Lord Acton

John Emerich Edward Dalberg-Acton, 1.er Baró Acton, KCVO (10 de gener de 1834, Nàpols, Regne de Nàpols - 19 de juny de 1902, Tegernsee, Baviera, II Imperi alemany), conegut com a Lord Acton, va ser un historiador i polític anglès. Catòlic i liberal, és famós per haver encunyat el conegut aforisme «El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament» (Power tends to corrupt, and absolute power corrupts absolutely).[1][2]

Infotaula de personaMolt Honorable Modifica el valor a Wikidata
Lord Acton
Lord Emerich Edward Dalberg Acton.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) John Dalberg-Acton, 1st Baron Acton Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 gener 1834 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1902 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Tegernsee Modifica el valor a Wikidata
Membre del 19è Parlament del Regne Unit
11 juliol 1865 – 22 març 1866 (election petition (en) Tradueix)
Circumscripció electoral: Bridgnorth (en) Tradueix

Member of the 18th Parliament of the United Kingdom (en) Tradueix
28 abril 1859 – 6 juliol 1865 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Carlow Borough (en) Tradueix

Regius Professor of History (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Mary's College, Oscott (en) Tradueix
Universitat de Munic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolític, historiador, pedagog, escriptor, professor d'universitat, periodista i filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsIgnaz von Döllinger Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolBaron Acton (en) Tradueix (1869–1902)
Baronet (1837–1902) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaria Anna Ludmilla Euphrosina von und zu Arco auf Valley (en) Tradueix (1865–) Modifica el valor a Wikidata
FillsRichard Lyon-Dalberg-Acton, 2nd Baron Acton
John Dalberg Dalberg-Acton (en) Tradueix
Jeanne Marie Dalberg-Acton (en) Tradueix
Annie Mary Catherine Georgiana Dalberg-Acton (en) Tradueix
Elizabeth Mary Catherine Dalberg-Acton (en) Tradueix
Mary Elizabeth Anne Dalberg-Acton (en) Tradueix
Robert Dobson Modifica el valor a Wikidata
ParesFerdinand Dalberg-Acton Modifica el valor a Wikidata i Marie Louise Pelina von Dalberg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

VidaModifica

Nascut en una família catòlica de la baixa noblesa, els seus pares van ser Sir Ferdinand Acton i Marie Louise Pelline von Dalberg. Va ser nét de Sir John Acton, que en aquell temps havia estat primer ministre de Nàpols. El 1837, quan tenia tres anys, va morir el seu pare i la seva mare es va tornar a casar amb el polític Granville Leveson-Gower, comte Granville, tres anys després. Amb la mort del seu pare va heretar el títol de baronet pel que va ser conegut com a Sir John Dalberg Acton, 8è baronet.

Va fer estudis en el Oscott College i després privadament a Edimburg. Fervorós catòlic, no se li va permetre assistir a Cambridge per la seva religió.

Va prestar servei en la Cambra dels comuns des de 1859 fins a 1865. Va ser editor de la publicació catòlica mensual The Rambler (1859–1864), a la qual va renunciar a causa de la crítica papal del seu abordatge científic de la història.

En 1865, es va casar amb la comtessa Maria Anna von Arco auf Valley, amb la qual va tenir sis fills.

Va ser assessor de William Ewart Gladstone des de 1865, sent elevat al rang de baró el 1869. El 1895 va ser designat Professor Regi d'Història Moderna a la Universitat de Cambridge.

Després va coordinar el gran projecte d'edició The Cambridge Modern History. Va ser crític del nacionalisme, encunyant el conegut aforisme "El poder tendeix a corrompre i el poder absolut corromp absolutament" (quan Lord Acton parla de poder, fa referència a algun tipus de bé que pugui comportar la corrupció de l'ésser. Ell mateix ho diu: 'Diners és poder'.

A la seva mort, va deixar una importantíssima biblioteca de més de 60.000 volums.

ReferènciesModifica

  1. Pezzimenti, Rocco. The Political Thought of Lord Acton: The English Catholics in the Nineteenth Century. Roma: Gracewing/Millennium Romae 2000 A.D. MM, 2001, p. 8. ISBN 0-85244-438-9 [Consulta: 28 desembre 2015]. 
  2. Lewis, Lionel Stanley. When Power Corrupts: Academic Governing Boards in the Shadow of the Adelphi Case. Nova Brunsvic: Transaction Publishers, 2000, p. 1. ISBN 0-7658-0031-4 [Consulta: 28 desembre 2015]. 

BibliografiaModifica