Obre el menú principal

French Cancan

pel·lícula de 1954 dirigida per Jean Renoir

French Cancan és una pel·lícula de l'any 1954 dirigida per Jean Renoir i protagonitzada per Jean Gabin i Françoise Arnoul.[1]

Infotaula de pel·lículaFrench Cancan
Anonymous, Painting Can-Can Dancers.jpg
Fitxa
Direcció Jean Renoir
Protagonistes
Producció Louis Wipf per a Franco London Films (França) i Jolly Films (Itàlia)
Guió Jean Renoir i André-Paul Antoine
Música Georges Van Parys
Fotografia Michel Kelber, en Technicolor
Distribuïdor Gaumont
Dades i xifres
País d'origen França i Itàlia
Estrena 1954
Durada 99 min
Idioma original Francès
Color en color
Descripció
Gènere Cinema musical i comèdia dramàtica
Lloc de la narració París
Subjecte representat Q3087486 Tradueix

IMDB: tt0046998 Filmaffinity: 752648 Allocine: 101505 Rottentomatoes: m/french_cancan Allmovie: v18615 TCM: 75645
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

París, 1888. A Le Paravent Chinois triomfa la ballarina Lola de Castro, dita la Belle Abbesse (María Félix), la qual acompanyarà el seu amant, l'empresari Henri Danglard (Jean Gabin), al ball popular de la Reine Blanche, al turó de Montmartre. Danglard hi coneix la bella Nini (Françoise Arnoul), la qual treballa com a planxadora. Danglard veu que Nini balla amb entusiasme i gràcia el vell cancan. En un rampell, Danglard adquireix el local, que mesos després es dirà Moulin Rouge, luxós saló d'espectacles i varietats. Abans, però, matricula Nini a l'acadèmia de dansa de madame Guibole. Danglard s'enamora de la noia, la qual té xicot: Paulo (Franco Pastorino).[1]

Context històric i artísticModifica

Colorista i exacerbadament artificiosa visió del despreocupat i engrescador final de segle francès, període de transició de l'impressionisme al modernisme. Sadollada de neguit, música i emoció, s'hi perceben sabors, perfums i sentiments d'un París per sempre més sobrepassat. S'experimenta amb l'estètica, es flamegen les il·lusions jovials d'uns personatges entranyables i es mostra la vivificant bellesa dels espectacles de ball. Després de quinze anys d'exili als Estats Units,[2] el cineasta Jean Renoir va retornar al cinema francès amb aquesta sentida, pictòrica i meravellosa comèdia musical. En ella s'expandeix el goig de viure, s'hi dibuixa un retrat de classes (obrers, burgesos i nobles) i s'assenyala l'intrusisme dels oportunistes (financers, banquers i polítics) en els dominis artístics. El realitzador prescindeix del realisme per a recuperar l'esperit de la Belle Époque i el cromatisme impressionista, rendint evocatiu tribut a Edgar Degas, Toulouse-Lautrec i Auguste Renoir, el seu pare, de qui rememora els anys joves.[1]

Encantadora i irresistible, a Françoise Arnoul se la segueix recordant per l'antològic personatge de Nini. Cal destacar els darrers 21 minuts: una explosió de músiques, colors i llums a l'entorn del Moulin Rouge. Édith Piaf, Patachou, Cora Vaucaire, André Claveau, una esplèndida María Félix, les ballarines del cancan i altres artistes de les varietats actuen per al públic del llegendari cabaret i per als privilegiats espectadors d'aquesta exultant i portentosa recreació.[1]

Frases cèlebresModifica

«
"Diuen que el que ha comprat el solar és un príncep, i que està disposat a donar a Danglard tots els diners que necessiti per a poder obrir el Moulin Rouge. I tot per l'amor d'una ballarina!" (Un dels cambrers)[1]
»
«
Henri Danglard:"Vols ficar-me dins d'una gàbia com un canari? T'ho adverteixo: no durarà gaire."[3]
»
«
Lola de Castro:"Vaig néixer a Sidi Bel Abbès, a la terra de les dones boniques..."[3]
»

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 129.
  2. Filmaffinity (castellà)
  3. 3,0 3,1 Quotes - IMDb (anglès)

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica