Christian-Jaque

Christian Maudet, més conegut com Christian-Jaque (19è districte de París, 4 de setembre de 1904 - Boulogne-Billancourt, 8 de juliol de 1994) fou un guionista i director de cinema francès.[1][2]

Infotaula de personaChristian-Jaque
Biografia
Naixement(fr) Christian Maudet Modifica el valor a Wikidata
4 setembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
19è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juliol 1994 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentcementiri de Père-Lachaise, 85 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts
École nationale supérieure des arts décoratifs Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDirector de cinema, guionista i dissenyador de producció Modifica el valor a Wikidata
Activitat1932 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeSimone Renant (1940–1944)
Renée Faure (1947–1953)
Martine Carol (1954–1959) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0160108 Allocine: 14 Allmovie: p84979
Find a Grave: 7634 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Fill del director d'una foneria, va estudiar al College Rollin de París i estudià arquitectura a l'École nationale supérieure des beaux-arts i a l'École nationale supérieure des arts décoratifs. El 1924 va dissenyar cartells de pel·lícules per a First National Pictures amb Jacques Chabraison. Com que signava les obres amb l'abreujatura del seus primer noms, Christian-Ja(c)que(s), les conservarà com a pseudònim quan dos anys més tard treball com a periodista per a Cinégraph, i després com a decorador de cinema de 1927 a 1931.

La seva filmografia, d’una longevitat excepcional, és impressionant: des del 1932 (Le Bidon d'or) fins al 1977 (La Vie Parisienne), va dirigir sis curtmetratges, tres esquetxs i cinquanta-nou llargmetratges (va co-realitza uns altres tres i en deixa sense acabar). Del 1968 al 1985, va treballar en seixanta pel·lícules de televisió.

Entre els actors que va dirigir (en diverses ocasions): Fernandel, Albert Préjean, Mistinguett, Erich von Stroheim, Michel Simon, Raymond Rouleau, François Périer, Harry Baur, Renée Faure, Bernard Blier, Jean-Louis Barrault, Renée Saint-Cyr, Jules Berry, Micheline Presle, Louis Jouvet, Viviane Romance, Edwige Feuillère, Jean Marais, Gérard Philipe, Daniel Gélin, Maria Casarès, Charles Boyer, Pierre Brasseur, Gina Lollobrigida, Sophia Loren, Danielle Darrieux, Martine Carol, Claudia Cardinale, Jean-Louis Trintignant, Michel Piccoli, Brigitte Bardot, Jacques Charrier, Francis Blanche, Robert Hossein, Marina Vlady, Virna Lisi, Bourvil, Annie Girardot, Alain Delon, Jean Yanne, etc

Sota l'Ocupació de França pel Tercer Reich, Christian-Jaque va realitzar dues pel·lícules per a la companyia alemanya Continental Films, L'Assassinat du père Noël i La Symphonie fantastique, que tindran un èxit de gran públic. Christian-Jaque acabarà la guerra a les files de les Forces Franceses de l'Interior.

Va treballar en col·laboració amb la guionista Simone Bourdarias durant 23 anys (1936-1959) durant almenys 25 pel·lícules. Amb Martine Carol, la seva quarta esposa, va rodar sis pel·lícules que mostraven la bellesa de la seva dona, entre les quals hi havia Lucrèce Borgia (1953), Madame du Barry (1954), Nana (1955) i Nathalie (1957). En 1959 va dirigir Babette s'en va-t-en guerre amb una joveneta Brigitte Bardot (i Jacques Charrier).

Ha estat guardonat amb la Legió d'Honor, oficial de l'Orde Nacional del Mèrit, Creu de Guerra 1939-1945 i comanador de les Arts i de les Lletres el 10 de novembre de 1978.[3] Christian-Jaque va morir d'un atac de cor el 8 de juliol de 1994, als gairebé 90 anys d'edat. És enterrat al cementiri de Père-Lachaise (85a Divisió).

FilmografiaModifica

CinemaModifica

DirectorModifica

DecoradorModifica

TelevisióModifica

TelefilmsModifica

SèriesModifica

DistincionsModifica

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Chapuy, Arnaud. Martine Carol filmée par Christian-Jaque : un phénomène du cinéma populaire. Paris: Harmattan, 2001, p. 125 (Champs visuels). ISBN 978-2-747-50167-5. OCLC 48851421. 
  • Raymond Chirat et Olivier Barrot, Travelling : Christian-Jaque, automne 1976, n° 47, 112 p.
  • Jean A. Gili et Jacques Lourcelles (dir.), 1895 : Christian-Jaque, octobre 1999, n° 28, 352 p.

Enllaços externsModifica