Viquipèdia

Keir Starmer

polític britànic

Keir Starmer (Southwark, 2 de setembre de 1962) és un advocat britànic especialitzat en drets humans. Des del 5 de juliol de 2024 és el Primer ministre del Regne Unit.[1] És líder del Partit Laborista des de l'abril de 2020 i membre de la Cambra dels Comuns des de 2015. Entre 2016 i 2017 va exercir de secretari d'Estat a l'ombra per a la sortida de la Unió Europea.

Plantilla:Infotaula personaSir Modifica el valor a Wikidata
Keir Starmer
Imatge
(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Keir Rodney Starmer Modifica el valor a Wikidata
2 setembre 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Southwark (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Primer ministre del Regne Unit
5 juliol 2024 –
← Rishi Sunak
Membre del 59è Parlament del Regne Unit
4 juliol 2024 –

Circumscripció electoral: Holborn and St Pancras

Líder del Partit Laborista
4 abril 2020 –
← Jeremy Corbyn
Líder de l'oposició del Regne Unit
4 abril 2020 – 5 juliol 2024
← Jeremy Corbyn
Membre del 58è Parlament del Regne Unit
12 desembre 2019 – 30 maig 2024 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Holborn and St Pancras

Membre del Consell Privat del Regne Unit
19 juliol 2017 –
Membre del 57è Parlament del Regne Unit
8 juny 2017 – 6 novembre 2019 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Holborn and St Pancras

Secretari d'Estat a l'ombra de la Sortida de la Unió Europea
6 octubre 2016 – 4 abril 2020
← Emily Thornberry – Supressió del càrrec →
Ministre a l'ombra d'Immigració
14 setembre 2015 – 27 juny 2016 (dimissió)
← David Hanson
Membre del 56è Parlament del Regne Unit
7 maig 2015 – 3 maig 2017 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Holborn and St Pancras

Director de la Fiscalia
2008 – 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaKentish Town Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaSocialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leeds - Bachelor of Laws
St Edmund Hall - Bachelor of Civil Law (en) Tradueix
Reigate Grammar School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióbarrister, polític, jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCrown Prosecution Service, Director de la Fiscalia (2008–)
Doughty Street Chambers Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Laborista Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 gener 2023Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeVictoria Starmer (2007–) Modifica el valor a Wikidata
ParesRodney Starmer Modifica el valor a Wikidata  i Josephine Anne Baker Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc webkeirstarmer.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: KeirStarmerLabour X: Keir_Starmer Instagram: keirstarmer Youtube: UCclw_dv8UAQs86ZsRJ3H5jg Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer al setembre de 1962 a Southwark, un borough de Londres, fill d'una infermera i un fabricant d'eines.[2] Va cursar estudis a la Reigate Grammar School, on va coincidir amb Fatboy Slim.[3] Posteriorment va estudiar dret a la Universitat de Leeds i al Saint Edmund Hall de la Universitat d'Oxford.[4]

Va començar una carrera com barrister el 1987 al Middle Temple, treballant per a Liberty fins el 1990, quan va passar a Doughty Street Chambers, convertint-se en bencher del Middle Temple en 2009.[5] Starmer va especialitzant-se a l'àrea de drets humans,[3] exercint a les Bahames, Belize, Saint Vincent i les Grenadines, Saint Lucia i Trinitat i Tobago, i ha treballat en casos a Uganda, Kenya, Nigèria i Malawi.[6] Va ser nomenat Advocat de l'Any de Drets Humans el 2001.[6]

Starmer va exercir com a assessor de drets humans de la Junta de Policia d'Irlanda del Nord i de l'Associació d'Oficials en Cap de la Policia, importants per reunir les comunitats després de l'Acord del Divendres Sant, i també va ser membre del panel assessor de pena de mort de l'Oficina d'Exteriors, Commonwealth i Desenvolupament de 2002 a 2008.[7]

El 2002 va ser designat conseller de la Reina.[8] Fou nomenat director de la Fiscalia britànica en 2008[9] fins que va renunciar en 2013 sent rellevat per Alison Saunders.[10] havent estat nomenat conseller de la Reina de l'Any en Drets Humans i Dret Públic el 2007.[6] Starmer va representar Croàcia a les audiències del genocidi al Tribunal Internacional de Justícia de l'Haia el 2014.

