Jacques Prévert

poeta, autor teatral i guionista cinematogràfic francès

Jacques Prévert (Neuilly-sur-Seine, 4 de febrer de 1900 - Omonville-la-Petite, Manche, 11 d'abril de 1977) va ser un poeta, autor teatral i guionista cinematogràfic francès.

Plantilla:Infotaula personaJacques Prévert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jacques André Marie Prévert Modifica el valor a Wikidata
4 febrer 1900 Modifica el valor a Wikidata
Neuilly-sur-Seine (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 abril 1977 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Teloché (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière d'Omonville-la-Petite (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaCité Véron (en) Tradueix (1956–)
Maison Jacques-Prévert (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFicció literària, poesia, teatre, guionatge cinematogràfic i literatura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, escriptor, realitzador, dibuixant, guionista, dramaturg, lletrista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès Modifica el valor a Wikidata
Company professionalPaul Grimault Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJanine Tricotet (1947–1977), mort
Simone Dienne (1925–1946), divorci Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre Prévert Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0699535 Allocine: 671 Allmovie: p107057 TMDB.org: 25162
Musicbrainz: 179333bd-7c05-4050-8d06-c1c0dfb12f18 Discogs: 583803 Allmusic: mn0000121861 Goodreads author: 107564 Find a Grave: 12295 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Jacques Prévert va passar la seua infantesa a París. Son pare era crític de teatre i el portava sovint a veure representacions; no obstant atribuïa a sa mare el gust per la lectura. Va deixar l'escola als 14 anys per a treballar en una gran superfície comercial. El 1918 va ser mobilitzat com a soldat i va servir en Orient Pròxim tot just acabada la Gran Guerra.

A partir de 1920, de retorn a París i a la vida civil, va participar en el moviment surrealista com a membre actiu del grup de la rue Du Château, junt amb Raymond Queneau i Marcel Duhamel, entre altres. No va participar en les expressions més formals del surrealisme, però se li atribueix la paternitat d'algunes de les seues pràctiques artístiques més característiques, com el cadàver exquisit.

L'any 1928 va fundar, junt amb el seu germà Pierre una productora teatral i cinematogràfica. En la dècada del 1930 va ser l'ànima del grup de teatre "octubre", vinculat al Partit Comunista Francès, tot i que el seu proverbial inconformisme el va fer sospitós de Trotskisme.

Prévert també va escriure diversos guions per al director de cine francès Marcel Carné, entre els quals es troben Drôle de drame (1937), Le jour se lève (1939) i, tal vegada el més famós, Les enfants du paradis (1945).

La publicació del seu llibre de poemes Paroles l'any 1946, va ser un gran èxit. Va ingressar llavors en el col·legi de patafísica, on va aconseguir el grau de sàtrapa el 1953.

Alguns dels seus treballs van ser musicalitzats per Joseph Kosma, Christiane Verger i Hanns Eisler i cantats per prominents vocalistes francesos del segle xx incloent-hi Yves Montand i Edith Piaf. Els seus poemes s'ensenyen en les escoles franceses i desenes de col·legis porten el seu nom.[1]

Estil poètic

modifica

Els seus poemes tracten sobre la vida a París i la vida després de la Segona Guerra Mundial. Jacques Prévert utilitza els jocs de paraules per a capgirar el flux convencional del llenguatge. La seua poesia recorre a neologismes, dobles significats, imatges insòlites, i està farcida d'efectes burlescos i lapsus voluntaris que produïxen efectes còmics i inesperats, d'un humor a vegades negre i a vegades eròtic. En els seus poemes abunden els jocs de sons, al·literacions, rimes i ritmes. El vincle amb el surrealisme està present tant en la naturalesa fluida de les imatges com en l'ús de recursos com els inventaris, les enumeracions heteròclites d'objectes i individus, les substantivacions o les personificacions d'objectes i animals.

  • 1946: Paroles
  • 1947: Contes pour enfants pas sages
  • 1951: Spectacle
  • 1952: Lettre des îles Baladar
  • 1953: Tour de chant
  • 1955: La Pluie et le beau temps
  • 1963: Histoires
  • 1966: Fatras

Filmografia

modifica

Referències

modifica
  1. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.