)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
26. (1.) Charles Grey
II comte de Grey
  22 de novembre de 1830 9 de juliol de 1834 Whig
27. (2.) William Lamb
II vescomte de Melbourne
  16 de juliol de 1834 14 de novembre de 1834 Whig
28. (3.) Arthur Wellesley
I duc de Wellington
  14 de novembre de 1834 10 de desembre de 1834 Tory
29. (4.) Sir Robert Peel
II baró de Peel
  10 de desembre de 1834 8 d'abril de 1835 Conservador
30. (5.) William Lamb
II vescomte de Melbourne
  18 d'abril de 1835 30 d'agost de 1841 Whig


Sota el regnat de Victoria I (1837-1901)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
31. (1.) Sir Robert Peel
II baró de Peel
  30 d'agost de 1841 29 de juny de 1846 Conservador
32. (2.) Lord John Russell
I comte de Russell
  30 de juny de 1846 21 de febrer de 1852 Whig
33. (3.) Edward Smith-Stanley
XIV comte de Derby
  23 de febrer de 1852 17 de desembre de 1852 Conservador
34. (4.) George Hamilton-Gordon
IV comte d'Aberdeen
  19 de desembre de 1852 30 de gener de 1855 Peelite
35. (5.) Henry John Temple
III vescomte de Palmerstone
  6 de febrer de 1855 19 de febrer de 1858 Whig
36. (6.) Edward Smith-Stanley
XIV comte de Derby
  20 de febrer de 1858 11 de juny de 1859 Conservador
37. (7.) Henry John Temple
III vescomte de Palmerstone
  12 de juny de 1859 18 d'octubre de 1865 Liberal
38. (8.) Lord John Russell
I comte de Russell
  29 d'octubre de 1865 26 de juny de 1866 Liberal
39. (9.) Edward Smith-Stanley
XIV comte de Derby
  28 de juny de 1866 25 de febrer de 1868 Conservador
40. (10.) Benjamin Disraeli
I comte de Beaconsfield
  27 de febrer de 1868 1 de desembre de 1868 Conservador
41. (11.) William Ewart Gladstone   3 de desembre de 1868 17 de febrer de 1874 Liberal
42. (12.) Benjamin Disraeli
I comte de Beaconsfield
  20 de febrer de 1874 21 d'abril de 1880 Conservador
43. (13.) William Ewart Gladstone   23 d'abril de 1880 9 de juny de 1885 Liberal
44. (14.) Robert Gascoyne-Cecil
III marquès de Salisbury
  23 de juny de 1885 28 de gener de 1886 Conservador
45. (15.) William Ewart Gladstone   1 de febrer de 1886 20 de juliol de 1886 Liberal
46. (16.) Robert Gascoyne-Cecil
III marquès de Salisbury
  25 de juliol de 1886 11 d'agost de 1892 Conservador
47. (17.) William Ewart Gladstone   15 d'agost de 1892 2 de març de 1894 Liberal
48. (18.) Archibald Primrose
V comte de Rosebery
  5 de març de 1894 22 de juny de 1895 Liberal
49. (19.) Robert Gascoyne-Cecil
III marquès de Salisbury
  25 de juny de 1895 11 de juliol de 1903 Conservador

Sota el regnat d'Eduard VII (1901-1910)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
50. (1.) Arthur Balfour
I comte de Balfour
  11 de juliol de 1903 5 de desembre de 1905 Conservador
51. (2.) Henry Campbell-Bannerman   5 de desembre de 1905 7 d'abril de 1908 Liberal
52. (3.) Herbert Henry Asquith
I comte d'Oxford i Asquith
  7 d'abril de 1908 7 de desembre de 1916 Liberal

Sota el regnat de Jordi V (1910-1922)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
53. (1.) David Lloyd George
I comte de Lloyd-George de Dwyfor
  7 de desembre de 1916 19 d'octubre de 1922 Liberal
54. (2.) Andrew Bonar Law   23 d'octubre de 1922 20 de maig de 1923 Conservador

Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del NordModifica

Sota els regnats de Jordi V (1922-1936) i Eduard VIII (1936)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
55. (1.) Stanley Baldwin
I comte de Baldwin de Bewdley
  23 de maig de 1923 16 de gener de 1924 Conservador
56. (2.) James Ramsay MacDonald   22 de gener de 1924 4 de novembre de 1924 Laborista
57. (3.) Stanley Baldwin
I comte de Baldwin de Bewdley
  4 de novembre de 1924 5 de juny de 1929 Conservador
58. (4.) James Ramsay MacDonald   5 de juny de 1929 24 d'agost de 1931 Laborista
58. (4.) James Ramsay MacDonald   24 d'agost de 1931 7 de juny de 1935 Laborista Nacional
59. (5.) Stanley Baldwin
I comte de Baldwin de Bewdley
  7 de juny de 1935 28 de maig de 1937 Conservador

Sota el regnat de Jordi VI (1936-1952)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
60. (1.) Neville Chamberlain 28 de maig de 1937 10 de maig de 1940 Conservador
61. (2.) Sir Winston Churchill   10 de maig de 1940 26 de juliol de 1945 Conservador
62. (3.) Clement Attlee   26 de juliol de 1945 26 d'octubre de 1951 Laborista
63. (4.) Sir Winston Churchill   26 d'octubre de 1951 7 d'abril de 1955 Conservador

Sota el regnat d'Elisabet II (1952-)Modifica

Primer Ministre Inici del mandat Fi del mandat Partit
64. (1.) Anthony Eden
I comte d'Avon
  7 d'abril de 1955 10 de gener de 1957 Conservador
65. (2.) Harold MacMillan
I comte de Stockton
  10 de gener de 1957 19 d'octubre de 1963 Conservador
66. (3.) Alec Douglas-Home
XIV comte de Home i
baró Home de Hirsel
  19 d'octubre de 1963 16 d'octubre de 1964 Conservador
67. (4.) Harold Wilson
baró Wilson de Rievaux
  16 d'octubre de 1964 19 de juny de 1970 Laborista
68. (5.) Edward Heath   19 de juny de 1970 4 de març de 1974 Conservador
69. (6.) Harold Wilson
baró Wilson de Rievaux
  4 de març de 1974 5 d'abril de 1976 Laborista
70. (7.) James Callaghan
baró Callaghan de Cardiff
  5 d'abril de 1976 4 de maig de 1979 Laborista
71. (8.) Margaret Thatcher
baronessa Thatcher
  4 de maig de 1979 28 de novembre de 1990 Conservador
72. (9.) John Major   28 de novembre de 1990 2 de maig de 1997 Conservador
73. (10.) Tony Blair   2 de maig de 1997 27 de juny de 2007 Laborista
74. (11.) Gordon Brown   27 de juny de 2007 11 de maig de 2010 Laborista
75. (12.) David Cameron   11 de maig de 2010 13 de juliol de 2016 Conservador
76. (13.) Theresa May   13 de juliol de 2016 Conservador

ReferènciesModifica

  1. Jennings, p. 83