Starmer va ser seleccionat el desembre de 2014 per ser el candidat del Partit Laborista per a la circumscripció electoral de Holborn i St Pancras, un escót segur, després de la decisió del diputat en exercici Frank Dobson de retirar-se, i va ser escollit diputat en les eleccions generals del Regne Unit de 2015 com a a la circumscripció de Holborn and St Pancras.[2] Starmer va renovar el seu escó en les eleccions de 2017, 2019 i 2024, va ser nomenat secretari d'Estat a l'ombra el juliol de 2015, però va dimitir, juntament amb altres membres del gabinet a l'ombra, per la postura tova de Jeremy Corbyn en la defensa del manteniment en el Referèndum sobre la permanència del Regne Unit dins la Unió Europea de 2016,[11] en el què la postura de Starmer era que els laboristes havien de donar suport a mantenir-se en la Unió Europea.[12]

Després de la reelecció de Corbyn a les eleccions de lideratge de setembre de 2016, Starmer va acceptar un nou càrrec de Corbyn com a secretari d'estat a l'ombra per a la sortida de la Unió Europea.[13] En aquest paper, Starmer va qüestionar la destinació del govern de Theresa May per a la sortida del Regne Unit de la UE, va demanar que els plans del Brexit es fessin públics i va donar suport a la proposta d'un segon referèndum sobre el Brexit.[14]

Líder del Partit Laborista

modifica

El 4 d'abril de 2020, després de la dimissió de Jeremy Corbyn amb la contundent derrota dels laboristes a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2019,[15] Starmer, que comptava amb el suport de Gordon Brown i Sadiq Khan[16] el va succeir guanyant les eleccions de lideratge del 2020 en una plataforma d'esquerra després de vèncer Rebecca Long-Bailey, considerada la candidata continuista de Corbyn.[17] Durant el seu mandat com a líder de l'oposició, Starmer va abandonar diverses de les seves promeses de lideratge d'esquerres i va traslladar el partit cap al centre polític. El maig de 2022, la policia britànica va anunciar l'obertura d'una investigació sobre un presumpte incompliment de les normes de confinament sanitari vigents el 2021 al Regne Unit.

Com a líder de l'oposició, va reposicionar els laboristes des de l'esquerra cap al centre polític i va treballar per eliminar les controvèrsies del lideratge de Corbyn, amb promeses d'estabilitat econòmica, abordant els passos de petites embarcacions pel Canal de la Mànega, reducció dels temps d'espera del NHS, millora dels drets dels treballadors, independència energètica i el desenvolupament de les infraestructures, la lluita contra la delinqüència, la millora de l'educació i la formació, la reforma dels serveis públics, la renacionalització de la xarxa ferroviària i la contractació de professors,[18] i va posar èmfasi en l'eliminació de l'antisemitisme dins del partit

Enmig del nombre històric de ministres que van renunciar al govern de Boris Johnson el juliol de 2022 per l'escàndol polític que va suposar el Partygate,[19] Starmer va proposar una moció de censura al govern, afirmant que Johnson no podia romandre en el càrrec. Starmer també va criticar Johnson, així com els seus successors Liz Truss i Rishi Sunak, per qüestions com l'escàndol de Chris Pincher i la crisi governamental posterior, la crisi econòmica resultant del minipressupost del 2022[20] i la crisi governamental posterior, la crisi del cost de la vida, i els conflictes laborals i les vagues, incloses les vagues del Servei Nacional de Salut.[21]

El seu partit va obtenir guanys significatius a les eleccions locals de 2023,[22] guanyant més de 500 regidors i 22 ajuntaments, convertint-se en el partit més gran del govern local per primera vegada des de 2002,[23] que es van consolidar en 2024.[24] Amb les consecutives derrotes electorals, 22 de maig de 2024 el conservador primer ministre Rishi Sunak va convocar les eleccions generals per a ser dutes a terme el 4 de juliol, avançant el final de la legislatura, previst per al 28 de gener de 2025,[25]

Primer ministre

modifica

El 5 de juliol de 2024 es va convertir en el Primer ministre del Regne Unit després que el seu partit aconseguís la majoria absoluta en les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2024 enfront dels conservadors de Rishi Sunak.[1]

 
Una furgoneta de la policia crema durant els disturbis del Regne Unit de 2024.

