Obre el menú principal

L'estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Infotaula de cançóL'estaca
Tipus cançó
Artista Lluís Llach i Grande
Publicat 1968
Gènere cançó protesta
Llengua català
Lletra Lluís Llach i Grande
Música Lluís Llach i Grande
Més informació
MusicBrainz Fitxa
Modifica les dades a Wikidata

Aquesta cançó, que s'ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en temps de la dictadura espanyola del General Franco i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se d'Espanya i França, per aconseguir la independència. Ha vingut que s'ha convertit en un símbol de qualsevol lluita per tota altra mena de llibertat de l'home. Se n'han arribat a enregistrar més de cinquanta versions, en occità, francès, èuscar, alemany, cors, tota altra,[1] i especialment la polonesa Mury (mur), que, damunt el mateix tema, en canvia tota la lletra.

Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, és que el sindicat polonès Solidarność (Solidaritat) adoptà L'Estaca com a himne propi,[2] i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi perpinyanès USAP i com a himne de la Revolució de Tunísia del 2011.[3]

Lletra de la cançóModifica

A la lletra explica, mitjançant la metàfora del lligament a una estaca, el treball per la llibertat.[4]

La situació és una conversa que mantenen en un portal a trenc d'alba, on el personatge principal li pregunta a l'avi Siset: "No veus l'estaca a on estem tots lligats? Si no podem desfer-la mai no podrem caminar."; i aquest li dóna la indicació que l'única forma d'alliberar-se'n és mitjançant l'acció conjunta: "Si estirem tots, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar." El 1985, Lluís Llach va cantar aquesta cançó al camp del Barça.

 
Piano al Mas Pi a Verges, on Lluís Llach va compondre L'Estaca

La lluita per l'alliberament és dura, no para, no té descans... la recuperació del mal infligit pels tirans es realitza en cada pausa, això queda reflectit a: "Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se'm van escorxant, i quan la força se me'n va ella és més ampla i més gran."

La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica en els últims versos. Una vegada mort l'avi Siset, el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions, amb la nova estrofa: "I mentre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar."

Com a curiositat, quan Llach compongué la lletra utilitzà columna en lloc d'estaca. Fou en les revisions posteriors de la lletra que es va suggerir canviar columna per estaca.

L'avi SisetModifica

L'avi Siset, el personatge emblemàtic de la cançó, s'inspira en el tortellanenc Narcís Llansa i Tubau, també conegut com a avi Llansa, vell Llansa o Siset Llansa, va ser el barber de la localitat de Besalú. Narcís Llansa va ser republicà, catalanista i anticlerical i va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Besalú per ERC quan es proclamà la Segona República l'any 1931.[1] Durant la postguerra, va ser obligat per les forces franquistes a netejar l'església i fins i tot a assistir a les misses, encara que ell no hi havia assistit mai fins aquell moment al·legant que el diumenge era el dia de més volum de feina a la barberia.[5]

A partir de principis dels anys seixanta, en Siset passà els estius a casa de la seva filla a Verges. Seria en aquesta localitat on coneixeria l'encara adolescent Lluís Llach, amic del seu nét, Ponç Feliu, on jugaven plegats al joc de la botifarra.[1] Llach i l'avi Siset compartiren també molts dies de pesca al riu Ter on Narcís Llansa va obrir els ulls al jove Llach sobre el franquisme, que trencaven els esquemes que li havien inculcat tant a casa com a l'escola.[5] Llach explica en el pròleg del llibre L'Avi Siset que «Siset em parlava sempre amb una mirada ferma i uns ulls lluminosos de bona persona».[6] Va ser l'any 1968 quan Llach escrigué l'estaca inspirant-se en les converses que havia tingut amb Siset en el despertar de l'adolescència.[1]

VersionsModifica

El cantant francès Marc Ogeret en va fer una versió amb el nom de "L'Estaque", mentre que Marc Robine en feu una versió que anomenà Le Pieu. El grup I Chjami Aghjalesi en va fer una versió en cors amb el títol de A Catena. La versió en suec del grup Göteborgs Visgrupp té per títol Pålen.[7]

Zebda canta una versió de la cançó en l'àlbum Motivés 1998 que és un recull de cançons de caràcter revolucionari o de resistència. També han fet versions de la cançó el grup Femmouzes T (àlbum Tripopular, 2005), i Jean-Bernard Plantevin en el seu àlbum Cigalejado (2007).

Mury (Murs) és una cançó protesta escrita pel polonès Jacek Kaczmarski el 1978, basada en L'estaca.

El cantautor basc Gorka Knörr en va fer una versió en basc amb el nom de "Agure Zaharra" ("El Vell Ancià"). El grup de ska basc "Betagarri" va fer una nova versió en el seu disc "Zuzenena".

L'abril de 1995 apareix publicada al disc Materiale Resistente, editat per commemorar el 50è aniversari de l'alliberament d'Itàlia del feixisme, amb el títol de "Lou Pal" interpretada pel grup occità d'Itàlia Lou Dalfin.

El setembre del 2015, Pere Enguix, Joan Andreu Reyes i Carles Tamayo creen el clip SISET; una versió de l'Estaca en set idiomes (anglés, francés, català, castellà, brasiler i italià) i set estils musicals diferents (blues, musette, rumba catalana, rumba espanyola, reggae, samba i música de circ) sota el lema "tranquem les estaques". Al videoclip hi participen músics i artistes com en Cece Giannotti, Tortell Poltrona, Jordi Paulí, Albert Cruz, Gertrudis,... i està protagonitzat per l'actor David De Julio.[8][9]

El maig de 2018 la revista Enderrock va celebrar el seu 25è aniversari amb un número especial, el 275. El reportatge central estava dedicat als 50 anys de "L'estaca". En ell s'hi explica la història de la cançó, el perquè del seu èxit, l'aventura internacional i diverses persones de la vida pública catalana comentaven la seva relació amb la cançó. A més, hi trobem referenciades més de 250 versions de "L'estaca" de grups i cantants d'arreu del món.[10]

La versió en rus, titulada “Steny”, s'havia convertit l'any 2018 en la cançó que agrupava l'oposició a Vladimir Putin. Així ho revelava el grup Arkadi Kotz en una entrevista.[11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Una cançó que volta el món. Vilaweb
  2. Mury La versió polonesa de l'Estaca, en mp3
  3. «Estaca en la Revolució de Tunísia». Diari Público. [Consulta: 23 octubre 2011].
  4. Lletra de l'Estaca, al web oficial de Lluís Llach
  5. 5,0 5,1 'Tomba, tomba, avi Siset. El mundo
  6. Lluís Llach: "Un home bo, humil i lliure, amb una mirada ferma i uns ulls lluminosos"
  7. "Pålen" , versió en suec.
  8. ««Siset», una original versió de l'«Estaca» en set idiomes i en set estils musicals diferents» (en català). [Consulta: 18 setembre].
  9. «SISET» (en català). [Consulta: 18 setembre].
  10. «Les mil veus de L'estaca». [Consulta: 24 juny 2018].
  11. «L'estaca a Rússia i en rus». [Consulta: 24 juny 2018].