Partit Liberal (Regne Unit)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El Partit Liberal (anglès Liberal Party, gal·lès Plaid Ryddfrydol) fou un partit polític britànic creat el 1859 i dissolt el 1988, quan es va integrar en els Liberal Demòcrates juntament amb l'SDP. Fou un dels dos partits britànics principals fins al sorgiment del Laborista en la dècada del 1920, i ha estat tercera força en disputa des d'aleshores.
(en) Liberal Party  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | Lib | ||||
| Tipus | partit polític partit polític liberal desaparegut | ||||
| Ideologia | liberalisme clàssic (1859–1894) socioliberalisme (1894–1988) | ||||
| Alineació política | centrisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1859 | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1988 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Internacional Liberal | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
.png){kind=logo}
Evolució
modificaAlguns peelites, radicals i whigs van decidir votar una moció de censura en contra del govern conservador d'Edward Smith-Stanley, en minoria des de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1859 en una reunió celebrada a Willis's Rooms a Londres el 6 de juny de 1859, que va conduir a la fundació formal del Partit Liberal i el segon govern de Henry John Temple.[1]
Durant en segle xix es caracteritzà per ser un defensor del liberalisme econòmic clàssic, del laissez fer, del lliure comerç i de la mínima interferència en l'economia, sent-ne el principal exponent William Gladstone. Va afavorir les reformes socials, llibertats personals, reducció dels poders de la Corona i de l'Església d'Anglaterra i l'extensió del dret de vot.
A partir de la dècada del 1880, tanmateix, el liberalisme es va decantar per una major rol de l'estat més que en la llibertat d'elecció. A començament del segle xx es decantà pel nou liberalisme, o liberalisme social, que creia en la llibertat individual i una intervenció estatal que assegurés un nivell mínim de benestar. Tot i estar dividit pel tema de l'Autonomia irlandesa, el partit va tornar al govern el 1905 i va obtenir una victòria contundent a les eleccions generals de 1906. Sota els primers ministres Henry Campbell-Bannerman i Herbert Henry Asquith, el Partit Liberal va aprovar reformes que van crear un estat del benestar bàsic.[2] Tot i que Asquith era el líder del partit, la seva figura dominant era David Lloyd George.
També foren els primers a adaptar el keynesianisme, el lema de Lloyd George a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1929 fou ‘’Podem derrotar l'atur’’, tot i que ja havien caigut al tercer lloc. El Llibre Groc Liberal, però, s'oposava a la intervenció estatal tan típica dels règims d'extrema dreta.[3]
El partit va decaure fins a gairebé desaparèixer en la dècada del 1940-1950, fins que en la dècada del 1960 va renéixer de la mà de Jo Grimond, cap del partit des de les eleccions de 1959 posicionant-se com a centrista radical i no socialista, en oposició tant al laborisme com al conservadorisme.
Fusió amb el partit liberal
modificaPer a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1983 va formar una aliança amb els socialdemòcrates, que es va repetir a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1987, però els mals resultats portaren a un temps de reflexió interna que conduiria finalment a la unió definitiva en els Liberal Demòcrates.[4]
Líders liberals 1859–1988
modificaLíders Liberals a la Cambra dels Lords, 1859–1988
modifica- Granville George Leveson-Gower, 2n Earl Granville 1859–1865
- John Russell, 1st Earl Russell 1865–1868
- Granville George Leveson-Gower, 2nd Earl Granville 1868–1891
- John Wodehouse, 1st Earl of Kimberley 1891–1894
- Archibald Philip Primrose, 5è comte of Rosebery 1894–1896
- John Wodehouse, 1st Earl of Kimberley 1896–1902
- John Spencer, 5è comte Spencer 1902–1905
- George Robinson, 1st Marquess of Ripon 1905–1908
- Robert Crewe-Milnes, 1st Marquess of Crewe 1908–1923
- Edward Grey, 1r Vescomte Grey of Fallodon 1923–1924
- William Lygon, 7è comte Beauchamp 1924–1931
- Rufus Isaacs, 1r Marquès de Reading 1931–1936
- Robert Crewe-Milnes, 1st Marquess of Crewe 1936–1944
- Herbert Samuel, 1r Vescomte Samuel 1944–1955
- Philip Rea, 2nd Baron Rea 1955–1967
- Frank Byers, Baron Byers 1967–1984
- Beatrice Seear, Baroness Seear 1984–1988
Líders liberals a la Cambra dels Comuns, 1859–1916
modifica- Henry John Temple, 3rd Viscount Palmerston 1859–1865
- William Ewart Gladstone 1865–1875
- Spencer Compton Cavendish, Marquess of Hartington 1875–1880
- William Ewart Gladstone 1880–1894
- Sir William Vernon Harcourt 1894-–1898
- Sir Henry Campbell-Bannerman 1899–1908
- Herbert Henry Asquith, 1r comte d'Oxford and Asquith (1925) 1908–1916
Líders del Partit Liberal, 1916–1988
modifica- Herbert Henry Asquith, 1r comte d'Oxford i Asquith (1925) 1916–1926
- Donald Maclean, 1919–1920
- David Lloyd George 1926–1931
- Sir Herbert Samuel 1931–1935
- Sir Archibald Sinclair 1935–1945
- Clement Davies 1945–1956
- Jo Grimond 1956–1967
- Jeremy Thorpe 1967–1976
- Jo Grimond 1976
- David Steel 1976–1988
Referències
modifica- ↑ Hawkins, Angus. The Forgotten Prime Minister: The 14th Earl of Derby (en anglès). Volume II: Achievement, 1851–1869. Oxford University Press, 2007, p. 223-227.
- ↑ Pugh, Martin. «Lloyd George, David, 1st Earl Lloyd-George». A: The Oxford Companion to British History (en anglès), p. 565.
- ↑ John, Campbell. Lloyd George: The Goat in the Wilderness, 1922–1931 (en anglès). London: Jonathan Cape, 1977, p. 198.
- ↑ «Liberal Democrats» (en anglès). Britannica. [Consulta: 12 febrer 2025].
Bibliografia
modifica- Chris Cook, A Short History of the Liberal Party, 1900-2001 (6th edition). Basingstoke: Palgrave, 2002. ISBN 0-333-91838-X.
- Jonathan Parry, The Rise and Fall of Liberal Government in Victorian Britain. Yale, 1993.ISBN 0-300-06718-6.
- David Dutton, A History of the Liberal Party in the 20th Century, Palgrave Macmillan, 2004. ISBN 0-333-74656-2.
Enllaços externs
modifica