Biarritz

municipi francès
Per la localitat de l'Uruguai, vegeu Biarritz (Uruguai)

Biàrritz[1] (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània. L'any 1999 tenia 30.055 habitants. Limita al nord amb Anglet; al sud-est amb Arbona i Arrangoitze al sud amb Bidarte i a l'oest amb el mar Cantàbric.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBiarritz
Miarritze (eu)
Biàrritz (oc) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 28′ 50″ N, 1° 33′ 26″ O / 43.4806°N,1.5572°O / 43.4806; -1.5572
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióNova Aquitània
DepartamentPirineus Atlàntics Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població25.764 (2021) Modifica el valor a Wikidata (2.209,61 hab./km²)
Gentilicibiarrot, biarrota
Geografia
Entitat estadísticaàrea de concentració metropolitana de Baiona (part francesa)
unitat urbana de Baiona (part francesa) Modifica el valor a Wikidata
Superfície11,66 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat pergolf de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Altitud0 m-85 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal64200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic559 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Ixelles (1958–)
Saragossa (1977–)
Cascais (1986–)
Augusta (1992–)
Jerez de la Frontera (1997–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbiarritz.fr Modifica el valor a Wikidata
X: Ville2Biarritz Modifica els identificadors a Wikidata
Oficina de Turisme, Biarritz
Esculls de Biarritz

Curiositats

modifica

Biàrritz és una ciutat reivindicada com a part d'Occitània (Gascunya) i alhora del País Basc Nord, situada al sud-oest de França. Està banyada pel golf de Biscaia. Es troba al departament dels Pirineus Atlàntics (64) a la regió d'Aquitània. És a prop de Baiona i Anglet, i a 18 quilòmetres de la frontera amb Espanya.

El casino de Biàrritz (obert des del 10 d'agost de 1901) i les seves platges fan de la ciutat un centre turístic. El surf troba a Biarritz un dels punts més importants per a la seva pràctica. Biarritz viu de cara al mar. Va ser en els seus orígens un poble balener.

Durant el segle xviii els doctors recomanaven els banys de mar a Biàrritz per les seves propietats terapèutiques. Biarritz va arribar a la fama el 1854, any en què l'emperadriu Eugènia (esposa de Napoleó III) va fer construir un Palau a la platja (avui dia conegut com a Hotel du Palais).

La família reial britànica va passar temporades a Biarritz.

Llengües

modifica

La llengua tradicional de la conurbació formada per Biàrritz, Baiona i Anglet (que formen la comarca del Baix Ador) és l'occità (gascó), segons les enquestes filològiques dels segles xix i xx (veg. en particular l'Atlas linguistique de la Gascogne), però hi ha una forta presència del basc deguda a una immigració rural recent del rerepaís bascòfon. En tot cas la llengua dominant és el francès des del segle xx. Els moviments culturals locals reivindiquen l'occità i el basc i han obtingut una retolació trilingüe en francès, en basc i en occità.

Evolució demogràfica

modifica
Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
929 1 171 1 188 1 082 1 495 1 705 1 892 1 993 2 048
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
2 110 2 771 3 652 4 659 5 507 8 527 8 444 9 177 11 869
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
12 812 15 093 18 260 18 353 20 776 22 955 20 691 22 022 22 922
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2016
25 231 26 750 27 595 26 598 28 742 30 055 - - -
2019 - - - - - - - -
- - - - - - - - -


Administració

modifica
Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1895-1904 Félix Moureu
1904-1919 Pierre Forsans
1919-1929 Joseph Petit
1929-1941 Ferdinand Hirigoyen
1941-1944 Henri Cazalis
1945-1977 Guy Petit
1977-1991 Bernard Marie RPR-UDF
1991- Didier Borotra UDF, després MoDem

Fills il·lustres

modifica

Agermanaments

modifica

Referències

modifica
  1. «Llibre d'estil de la revisió de la toponímia estrangera». grec.cat. Arxivat de l'original el 2022-01-24. [Consulta: 25 juny 2014].

Enllaços externs

modifica