Obre el menú principal

Boris Johnson

Primer ministre del Regne Unit

Alexander Boris de Pfeffel Johnson, més conegut com a Boris Johnson (Nova York, 19 de juny de 1964) és un polític britànic, líder del Partit Conservador i primer ministre del Regne Unit des del juliol de 2019. Ha sigut parlamentari per Uxbridge and South Ruislip des del 2015, havent sigut anteriorment parlamentari per Henley del 2001 al 2008. Va ser alcalde de Londres del 2008 al 2016 i secretari d'Estat d'Afers Exteriors del 2016 al 2018. Johnson es defineix com a conservador one-nation.

Infotaula de personaMolt Honorable
Boris Johnson
Boris Johnson official portrait.jpg
Biografia
Naixement (en) Alexander Boris de Pfeffel Johnson
19 juny 1964 (55 anys)
Nova York
  Membre del 58è Parlament del Regne Unit 

12 desembre 2019 –
Circumscripció electoral: Uxbridge and South Ruislip


 77è Primer ministre del Regne Unit 

24 juliol 2019 –
← Theresa May
  Líder del Partit Conservador 

23 juliol 2019 –
← Theresa May
  Membre del 57è Parlament del Regne Unit 

8 juny 2017 – 6 novembre 2019 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Uxbridge and South Ruislip


  Secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth 

13 juliol 2016 – 9 juliol 2018 (dimissió)
← Philip HammondJeremy Hunt →
  Membre del 56è Parlament del Regne Unit 

8 maig 2015 – 3 maig 2017 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Uxbridge and South Ruislip


 2n Alcalde de Londres 

4 maig 2008 – 7 maig 2016
← Ken LivingstoneSadiq Khan →

  Membre del 54è Parlament del Regne Unit 

5 maig 2005 – 4 juny 2008 (dimissió)
Circumscripció electoral: Henley


  Membre del 53è Parlament del Regne Unit 

7 juny 2001 – 11 abril 2005 (dissolució del parlament)
Circumscripció electoral: Henley


  Membre del Consell Privat del Regne Unit 

Dades personals
Ideologia política Euroescepticisme i conservadorisme
Religió Anglicanisme
Formació Eton College
Universitat d'Oxford
Ashdown House
Balliol College . clàssic (–1986)
Escola Europea de Brussel·les I
Activitat
Ocupació Periodista i polític
Partit Partit Conservador
Família
Cònjuge Allegra Mostyn-Owen (1987–1993), divorci
Marina Wheeler (1993–2018), divorci
Parella Carrie Symonds (2018–)
Fills Milo Arthur Johnson
Cassia Peaches Johnson
Theodore Apollo Johnson
Lara Lettice Johnson
Pares Stanley Johnsontonta del culo
Germans Jo Johnson, Rachel Johnson i Leo Johnson
Signatura

Lloc web Lloc web
IMDB: nm1296124 Facebook: borisjohnson Twitter: BorisJohnson Instagram: borisjohnsonuk Snapchat: Boris Discogs: 4317395
Modifica les dades a Wikidata

Nat a la ciutat de pares de classe benestant britànics, Johnson rebé la seva educació a la European School, Brussels I, Ashdown House i Eton College. Va estudiar Clàssics a Balliol College, Oxford, on fou elegit president de l'Oxford Union el 1986. Començà una carrera periodística al The Times però va ser acomiadat per falsificar una citació. Aleshores esdevingué corresponsal a Brussel·les pel The Daily Telegraph, on publicà articles que exerciren una forta influència euroescèptica en la dreta britànica. Va ser ajudant de l'editor del Telegraph del 1994 al 1999, i edità The Spectator del 1999 al 2005. Fou elegit parlamentari per Henley el 2001 i va estar al govern a l'ombra amb els líders conservadors Michael Howard i David Cameron. Es va mantenir fidel a la línia del partit però va adoptar posicions més liberals en temes socials com ara en drets dels homosexuals en votacions parlamentàries.

Johnson és una figura controvertida en el periodisme i política britànics. Els seus seguidors el defineixen com a entretingut, amb sentit de l'humor i popular, amb capacitat d'atreure votants més enllà dels votants conservadors tradicionals. Ha rebut crítiques tant de l'esquerra com de la dreta per fer servir llenguatge racista i homòfob, així com pel suposat elitisme, amiguisme, deshonestedat i desvagament. Hi ha força biografies i perfils ficticis de Johnson.

