Occità gascó

bloc dialectal de l'occità

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc. L'aranès és un subdialecte del gascó pirinenc.

Infotaula de llenguaGascó
Gascon Modifica el valor a Wikidata
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte deoccità Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius250.000 Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües italooccidentals
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües gal·loromàniques
llengües occitanoromàniques
occità Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologgasc1240 Modifica el valor a Wikidata
UNESCO352 Modifica el valor a Wikidata
IETFoc-gascon Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages8631 Modifica el valor a Wikidata

Etimologia modifica

Els mots gascó i basc tenen el mateix origen etimològic: vascon. Gascó és una adaptació aquitanoromana de la pronúncia germànica Waskon.

Estudiosos del gascó modifica

Les peculiaritats del gascó han generat una gran efervescència en l'àmbit de la romanística a partir de finals del segle xx. Entre els lingüistes més famosos que han estudiat el gascó, es pot destacar Achille Luchaire (autor d'Études sur les idiomes pyrénéens de la région française), Édouard Bourciez (que elaborà un atles lingüístic de les Landes), Gerhard Rohlfs (autor de Le gascon: études de philologie pyrénéenne, una obra cabdal per a la dialectologia gascona) i, més recentment, Pèire Bèc, Miquèu Grosclaude i el lingüista bigordà Joan Luís Massourre.

Trets propis del gascó modifica

Aquesta varietat occitana té una forta personalitat i és força diferenciada de la resta dels altres dialectes occitans i és per això que alguns lingüistes consideren que es tracta d'una llengua diferent. Aquesta opinió sembla minoritària i la majoria dels usuaris de la varietat gascona fan servir la norma alibertina i s'adhereixen a l'occitanisme. El gascó es divideix en diversos subdialectes, entre els quals domina en el camp normatiu la varietat bearnesa (que, en molts aspectes, presenta més peculiaritats que l'allunyen del llenguadocià). Els parlars pirinencs presenten tendències peculiars com l'article pirinenc eth (femení era), la conservació possible del so [-a] final àton pel grafema -a final i, més localment, uns plurals femenins en [es] (l'aranès transcriu generalment aquesta particularitat amb la grafia -es en lloc de -as).

Pèire Bèc, un dels estudiosos més valuosos del gascó, va proposar de canviar la divisió supradialectal tradicional de l'occità (dos grups: nord-occità i sud-occità) separant el gascó del sud-occità, formant així una nova entitat més marcada. També se sol adjuntar el gascó al llenguadocià meridional i al català per a formar una entitat dita aquitanopirinenca.

Algunes de les característiques particulars del gascó són:

  • Canvi de f a h (que en alguns indrets no es pronuncia) → huèc ('foc'). heuguèra ('falguera'), com en castellà.
  • Caiguda de n intervocàlica → haria ('farina'), lua ('lluna'), com en portuguès.
  • Canvi de ll llatina en th en posició final i en r en posició intervocàlica → castèth ('castell'), bèth, bèra ('bell, bella').
  • Conservació de QUA i GUA llatins (que en la resta de l'occità passen a [ka] i [ga]) → guardar ('guardar'), com en català.
  • Reducció de -MB- i -ND- llatins a [m] i [n], com en català i en part del llenguadocià meridional.

A la zona costanera de les Landes hom hi parla una variant de gascó anomenat parlar negre.

Codi escrit modifica

El gascó fa servir algunes grafies particulars com h-, -th, -sh i n·h (com a in·hèrn per a evitar una possible confusió amb -nh-).

Regions modifica

Dins l'estat francès modifica

Departaments dins la zona d'influència del gascó:

Dins l'estat espanyol modifica

Cartografia modifica

Aquestes imatges ens mostren la situació geogràfica del gascó en relació amb el conjunt occità i les diferents llengües i dialectes de la Gàl·lia:

Gasconismes en català modifica

Dels immigrants gascons, el lèxic català popular ha heretat occitanismes com pai (pare), mai (mare), frai (germà), barroer, etc., i la interjecció Déu-n'hi-do!, que és una adaptació catalanitzada del renec críptic gascó 'Diu me dau!' (per 'Diu me damne!').

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Occità gascó