Marc Ogeret

cantant francès

Marc Ogeret (6è districte de París, 27 de febrer de 1932 - Semur-en-Auxois, 4 de juny de 2018) va ser un cantant francès.

Plantilla:Infotaula personaMarc Ogeret
Biografia
Naixement(fr) Marcel André Marius Frédéric Ogeret Modifica el valor a Wikidata
27 febrer 1932 Modifica el valor a Wikidata
6è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 2018 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Semur-en-Auxois (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Reventin-Vaugris (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsMarc Ogeret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, cantautor, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1954 Modifica el valor a Wikidata - 2018 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereCançó revolucionària Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Youtube: UCDBaHNQE4CdWQ9u7TC2MNPg Spotify: 3v3Ek0AFYnqxPb8ZTQoDc6 Musicbrainz: e5e0d5f4-8bde-45dc-9c0c-02439bb81408 Discogs: 492277 Modifica els identificadors a Wikidata

Trajectòria

modifica

Ogeret va néixer a París el 1932. La seva mare era modista i el seu pare treballava al servei de salut del Ministeri de guerra.[1] Als 17 anys va deixar els estudis i va treballar d'aprenent en una foneria. Posteriorment va treballar en una fàbrica de vehicles de l'empresa Renault.[1] Alguns còmics entre els seus amics el van convèncer perquè s'unís a ells com a actor i que els acompanyés amb la guitarra.[2] D'aquesta format, cap al 1954 va començar a cantar cançons d'autors com ara de Félix Leclerc i Léo Ferré fora de les cafeteries. El director de cinema Pierre Prévert, germà del poeta Jacques Prévert, li va donar l'oportunitat de cantar als cabarets parisencs.[1]

Ogeret va gravar el seu espectacle dedicat a poemes de Louis Aragon. El 1965 se li va oferir fer de teloner al concert de Georges Brassens a l'escenari del Bobino de París.[1] El 1968 va gravar dos àlbums de versions de cançons revolucionàries, però el tema es va ajornar a causa dels esdeveniments del maig del 1968 a França. Es va fer famós per la seva sòbria interpretació d'himnes anarquistes i comunistes com «La Internacional». També va gravar salomes i Le Condamné à mort, un conjunt de poemes escrits per Jean Genet sobre el sexe gai a la presó. L'any 1974 va fer una gira per la Unió Soviètica.[2] A finals dels anys 1960 va gravar quatre àlbums d'estudi de les cançons d'Aristide Bruant.

Va viure amb la seva parella de tota la vida, Anita, i van tenir una filla, Zoé.[2] Per la seva trajectòria musical, l'any 1996 va ser nomenat Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres.[3] El 4 de juny de 2018 va morir a la localitat de Semur-en-Auxoisa, als 86 anys.[4][5]

Discografia

modifica
  • 1973. Chansons de révolte et d'espoir
  • 1975. Chants d'exil et de lutte
  • 2006. Ogeret chante Aragon - Second Intermède
  • 2006. Marc Ogeret chante Léo Ferré - De grogne et de velours
  • 2006. Ogeret chante Vasca
  • 2006. Marc Ogeret - Chants de Marins

Referències

modifica

Enllaços externs

modifica