Obre el menú principal

William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat;[1] líder del Partit Liberal ( de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.

Infotaula de personaMolt Honorable
William Ewart Gladstone
William Ewart Gladstone, 1892 (cropped).jpg
Biografia
Naixement 29 desembre 1809
Liverpool
Mort 19 maig 1898 (88 anys)
Hawarden Castle Tradueix
Lloc d'enterrament abadia de Westminster
  Primer ministre del Regne Unit 

15 agost 1892 – 2 març 1894
← Robert Gascoyne-CecilArchibald Primrose →
  Lord del Segell Privat 

15 agost 1892 – 2 març 1894
← George CadoganEdward Marjoribanks →
  Membre del 25è Parlament del Regne Unit 

4 juliol 1892 – 8 juliol 1895
Circumscripció electoral: Midlothian Tradueix


  Líder de l'oposició del Regne Unit 

20 juliol 1886 – 11 agost 1892
  Membre del 24è Parlament del Regne Unit 

2 juliol 1886 – 9 agost 1886
Circumscripció electoral: Leith Burghs Tradueix


  Membre del 24è Parlament del Regne Unit 

1r juliol 1886 – 28 juny 1892
Circumscripció electoral: Midlothian Tradueix


  Primer ministre del Regne Unit 

1r febrer 1886 – 20 juliol 1886
← Robert Gascoyne-CecilRobert Gascoyne-Cecil →
  Membre del 23è Parlament del Regne Unit 

24 novembre 1885 – 26 juny 1886
Circumscripció electoral: Midlothian Tradueix


  Ministre d'Hisenda del Regne Unit 

28 abril 1880 – 16 desembre 1882
← Stafford NorthcoteHugh Culling Eardley Childers →
  Primer ministre del Regne Unit 

23 abril 1880 – 9 juny 1885
← Benjamin DisraeliRobert Gascoyne-Cecil →
  Membre del 22è Parlament del Regne Unit 

31 març 1880 – 18 novembre 1885
Circumscripció electoral: Midlothian Tradueix


  Membre del 21è Parlament del Regne Unit 

31 gener 1874 – 24 març 1880
Circumscripció electoral: Greenwich Tradueix


  Primer ministre del Regne Unit 

3 desembre 1868 – 17 febrer 1874
← Benjamin DisraeliBenjamin Disraeli →
  Membre del 20è Parlament del Regne Unit 

17 novembre 1868 – 26 gener 1874
Circumscripció electoral: Greenwich Tradueix


  Membre del 19è Parlament del Regne Unit 

11 juliol 1865 – 11 novembre 1868
Circumscripció electoral: South Lancashire Tradueix


  Member of the 18th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

28 abril 1859 – 6 juliol 1865
Circumscripció electoral: Oxford University Tradueix


  Lord High Commissioner of the Ionian Islands Tradueix 

25 gener 1859 – 17 febrer 1859
← John YoungHenry Knight Storks →
  Member of the 17th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

27 març 1857 – 23 abril 1859
Circumscripció electoral: Oxford University Tradueix


  Member of the 16th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

7 juliol 1852 – 21 març 1857
Circumscripció electoral: Oxford University Tradueix


  Member of the 15th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

29 juliol 1847 – 1r juliol 1852
Circumscripció electoral: Oxford University Tradueix


  President of the Board of Trade Tradueix 

15 maig 1843 – 5 febrer 1845
← Frederick John RobinsonJames Broun-Ramsay →
  Member of the 14th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

29 juny 1841 – 23 desembre 1845
Circumscripció electoral: Newark Tradueix


  Member of the 13th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

24 juliol 1837 – 23 juny 1841
Circumscripció electoral: Newark Tradueix


  Member of the 12th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

6 gener 1835 – 17 juliol 1837
Circumscripció electoral: Newark Tradueix


  Member of the 11th Parliament of the United Kingdom Tradueix 

10 desembre 1832 – 29 desembre 1834
Circumscripció electoral: Newark Tradueix


  Membre del Consell Privat del Regne Unit 


  Secretary of State for War and the Colonies Tradueix 


← Edward Smith-StanleyHenry George Grey →
Dades personals
Grup ètnic Anglesos
Religió Anglicanisme
Formació Christ Church College
Eton College
Activitat
Camp de treball Política
Ocupació Polític, diplomàtic i estadístic
Ocupador Universitat d'Edimburg
Partit Partit Liberal (1859–)
Partit Conservador (1834–1846)
Partit Tory (1828–1834)
Família
Cònjuge Catherine Gladstone Tradueix
Fills William Henry Gladstone
Mary Gladstone Tradueix
Henry Gladstone, 1st Baron Gladstone of Hawarden Tradueix
Herbert Gladstone
Helen Gladstone
Pare John Gladstone
Germans John Neilson Gladstone
Premis
Signatura
Modifica les dades a Wikidata
William Ewart Gladstone