Un dels seus primers actes com a primer ministre fou la cancel·lació del Pla Ruanda que havia establert Rishi Sunak per la que els immigrants il·legals o sol·licitants d'asil serien reubicats a Ruanda per al seu processament, asil i reassentament.[26] Entre el 30 de juliol i el 5 d'agost de 2024 es van produir en oposició a la immigració, el disturbis socials a Anglaterra més importants des dels disturbis d'Anglaterra de 2011, en resposta a un un apunyalament massiu causat perl fill d'uns immigrants ruandesos el 29 de juliol que va causar la mort de tres infants.[27]

El govern de Starmer va acabar amb certs pagaments de combustible d'hivern per a uns 10 milions de persones,[28] va implementar un pla d'alliberament anticipat per a milers de presos per reduir l'amuntegament de les presons permetent que els presos d'Anglaterra i Gal·les fossin alliberats després de complir el 40% de les seves condemnes en lloc del 50% en l'anterior govern,[29] i va resoldre una sèrie de vagues del sector públic.

La seva popularitat va caure ràpidament en fer-se públic que Starmer havia acceptat desenes de milers de lliures en regals de donants i havia vist el seu equip de futbol de l'Arsenal des d'una llotja de cortesia i va acceptar quatre entrades per al concert de Taylor Swift a l'estadi de Wembley, per valor de 4.000 £,[30] i la seva cap de gabinet Sue Gray va dimitir en protesta pels escàndols en 6 d'octubre.[31]

En 3 d'octubre de 2024 el seu govern va acordar la cessió de l'arxipèlag de les Chagos a Maurici i el manteniment de la base militar estatunidenca de Diego Garcia, tancant dècades de disputes.[32]

Posicionaments polítics

modifica

El lideratge de Starmer s'ha comparat habitualment amb el Nou Laborisme de Tony Blair, redirigint el partit cap al centre després de l'etapa de Jeremy Corbyn. Ell mateix ha volgut definir en diverses entrevistes el que la premsa britànica va batejar com Starmerisme, apuntant a la necessitat d'una reforma de l'Estat, massa ineficaç i centralitzat, a mitigar els efectes de la Sortida del Regne Unit de la Unió Europea (Brexit) i a una economia basada en la productivitat.[33][34][35] Alhora, es va comprometre a eliminar el suposat antisemitisme que afectava al Partit, una polèmica sorgida durant l'etapa de Jeremy Corbyn.[36] Durant la guerra entre Israel i Gaza de 2023 va rebre fortes crítiques per la seva negativa inicial a demanar un alto al foc.[37] Pel que fa a la guerra russo-ucraïnesa, Starmer va prometre mantenir sota el seu lideratge la política britànica de suport, finançament i enviament d'armament.[38]

El polític britànic va optar per una afirmació solemne (enlloc d'un jurament) de fidelitat al monarca,[39] ja que no creu en Deu, tot i que va defensar "el poder de la fe per reunir la gent",[40] i assisteix ocasionalment a una sinagoga liberal.[41]

Vida personal

modifica

Starmer va conèixer a Victoria Alexander, aleshores advocada, a principis de la dècada de 2000 mentre era advocat sènior de Doughty Street Chambers quan treballaven en el mateix cas. Es van comprometre el 2004 i es van casar el 6 de maig de 2007 a Fennes Estate al nord de Bocking, Essex. La parella té dos fills, un fill, el primer nascut un any després del seu casament, i una filla, nascuda dos anys després. Fins que es va traslladar a Downing Street, la parella residia a Kentish Town, al nord de Londres, on posseïen una casa adossada.

