Miquèu Grosclaude

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926-Pau 21 de maig de 2002)[1] va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya. Estudià filologia clàssica a la Sorbona i treballà com a professor de llatí i grec primer a Chinon i, des del 1958, a l'institut de batxillerat d'Orthez.[2]

Infotaula de personaMiquèu Grosclaude
MichelGrosclaude.jpg
Biografia
Naixement8 de setembre de 1926
Nancy
Mort21 de maig de 2002(2002-05-21) (als 75 anys)
Seuvalada
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióLingüista
Llenguaoccità
Família
CònjugeClaudette Perrotin
FillsDavid Grosclaude
ParePierre Grosclaude (en) Tradueix modifica

Va ser un personatge fonamental per l'occitanisme del Bearn. Va aprendre d'una manera autodidacta la varietat bearnesa arran de treballar a l'ajuntament de Seuvalada (d'on era originària la seva esposa) i va publicar obres fonamentals per l'ensenyament i aprenentatge de l'occità gascó. El 1960 va fundar amb Rogèr Lapassada l'associació Per Noste, com a secció gascona de l'IEO. També fou un dels animadors de Ràdio País, amb l'emissió de lo Cercanoms. Amb el temps s'especialitzaria en toponímia i patronímica gascona, i també va escriure algunes peces de teatre en gascó (Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976; La termièra sauvatja, 1983).[cal citació]

El seu fill, David Grosclaude, és el periodista fundador de La Setmana i fou president de l'Institut d'Estudis Occitans fins a 2010.[3]

BibliografiaModifica

  • Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976
  • Lo gascon lèu e plan, 1977
  • La Republica de Pèira-Lada, 1977
  • Une leçon sur les troubadours, 1981
  • La termièra sauvatja, 1983
  • La langue béarnaise et son histoire [Texte imprimé] : études sur l'évolution de l'occitan du Béarn depuis le XIIIe siècle, suivi de quatre analyses de textes des XVIIe et XVIIIe s, 1986
  • La Gascogne : témoignages sur deux mille ans d'histoire (1986)
  • Béarn, 1987
  • Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (1991)
  • Dictionnaire etymologique Des Noms De Famille Gascons; Suivi De, Noms De Bapteme Donnes Au Moyen Age En Bearn Et En Bigorre (1992)
  • Le Censier Gothique De Soule (1994) amb Ricardo Cierbide Martinena i Jean-Baptiste Orpustan
  • Une leçon sur les troubadours (1999)
  • Répertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne, 1999
  • 70 clés pour la formation de l'occitan de Gascogne (2000)
  • Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées (2000) amb Jean-François Le Nail
  • Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons (2003)
  • Lo gascon lèu e plan

Obres publicades pòstumament

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica