French Cancan

French Cancan és una pel·lícula de l'any 1954 dirigida per Jean Renoir i protagonitzada per Jean Gabin i Françoise Arnoul.

French Cancan

Fitxa
Direcció	Jean Renoir
Protagonistes	Jean Gabin María Félix Françoise Arnoul Michel Piccoli Valentine Tessier Anna Amendola Franco Pastorino Édith Piaf André Claveau Lydia Johnson (en) Giani Esposito Albert Rémy André Numès Fils André Philip Anne-Marie Mersen Annick Morice Bruno Balp Carine Jansen Claude Berri Dora Doll Dorothée Blanck France Roche François Joux Gaston Gabaroche Gaston Modot Henri-Jacques Huet Henri-Roland Hercé Hubert Deschamps Jacques Ciron Jacques Hilling Jacques Jouanneau Jacques Marin Jacques Pills Jaque Catelain Jean Parédès Jean Raymond Jean Sylvere Jean-Marc Tennberg Jean-Marie Amato Jean-Roger Caussimon Joëlle Robin Laure Paillette Léo Campion Léon Larive Maïa Jusanova Martine Alexis Maurice Barnay Max Dalban Maximilienne Michèle Philippe Palmyre Levasseur Pâquerette Patachou Paul Mercey Philippe Clay Pierre Duncan Pierre Olaf Pierre Moncorbier R. J. Chauffard René Pascal Robert Auboyneau Robert Mercier Robert Thomas Roger Saget Rosy Varte Sylvine Delannoy Ursula Kübler Valentino Garavani Lia Amanda Michèle Nadal Cora Vaucaire
Producció	Henry Deutschmeister
Guió	Jean Renoir
Música	Georges Van Parys
Fotografia	Michel Kelber
Distribuïdor	Gaumont i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	França i Itàlia
Estrena	1955
Durada	100 min
Idioma original	francès
Color	en color i en blanc i negre
Descripció
Gènere	cinema musical
Lloc de la narració	París
Representa l'entitat	French cancan (en)

Argument

París, 1888. A Le Paravent Chinois triomfa la ballarina Lola de Castro, dita la Belle Abbesse (María Félix), la qual acompanyarà el seu amant, l'empresari Henri Danglard (Jean Gabin), al ball popular de la Reine Blanche, al turó de Montmartre. Danglard hi coneix la bella Nini (Françoise Arnoul), la qual treballa com a planxadora. Danglard veu que Nini balla amb entusiasme i gràcia el vell cancan. En un rampell, Danglard adquireix el local, que mesos després es dirà Moulin Rouge, luxós saló d'espectacles i varietats. Abans, però, matricula Nini a l'acadèmia de dansa de madame Guibole. Danglard s'enamora de la noia, la qual té xicot: Paulo (Franco Pastorino).

Context històric i artístic

Colorista i exacerbadament artificiosa visió del despreocupat i engrescador final de segle francès, període de transició de l'impressionisme al modernisme. Sadollada de neguit, música i emoció, s'hi perceben sabors, perfums i sentiments d'un París per sempre més sobrepassat. S'experimenta amb l'estètica, es flamegen les il·lusions jovials d'uns personatges entranyables i es mostra la vivificant bellesa dels espectacles de ball. Després de quinze anys d'exili als Estats Units, el cineasta Jean Renoir va retornar al cinema francès amb aquesta sentida, pictòrica i meravellosa comèdia musical. En ella s'expandeix el goig de viure, s'hi dibuixa un retrat de classes (obrers, burgesos i nobles) i s'assenyala l'intrusisme dels oportunistes (financers, banquers i polítics) en els dominis artístics. El realitzador prescindeix del realisme per a recuperar l'esperit de la Belle Époque i el cromatisme impressionista, rendint evocatiu tribut a Edgar Degas, Toulouse-Lautrec i Auguste Renoir, el seu pare, de qui rememora els anys joves.

Encantadora i irresistible, a Françoise Arnoul se la segueix recordant per l'antològic personatge de Nini. Cal destacar els darrers 21 minuts: una explosió de músiques, colors i llums a l'entorn del Moulin Rouge. Édith Piaf, Patachou, Cora Vaucaire, André Claveau, una esplèndida María Félix, les ballarines del cancan i altres artistes de les varietats actuen per al públic del llegendari cabaret i per als privilegiats espectadors d'aquesta exultant i portentosa recreació.

Frases cèlebres

«

"Diuen que el que ha comprat el solar és un príncep, i que està disposat a donar a Danglard tots els diners que necessiti per a poder obrir el Moulin Rouge. I tot per l'amor d'una ballarina!" (Un dels cambrers)

»

«

Henri Danglard:"Vols ficar-me dins d'una gàbia com un canari? T'ho adverteixo: no durarà gaire."

»

«

Lola de Castro:"Vaig néixer a Sidi Bel Abbès, a la terra de les dones boniques..."

»

Bibliografia

• Charlotte Garson, 2007. Jean Renoir. Cahiers du cinéma, París. ISBN 9782866425012.
• Giorgio De Vincenti, 1996. Jean Renoir. Venècia: Marsilio. ISBN 8831759124.

Enllaços externs

• Cinémathèque Française (francès)
• AllMovie (anglès)
• Jean Renoir's Trilogy of Spectacle (anglès)
• French Cancan - Andrew Sarris (anglès)
• The Criterion Collection (anglès)
• The Guardian (anglès)
• