Daniel Yves Alfred Gélin (Angers, 9 de maig de 1921-París, 29 de novembre de 2002) va ser un actor teatral i cinematogràfic francès, a més d'ocasional director i guionista.

Infotaula de personaDaniel Gélin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Daniel Yves Alfred Gélin Modifica el valor a Wikidata
19 maig 1921 Modifica el valor a Wikidata
Angers (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
15è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Insuficiència renal Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCemetery of Rocabey (en) Tradueix, 15 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, guionista, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1940 Modifica el valor a Wikidata –  2002 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeDanièle Delorme (1946–1954), divorci
Sylvie Hirsch (en) Tradueix (1954–1972), divorci Modifica el valor a Wikidata
FillsXavier Gélin
 ( Danièle Delorme)
Maria Schneider
 ( )
Pascal Gélin (en) Tradueix
 ( Sylvie Hirsch (en) Tradueix)
Manuel Gélin
 ( Sylvie Hirsch (en) Tradueix)
Fiona Gélin
 ( Sylvie Hirsch (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0004625 Allocine: 665 Rottentomatoes: celebrity/daniel_gelin Allmovie: p26355 TCM: 69806 TMDB.org: 24814
Find a Grave: 14014304 Modifica el valor a Wikidata
Gina Lollobrigida i Daniel Gélin en un fotograma de la pel·lícula de 1954 La romana, de Luigi Zampa (1905-1991).

Biografia

modifica

Nascut en Angers, França, els seus pares eren Yvonne Le Méner i Alfred Ernest Joseph Gélin. Quan ell tenia deu anys d'edat, la seva família es va mudar a Saint-Malo. Allí Gélin va cursar estudis fins a ser expulsat a causa del seu comportament, aconseguint el seu pare que després treballés en una botiga venent llaunes de peix.[1][2][3]

Gélin va tenir l'oportunitat de veure el rodatge del film de Marc Allegret Entrée des artistes, i això va motivar que viatgés a París amb la finalitat de preparés per a iniciar la carrera d'actor. Va estudiar en els cursos d'art dramàtic de René Simon d'aquesta ciutat abans d'entrar en el Conservatori Nacional d'Art Dramàtic, centro en el qual va conèixer a Louis Jouvet, iniciant posteriorment la seva trajectòria com a actor teatral. El seu primer treball al cinema va arribar en 1940 amb el film Miquette, i al llarg de diversos anys va actuar com a extra o fent petits papers en pel·lícules rodades a França. D'aquesta època destaca la seva participació en la pel·lícula de Jean Gabin i Marlene Dietrich Martin Roumagnac (1946).

El seu primer paper protagonista va arribar en 1949 amb Rendez-vous de juillet. En total, al llarg de la seva trajectòria va treballar en més de 150 films, entre ells els dirigits per Max Ophüls La ronda (1950) i Le Plaisir (1952), els de Sacha Guitry Si Versailles m'était conté (1954) i Napoléon (1955), el d’Alfred Hitchcock L'home que sabia massa (1956), el de Jean Cocteau El testament d'Orfeu (1960), i altres destacades cintes com Le Souffle au cœur (1971) i La Nuit de Varennes (1982).[4]

Gélin va ser un protagonista del cinema francès durant la dècada de 1950, però la seva carrera va decaure amb l'arribada de la Nouvelle vague. Va treballar al teatre durant diversos anys, però més tard va trobar un nou èxit a la pantalla com a actor de personatges. Va aparèixer àmpliament en pel·lícules i produccions de televisió franceses des dels anys 70 fins a la seva mort, sovint interpretant personatges cínics o vells malhumorats.[5]

Vida personal

modifica

El 1946, Gélin es va casar amb l'actriu Danièle Delorme amb qui va tenir un fill, actor, director i productor Xavier Gélin. Es van divorciar el 1954. Mentre encara estava casat amb Delorme, va tenir una aventura amb la model Marie Christine Schneider, de 17 anys, que va tenir una filla, Maria Schneider.[6][7] A causa de la seva condició d'home casat, Gélin no va poder reconèixer a Maria com la seva filla. Va visitar la nena diverses vegades, però finalment va trencar la seva relació amb la seva mare. Maria Schneider i Daniel Gélin es van tornar a connectar quan tenia setze anys i van venir a visitar-lo. Van romandre en contacte, tot i que la seva relació era irregular.[8]

Gélin es va casar amb la model Sylvie Hirsch des de 1954 fins al seu divorci el 1968. Aquest matrimoni va tenir tres fills: Pascal (que va morir a l'edat d'un any), Fiona, i Manuel, aquests dos últims també actors. El 1973 es va casar amb Lydie Zaks, amb qui va tenir una filla, Laura.

Daniel Gélin va morir en París, França, en 2002, a causa d'una insuficiència renal. Va ser enterrat al Cementiri de Rocabey, en Saint-Malo.

Filmografia

modifica
Llargmetratges
Curtmetratges

Televisió

modifica

Director

modifica

Documentals

modifica

Referències

modifica
  1. «Daniel Gelin : biographie». OverBlog. [Consulta: 23 setembre 2014].
  2. «Daniel GÉLIN». Arxivat de l'original el 23 July 2014. [Consulta: 23 setembre 2014].
  3. «Daniel Yves Alfred Gelin – Arbre généalogique Henri FREBAULT – Geneanet». [Consulta: 23 setembre 2014].
  4. Travers, James «Review of the film Les Dents longues (1952)» (en anglès). Films de France, 01-01-2014.
  5. Daniel Gélin, Bibliothèque du film
  6. David Thomson. A Biographical Dictionary of Film. Andre Deutsch. 
  7. «Maria Schneider». www.mariaschneider.eu. [Consulta: 15 juliol 2021].
  8. Vanessa Schneider, Tu t'appelais Maria Schneider, Grasset, 2018, pp. 21-31, 186-188, 191-192
  9. Les Saintes Chéries sur ina.fr.