Referències

modifica
  1. ↑ 1,0 1,1 «UK general election results live: Keir Starmer arrives at Downing Street for first speech as prime minister» (en anglès britànic). BBC, 05-07-2024. [Consulta: 5 juliol 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 Hebert, Tom. «Who is Sir Keir Starmer? Meet the potential new Labour leader» (en anglès). www.standard.co.uk. Evening Standard, 01-12-2019. [Consulta: 22 desembre 2019].
  3. ↑ 3,0 3,1 Bates, Stephen. «'He has an ability to motivate and is not easily cowed. If there is a row with the government he will fight his corner'». The Guardian, 01-08-2008. [Consulta: 22 desembre 2019].
  4. ↑ Baksi, Catherine. «Starmer confirms bid to stand for Labour» (en anglès). Law gazette, 31-07-2014. [Consulta: 22 desembre 2019].
  5. ↑ Bates, Stephen «Profile: Keir Starmer» (en anglès). The Guardian [London], 01-08-2008.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 «The Rt Hon Sir Keir Starmer KCB KC MP» (en anglès). Masters of the Bench. The Honourable Society of the Middle Temple, 2024. [Consulta: 24 agost 2024].
  7. ↑ Rayner, Gordon. «Who is Keir Starmer? The grammar school ‘superboy’ who became Labour’s next PM» (en anglès). The Telegraph, 06-07-2024. [Consulta: 26 agost 2024].
  8. ↑ «Keir Starmer stepping down from DPP role» (en anglès). BBC, 24-04-2013. [Consulta: 22 desembre 2019].
  9. ↑ Moss, Stephen. «Keir Starmer: 'I wouldn't characterise myself as a bleeding heart liberal...'» (en anglès). The Guardian, 21-09-2008. [Consulta: 26 juliol 2024].
  10. ↑ Branagh, Ellen. «Stephen Lawrence barrister Alison Saunders to take over from Keir Starmer as new Director of Public Prosecutions» (en anglès). The Independent, 23-07-2013. [Consulta: 26 juliol 2024].
  11. ↑ McSmith, Andy. «The Jeremy Corbyn leadership challenge is reducing the most senior members of Labour to tears» (en anglès). The Independent, 29-06-2016. [Consulta: 17 agost 2024].
  12. ↑ Stewart, Heather. «Corbyn says Labour would back remain in Brexit referendum» (en anglès). The Guardian, 09-07-2019. [Consulta: 26 agost 2024].
  13. ↑ «Jeremy Corbyn has appointed Sir Keir Starmer as Shadow Brexit Secretary and the Tories should be worried» (en anglès). political betting, 06-10-2016. [Consulta: 29 octubre 2024].
  14. ↑ Stewart, Heather. «Keir Starmer battles to keep Labour support for people's vote alive» (en anglès). The Guardian, 07-02-2019. [Consulta: 29 octubre 2024].
  15. ↑ «UK results: Conservatives win majority» (en anglès). BBC. [Consulta: 13 desembre 2019].
  16. ↑ «Labour leadership winner: Sir Keir Starmer» (en anglès). BBC, 04-04-2020. [Consulta: 5 novembre 2024].
  17. ↑ «L'europeista Keir Starmer substitueix Jeremy Corbyn al capdavant dels laboristes britànics». Vilaweb, 04-04-2020. [Consulta: 4 abril 2020].
  18. ↑ Cecil, Nicholas. «Sir Keir Starmer to declare Labour is ‘party of the centre-ground’ once again». The Independent, 22-09-2022. [Consulta: 17 agost 2024].
  19. ↑ Fresneda, Carlos. «Boris Johnson dimite como diputado conservador por la investigación del Partygate» (en castellà). El Mundo, 09-06-2023. [Consulta: 30 maig 2024].
  20. ↑ Morris, Sophie. «Sir Keir warns mini-budget 'does nothing' for working people – but doesn't say if he would reverse tax cuts». Sky News, 22-09-2022. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2024. [Consulta: 24 juliol 2024].
  21. ↑ McTernan, John «Keir Starmer is right – for Labour to win power, it can't wade in on every strike going» (en anglès). The Guardian, 02-08-2022.
