Gilabèrt Nariòo
Gilabèrt Nariòo (Valençun, 24 d'octubre de 1928)[1] [2] és un educador, traductor i escriptor occità. Ha dedicat bona part de la seva vida a la defensa i promoció de l'occità en la seva variant gascona.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1928  (94 anys)Valensun (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Bearnès i gascó |
| Ocupació | escriptor, traductor, pedagog, lingüista |
| Activitat | 1960 – |
| Membre de | |
| Gènere | Pedagogia, lingüística, poesia i teatre |
La seva obra literària comprèn una producció diversa de poesia, obres de teatre i cançons per a grups com Nadau o Los Pagalhós. És autor també de nombroses obres sobre l'occità de la Gascunya, especialment de la seva variant bearnesa, d'entre les que en destaca el diccionari francès-occità (gascó) que va elaborar amb el seu amic i lingüista Miquèu Grosclaude.[3] Com a traductor és l'autor de les versions occitanes d'obres catalanes com Joc Brut de Manuel de Pedrolo o de la versió gascona de L'Estaca de Lluis Llach.[1][4]
BiografiaModifica
Gilabèrt Nariòo va néixer al poble bearnès de Valensun en el si d'una família de pagesos. El 1947 va anar a treballar a París com a mestre de primària[5] i després va emigrar a Alemanya a fer el servei militar. Durant els següents anys viurà en diferents països de l'Àfrica i Europa, i no serà fins al 1968 que deixarà Grècia, on es trobava en aquell moment, per tornar a la seva terra d'origen.[6] Va ser viatjant que a Nariòo li va despertar la consciència cultural, quan va entendre que el que parlava a casa era una veritable llengua.
El 1970 es farà soci de l'associació Per Noste d'Ortés, gràcies a la coneixença de l'escriptor Roger Lapassada, fundador i president d'aquesta associació des del 1960; Nariòo posteriorment en serà president durant vint-i-cinc anys (1976-2002).[7] El 1972 va col·laborar amb el Collegi d'Occitània de Tolosa com a corrector dels cursos d'occità que allí s'hi impartien.[8]
Gilabèrt Nariòo parla amb fluïdesa occità, francès, alemany, castellà, grec i català.[7]
ObraModifica
A continuació s'hi desenvolupa una llista no exaustiva de l'obra de Nariòo.[9][10][11][4]
PoesiaModifica
- La Mar de Corintia (1988)
TeatreModifica
- L'Alemanda (1972)
- Lo Crit deu còr (1986)
TraduccionsModifica
- Ua isla en Peirigòrd (1993)
- La bíblia valenciana (1994)
- Ua bòrda en T.R.Ò.P (1995)
- Pèir l'ors (2003)
Obra científicaModifica
- Evangèli segon sant Matèu (1995, amb Miquèu Grosclaude)
- Répertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne (1998, amb Miquèu Grosclaude)
- Navèra pastorala bearnesa (2001, col·laboració)
- Flocadas aurivas : florilègi deus poètas gascons de las Lanas (2001, col·laboració)
- Ua camada en Italia (2001, col·laboració)
- La pastorala deu paisan qui cèrca mestièr a son hihl, shens ne trobar a son gat (2001, col·laboració)
- Lo sermon deu curè de Bidèren (2002, col·laboració)
- Dictionnaire français-occitan (gascon) A-K (2003, amb Miquèu Grosclaude i Patric Guilhemjoan)
- Dictionnaire français-occitan (gascon) L-Z (2006, amb Miquèu Grosclaude i Patric Guilhemjoan)
- Dictionnaire Intermediaire Francais Occitan (Gascogne) A-Z (2015, amb Patric Guilhemjoan)
- Parlar plan (2017)
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 37.
- ↑ «Toponímia occitana dels Pirineus Atlàntics» (en occità). Toponimia occitana e senhalizacion en occitan. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Collòqui a Auloron sus l'òbra de Miquèu Grosclaude» (en occità). Jornalet, 15-11-2013. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «En Ondas setm. 47 Gilabèrt Nariòo Parlar Plan» (en occità). Hadiu. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Gilabèrt Nariòo». Versions Multiplas. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 38.
- ↑ 7,0 7,1 Fernández-Cuadrench i Monné, 2004, p. 39.
- ↑ Fernámdez-Cuadrench i Monné, 2004, p. 37.
- ↑ «Gilabèrt Nariòo - Œuvres textuelles de cet auteur» (en francès). Bibliothèque Nationale de France. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Gilabèrt Nariòo» (en francès). Librairie les Cordeliers. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Gilabèrt Nariòo». Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 16 abril 2020].[Enllaç no actiu]
BibliografiaModifica
- Fernández-Cuadrench, Jordi; Monné, Enric «Gilabèrt Nariòo, una vida de combat per l'occità». Llengua Nacional, núm. 48, 2004, pàg. 37-40.
Enllaços externsModifica
- Entrevista a Gilabèrt Nariòo a Òctele. (occità)