Gilabèrt Nariòo

escriptor i lingüista bearnès

Gilabèrt Nariòo (Valençun, 24 d'octubre de 1928 - 6 d'abril de 2024)[1][2][3] va ser un educador, traductor i escriptor occità. Va dedicar bona part de la seva vida a la defensa i promoció de l'occità en la seva variant gascona.

Plantilla:Infotaula personaGilabèrt Nariòo
Biografia
Naixement24 octubre 1928 Modifica el valor a Wikidata
Valensun (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 abril 2024 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Activitat
Camp de treballBearnès i gascó Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, lingüista, traductor, pedagog, professor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata - 2024 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePedagogia, lingüística, poesia i teatre Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaFélix Noguèr-Darrèr Modifica el valor a Wikidata

La seva obra literària comprèn una producció diversa de poesia, obres de teatre i cançons per a grups com Nadau o Los Pagalhós. Va ser autor també de nombroses obres sobre l'occità de la Gascunya, especialment de la seva variant bearnesa, d'entre les que en destaca el diccionari francès-occità (gascó) que va elaborar amb el seu amic i lingüista Miquèu Grosclaude.[4] Com a traductor va ser l'autor de les versions occitanes d'obres catalanes com Joc Brut de Manuel de Pedrolo o de la versió gascona de L'Estaca de Lluis Llach.[2][5]

Biografia

modifica
 
Panoràmica de Valensun, poble natal de Nariòo.

Gilabèrt Nariòo va néixer al poble bearnès de Valensun en el si d'una família de pagesos. El 1947 va anar a treballar a París com a mestre de primària[6] i després va emigrar a Alemanya a fer el servei militar. Durant els següents anys viurà en diferents països de l'Àfrica i Europa, i no serà fins al 1968 que deixarà Grècia, on es trobava en aquell moment, per tornar a la seva terra d'origen.[7] Va ser viatjant que a Nariòo li va despertar la consciència cultural, quan va entendre que el que parlava a casa era una veritable llengua.

El 1970 es farà soci de l'associació Per Noste d'Ortés, gràcies a la coneixença de l'escriptor Roger Lapassada, fundador i president d'aquesta associació des del 1960; Nariòo posteriorment en serà president durant vint-i-cinc anys (1976-2002).[8] El 1972 va col·laborar amb el Collegi d'Occitània de Tolosa com a corrector dels cursos d'occità que allí s'hi impartien.[9]

Gilabèrt Nariòo parlava amb fluïdesa occità, francès, alemany, castellà, grec i català.[8]

A continuació s'hi desenvolupa una llista no exaustiva de l'obra de Nariòo.[10][11][12][5]

  • La Mar de Corintia (1988)
  • L'Alemanda (1972)
  • Lo Crit deu còr (1986)

Traduccions

modifica
  • Ua isla en Peirigòrd (1993)
  • La bíblia valenciana (1994)
  • Ua bòrda en T.R.Ò.P (1995)
  • Pèir l'ors (2003)

Obra científica

modifica
  • Evangèli segon sant Matèu (1995, amb Miquèu Grosclaude)
  • Répertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne (1998, amb Miquèu Grosclaude)
  • Navèra pastorala bearnesa (2001, col·laboració)
  • Flocadas aurivas : florilègi deus poètas gascons de las Lanas (2001, col·laboració)
  • Ua camada en Italia (2001, col·laboració)
  • La pastorala deu paisan qui cèrca mestièr a son hihl, shens ne trobar a son gat (2001, col·laboració)
  • Lo sermon deu curè de Bidèren (2002, col·laboració)
  • Dictionnaire français-occitan (gascon) A-K (2003, amb Miquèu Grosclaude i Patric Guilhemjoan)
  • Dictionnaire français-occitan (gascon) L-Z (2006, amb Miquèu Grosclaude i Patric Guilhemjoan)
  • Dictionnaire Intermediaire Francais Occitan (Gascogne) A-Z (2015, amb Patric Guilhemjoan)
  • Parlar plan (2017)

Referències

modifica
  1. «Qu’ei mòrt Gilabèrt Nariòo, infatigable defensor deu gascon» (en occità). Jornalet, 09-04-2024.
  2. 2,0 2,1 Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 37.
  3. «Toponímia occitana dels Pirineus Atlàntics» (en occità). Toponimia occitana e senhalizacion en occitan. Arxivat de l'original el 2020-09-21. [Consulta: 16 abril 2020].
  4. «Collòqui a Auloron sus l'òbra de Miquèu Grosclaude» (en occità). Jornalet, 15-11-2013. [Consulta: 21 abril 2020].
  5. 5,0 5,1 «En Ondas setm. 47 Gilabèrt Nariòo Parlar Plan» (en occità). Hadiu. [Consulta: 16 abril 2020].
  6. «Gilabèrt Nariòo». Versions Multiplas. [Consulta: 16 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  7. Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 38.
  8. 8,0 8,1 Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 39.
  9. Fernámdez-Cuadrench i Monné, 2004, p. 37.
  10. «Gilabèrt Nariòo - Œuvres textuelles de cet auteur» (en francès). Bibliothèque Nationale de France. [Consulta: 16 abril 2020].
  11. «Gilabèrt Nariòo» (en francès). Librairie les Cordeliers. [Consulta: 16 abril 2020].
  12. «Gilabèrt Nariòo». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2020].[Enllaç no actiu]

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • Entrevista a Gilabèrt Nariòo a Òctele. (occità)