És besnét del polític otomà Ali Kemal.[1]

BiografiaModifica

Tot i la seva exquisida educació a Eton i Oxford, el 1987 va ser acomiadat de The Times per falsificar unes cites del seu padrí quan era redactor en pràctiques. Després va entrar al periòdic dretà The Telegraph on va arribar a comentarista, i el 1999 va deixar aquest periòdic i se’n va anar a dirigir el magazine de centredreta The Spectator, d’on va plegar el 2005 per dedicar-se a la política, i a participar en programes d’humor a la televisió gràcies a la seva esmolada llengua.

En 2001 va ser triat per representar al districte de Henley en la Cambra dels comuns. Durant l'any 2004 va servir com a vicepresident del Partit Conservador. En 2005, el nou líder del partit, David Cameron, va triar a Johnson per al lloc de ministre a l'ombra (portaveu del partit) d'Educació Universitària.

En 2006 Johnson va ser criticat per la seva relació romàntica amb Anna Fazackerley, una periodista de 29 anys. No obstant això, el líder del partit, David Cameron, va dir a la premsa que Johnson "continuarà en el seu lloc".

Alcalde de LondresModifica

El 16 de juliol de 2007 Johnson va anunciar la seva intenció de ser el candidat conservador a les eleccions a l'alcaldia de Londres de 2008. La seva candidatura va ser confirmada pel partit el 27 de setembre i va derrotar per un marge d'1.168.738 vots enfront dels 1.028.966 l'aleshores alcalde laborista Ken Livingstone i va dimitir de la Cambra dels Comuns. Durant el seu primer mandat, va prohibir el consum d'alcohol en la majoria del transport públic de la capital i va implementar els nou busos New Routemaster, el sistema de lloguer de bicicletes i el telefèric del Tàmesi. El 2012 va ser reelegit contra Ken Livingstone. Durant el seu segon mandat, va supervisar els Jocs Olímpics d'estiu de 2012. El 2015 va ser escollit parlamentari per Uxbridge and South Ruislip, i va dimitir d'alcalde l'any següent. El 2016 Johnson es va convertir en una de les figures destacades de la campanya guanyadora Vote Leave, a favor de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Va ser nomenat secretari d'Estat d'Afers Exteriors i del Commonwealth per Theresa May, però dimití al cap de dos anys en protesta per la gestió del Brexit i l'Acord de Chequers. El 2019 va ser elegit líder dels conservadors.

Primer ministre del Regne UnitModifica

El 24 de juliol de 2019, l'endemà de l'elecció de Johnson com a líder del Partit Conservador, la reina Elisabet II acceptà la dimissió de Theresa May i nomenà Johnson primer ministre. Johnson esdevingué el segon primer ministre nascut fora de les Illes Britàniques, després del també conservador Andrew Bonar Law. Johnson nomenà Dominic Cummings, amb qui havia treballar a la campanya Vote Leave, assessor sènior.[2]

En el seu primer discurs en el càrrec, Johnson prometé que el Regne Unit sortiria de la Unió Europea el 31 d'octubre de 2019 amb o sense acord.[3]

Johnson digué que el seu govern seria molt "pro-Xina" en una entrevista amb el canal hongkonguès Phoenix TV. Expressà el seu suport a la inversió en infraestructures del president xinès Xi Jinping, la Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda i prometé que el Regne Unit continuaria essent "l'economia més oberta d'Europa" per les inversions xineses.[4]

El seu partit va guanyar les Eleccions generals britàniques de 2019 amb el 43,4% del vot i un creixement de l'1,2%, enfront dels laboristes, que obtenen en 32,6% caient el 7,9%.[5]

ReferènciesModifica

  1. https://www.haberturk.com/yazarlar/murat-bardakci/1258608-ingilterenin-mustakbel-basbakaninin-turk-dedesinden-parasizlik-mektubu
  2. «Who are Boris Johnson's key advisers?» (en anglès). BBC, 30-07-2019.
  3. Sparrow, Andrew; Badshah, Nadeem; Busby, Mattha; O'Carroll, Lisa «Boris Johnson cabinet: Sajid Javid, Priti Patel and Dominic Raab given top jobs – as it happened» (en anglès). The Guardian, 24-07-2019. ISSN: 0261-3077.
  4. Lu, Zhenhua. «‘Pro-China’ Boris Johnson ‘enthusiastic’ about belt and road plan» (en anglès). South China Morning Post, 24-07-2019. [Consulta: 19 agost 2019].
  5. «UK results: Conservatives win majority». BBC. [Consulta: 13 desembre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boris Johnson