Va ser un dels estadistes més cèlebres de l'època victoriana, rival de Disraeli, i encara se'l considera un dels més importants primers ministres que ha tingut el Regne Unit; Winston Churchill el citava com inspirador seu.

BiografiaModifica

Gladstone procedia d'una família adinerada, la qual cosa li va permetre educar-se a l'Eton College i Oxford. Els seus primers passos en la política els va donar el 1832 com a diputat del partit conservador, aleshores anomenat Partit Tory, però anys més tard va deixar de banda els conservadors per unir-se al liberalisme (Whig), situant-se a favor de lliure canvi i acostant-se més a l'Església.

De 1843 a 1845 va ser ministre de comerç, i de 1845-1846 ministre de les Colònies durant el mandat de Robert Peel, el líder de l'ala liberal dels conservadors. Després de la mort d'aquest, va arribar a ser ministre d'hisenda i va aprofitar per impulsar l'alliberament del comerç exterior durant els governs d'Aberdeen, De 1852 a 1855, i Palmerston, de 1859 a 1865. Aquest any va ser determinant per a la història política britànica, ja que després de la mort de Palmerston es va produir un realineament de partits, fusionant el Tory i el Whig al Partit Liberal, i sobretot, pel definitiu pas de Gladstone com esquerrá, en esdevenir el líder d'aquest partit. El 1868 es va convertir en primer ministre, càrrec que va ocupar fins a 1874. Des 1880-1885 tornaria a encapçalar el gabinet, repetint el 1886 i des de 1892 a 1894. Entre les seves tasques més importants es destaca la reobertura de l'exèrcit i de les universitats, suprimint prejudicis religiosos i privilegis econòmics. També va estendre el sistema d'oposicions per a l'accés a la funció pública, va formar el sistema educatiu, i el 1872 va introduir el vot secret.

La crisi agrícola de finals del segle XIX el va portar a acceptar l'adquisició forçosa de nous mercats, havent d'anar en contra de les seves idees contràries a l'imperialisme. Això va ser el que va provocar l'ocupació d'Egipte el 1882 i l'entrada al Sudan el 1885.

Va dictar les lleis de la Terra (1870 i 1881) i la Llei de prevenció de crims de 1882 per reprimir la violència nacionalista que col·lapsava a Irlanda, però com això no va ser suficient, va impulsar el projecte de llei Home Rule el 1886 que implicava per a aquest país un Parlament autònom. Aquest projecte no va ser aprovat pels liberals unionistes, els que es van passar al partit conservador liderats per Joseph Chamberlain. L'autogovern d'Irlanda i l'oposició a l'imperialisme en la política exterior van provocar que fos postergat en les següents eleccions.

 
Lapida a l' abadia de Westminster

Va dimitir el 1894, retirant-se de la política després que la Cambra dels Lords vetés el seu últim projecte de Home Rule per a Irlanda, aprovat en els Comuns. Va ser succeït per Lord Salisbury, que havia estat el seu rival des de la mort de Benjamin Disraeli.

El 1885 va declinar l'oferta d'un comtat que li va fer la Reina ..

En la cultura popularModifica

Gladstone ocupa un lloc destacat en la història de la trilogia de Bartimeu, en el qual s'executa el govern britànic pels mags. Gladstone es coneix dins del llibre, com el mag més poderós, i encara que no s'inclou com un personatge, objectes diversos dels seus, és a dir, el seu personal, són punts centrals de la trama. El llibre ofereix una història alternativa de Gladstone, en el qual va matar Disraeli en un duel i ajudar a les forces britàniques a l'expansió colonial.

Lord Acton va escriure el 1880 que considerava Gladstone com un "dels tres grans liberals" (juntament amb Edmund Burke i Macaulay).

ReferènciesModifica

  1. «William Ewart Gladstone». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: William Ewart Gladstone