  22. ↑ Joshua Nevett i Brian Wheeler. «Local elections 2023: Tory losses a clear rejection of Rishi Sunak, says Labour». BBC, 06-05-2023. [Consulta: 4 abril 2024].
  23. ↑ Joshua Nevett, Brian Wheeler. «Local elections 2023: Tory losses a clear rejection of Rishi Sunak, says Labour» (en anglès). BBC, 06-05-2023. [Consulta: 5 novembre 2024].
  24. ↑ Fresneda, Carlos. «El Partido Laborista gana en Londres con Sadiq Khan» (en castellà). El Mundo, 04-05-2024. [Consulta: 4 maig 2024].
  25. ↑ «Rishi Sunak convoca las elecciones generales en el Reino Unido el 4 de julio» (en castellà). Publico, 22-05-2024. [Consulta: 23 maig 2024].
  26. ↑ Francis, Sam. «Starmer confirms Rwanda deportation plan 'dead'» (en anglès). BBC, 06-07-2024. [Consulta: 7 agost 2024].
  27. ↑ Balcells, Anna. «Starmer avisa que els implicats en els aldarulls d’extrema dreta “ho lamentaran”» (en anglès). El Punt Avui, 04-08-2024. [Consulta: 30 agost 2024].
  28. ↑ Peachey, Kevin. «What is the winter fuel payment and who will receive it?» (en anglès). BBC, 25-09-2024. [Consulta: 12 novembre 2024].
  29. ↑ Freya Barnes, David Wilcock. «Up to 40,000 convicts could be freed after serving just 40% of sentences under Labour plan to ease prison overcrowding - as Keir Starmer puts reformer who believes only a third of lags should be behind bars in charge of jails» (en anglès). Daily Mail, 08-07-2024. [Consulta: 12 novembre 2024].
  30. ↑ Picheta, Rob. «Keir Starmer is promising Britain doom and gloom, but patience is wearing thin» (en anglès). CNN, 25-09-2024. [Consulta: 25 setembre 2024].
  31. ↑ Boycott-Owen, Mason. «Sue Gray resigns as Keir Starmer’s chief of staff» (en anglès). Politico, 06-10-2024. [Consulta: 6 octubre 2024].
  32. ↑ Harding, Andrew. «UK will give sovereignty of Chagos Islands to Mauritius» (en anglès). BBC, 03-10-2024. [Consulta: 12 novembre 2024].
  33. ↑ Serhan, Yasmeen. «Keir Starmer's Plan to End 13 Years of Tory Rule in the U.K.» (en anglès), 11-06-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-20. [Consulta: 7 juliol 2024].
  34. ↑ Self, Josh. «For Starmerites, apostasy on ‘tax and spend’ is central to the creed» (en anglès americà), 02-05-2023. Arxivat de l'original el 2023-06-20. [Consulta: 7 juliol 2024].
  35. ↑ «Sir Keir Starmer on “Starmerism”». The Economist. Arxivat de l'original el 2023-06-20. ISSN: 0013-0613 [Consulta: 7 juliol 2024].
  36. ↑ «A guide to Labour Party anti-Semitism claims» (en anglès). BBC, 01-08-2018. Arxivat de l'original el 2023-05-06 [Consulta: 7 juliol 2024].
  37. ↑ «Sir Keir Starmer calls for Gaza 'ceasefire that lasts'» (en anglès). BBC, 18-02-2024. Arxivat de l'original el 2024-07-18 [Consulta: 7 juliol 2024].
  38. ↑ «UK’s Keir Starmer vows ‘unwavering’ support in surprise Ukraine visit» (en anglès britànic). Politico, 16-02-2023. Arxivat de l'original el 2023-10-13. [Consulta: 7 juliol 2024].
  39. ↑ Hazell, Will «Atheist Keir Starmer avoids reference to God in pledge of loyalty to King Charles III» (en anglès). The Telegraph, 10-09-2022. Arxivat de l'original el 2024-05-08. ISSN: 0307-1235 [Consulta: 7 juliol 2024].
  40. ↑ Williams, Rhiannon. «Keir Starmer: I may not believe in god, but I do believe in faith» (en anglès), 11-04-2021. Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 7 juliol 2024].
  41. ↑ Edwardes, Charlotte «‘You asked me questions I’ve never asked myself’: Keir Starmer’s most personal interview yet» (en anglès). The Guardian, 22-06-2024. ISSN: 0261-3077 [Consulta: 7 juliol 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Keir_Starmer&oldid=34260631»