Miquèu Grosclaude
Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926 - Pau, Bearn, 21 de maig de 2002)[1] va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya. Estudià filologia clàssica a la Sorbona i treballà com a professor de llatí i grec primer a Chinon i, des del 1958, a l'institut de batxillerat d'Ortès.[2]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1926  Nancy (França) | ||
| Mort | 21 maig 2002 (75 anys) Pau (França) | ||
| Formació | Universitat de Barcelona | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Lingüista | ||
| Llengua | occità | ||
| Participà en | |||
| Per Noste |
|||
| Família | |||
| Cònjuge | Claudette Perrotin | ||
| Fills | David Grosclaude | ||
| Pare | Pierre Grosclaude | ||
| Premis | |||
| |||
Va ser un personatge fonamental per l'occitanisme del Bearn. Va aprendre d'una manera autodidacta la varietat bearnesa arran de treballar a l'ajuntament de Seuvalada (d'on era originària la seva esposa) i va publicar obres fonamentals per l'ensenyament i aprenentatge de l'occità gascó. El 1960 va fundar amb Rogèr Lapassada l'associació Per Noste, com a secció gascona de l'IEO. També fou un dels animadors de Ràdio País, amb l'emissió de lo Cercanoms. Amb el temps s'especialitzaria en toponímia i patronímica gascona, i també va escriure algunes peces de teatre en gascó (Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976; La termièra sauvatja, 1983).
El seu fill, David Grosclaude, és el periodista fundador de La Setmana i fou president de l'Institut d'Estudis Occitans fins a 2010.[3]
Bibliografia
modifica- Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976
- Lo gascon lèu e plan, 1977
- La Republica de Pèira-Lada, 1977
- Une leçon sur les troubadours, 1981
- La termièra sauvatja, 1983
- La langue béarnaise et son histoire [Texte imprimé] : études sur l'évolution de l'occitan du Béarn depuis le XIIIe siècle, suivi de quatre analyses de textes des XVIIe et XVIIIe s, 1986
- La Gascogne : témoignages sur deux mille ans d'histoire (1986)
- Béarn, 1987
- Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (1991)
- Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons suivi de Noms de baptême donnés au Moyen Âge en Béarn et en Bigorre (1992)
- Le Censier gothique de Soule (1994) amb Ricardo Cierbide Martinena i Jean-Baptiste Orpustan
- Une leçon sur les troubadours (1999)
- Répertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne, 1999
- 70 clés pour la formation de l'occitan de Gascogne (2000)
- Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées (2000) amb Jean-François Le Nail
- Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons (2003)
- Lo gascon lèu e plan
Obres publicades pòstumament
- Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons; seguit de Noms de baptême donnés au Moyen Age en Béarn et en Bigorre, 2003.
- Amb Gilabèrt Nariòo e Patric Guilhemjoan: Dictionnaire français-occitan (gascon) A-K, 2003.
- Amb Gilabèrt Nariòo e Patric Guilhemjoan: Dictionnaire français-occitan (gascon) L-Z, 2005.
Referències
modifica- ↑ Miquel Grosclaude a BNF
- ↑ Reconquiste Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. a chroniques cathares
- ↑ http://www.ieo-oc.org/Pierre-Brechet-nouveau-President Arxivat 2018-01-09 a Wayback Machine.
Enllaços externs
modifica- Obres de Miquèu Grosclaude[Enllaç no actiu] a les mediateques de Pau