Pierre Kast

director de cinema francès

Pierre Kast (10è districte de París 22 de setembre de 1920 - Clichy, 20 d'octubre de 1984) va ser un director, guionista, novel·lista i crític cinematogràfic de nacionalitat francesa.[1][2]

Infotaula de personaPierre Kast
Biografia
Naixement(fr) Pierre Georges Kast Modifica el valor a Wikidata
22 desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
10è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 octubre 1984 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCimetière de la Villette (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball França Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, crític de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1946 Modifica el valor a Wikidata –  1984 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0440924 Allocine: 6763 Rottentomatoes: celebrity/pierre_kast Allmovie: p96843 TMDB.org: 935110 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut en París, França, també fou redactor i crític de les publicacions La revue du cinéma i Cahiers du cinéma. Pierre Kast compartia els cànons estètics de la "Nouvelle vague", que va aplicar en la direcció d'alguns destacats curtmetratges, entre els quals destaca el que va dirigir en 1949 en col·laboració amb Jean Grémillon, Les charmes de l'existence, que va obtenir en 1950 el Gran premi al millor curtmetratge de la Mostra Internacional de Cinema de Venècia.

Les seves següents pel·lícules, centrades en temàtica amorosa, es van distingir per la descripció analítica de les característiques psicològiques dels personaes i per una original visió de fons inspirada en els moralistes i llibertins francesos.[3]

Kast va cursar estudis universitaris d'Art, que va abandonar uns anys més tard per a dedicar-se a la crítica cinematogràfica en les revistes "Action", "La revue du cinéma", "L'écran français", i "Positif". En 1946 va participar en la direcció de la Cinémathèque Française. Decisiva en la seva formació cultural va ser la participació en la redacció de "Cahiers du cinéma", publicació amb la qual va col·laborar desenvolupant el nou cànon estètic cinematogràfic de la "Nouvelle vague".

Kast va freqüentar i va fer amistat amb escriptors com Roger Vailland i Boris Vian, la novel·la dels quals L'herbe rouge Kast va adaptar al cinema en un film que es va estrenar en 1985 a títol pòstum.

Ajudant de direcció de Grémillon, René Clément, Jean Renoir i Preston Sturges, el 1957 va passar a la direcció amb el seu primer llargmetratge, Amour de poche, que no va ser molt acceptat. No obstant això, va tenir èxit la seva segona pel·lícula, Le bel âge (1960), que exaltava la llibertat de l'amor.

Els seus següents films van confirmar l'interès del director pels més variats aspectes de l'amor analitzats des d'un punt de vista psicològic. A més de Le bel âge, va dirigir La morte-saison des amours (1961), Vacances portugaises (1963), Le grain de sable (1965), Drôle de jeu (1968) i Les soleils de l'île de Pâques (1972).

En els anys 1970 va treballar en l'escriptura d'obres literàries que va alternar amb l'activitat de director, realitzant els films A nudez de Alexandra (1976), rodat al Brasil, Le soleil en face (1980) i La guerillera (1982), aquest últim protagonitzat per Agostina Belli, i en el qual Kast tractava temes socials i polítics d'Amèrica Llatina.[4]

Pierre Kast va morir en 1984 a causa d'una aturada cardíaca ocorreguda en el transcurs d'un viatge amb avió que li portava de Roma a París.

Filmografia modifica

Director modifica

Curtmetratges
Llargmetratges

Ajudant de direcció modifica

Guionista modifica

Actor modifica

Publicacions modifica

  • Les Vampires de l'Alfama, novel·oa, editor Olivier Orban, 1975
  • Le Bonheur ou le pouvoir, ou Quelques vies imaginaires du prince de Ligne, du cardinal de Bernis, du roi Louis XV et de l'architecte Claude-Nicolas Ledoux, J.-C. Lattès, 1980
  • La Mémoire du tyran : treize miroirs pour l'empereur Tibère, J.C. Lattès, 1981

Referències modifica

  1. Pierre Kast, realizador de cine, El País, 23 d'octubre de 1984
  2. Pierre Kast, muerte de un cineasta polifacético, El País, 23 d'octubre de 1984
  3. Monica Cardarilli, Enciclopedia del cinema, Treccani (2003)
  4. O Brasil de Pierre Kast e a rede de sociabilidades na realização da série Carnets Brésiliens d'Alessandra Blum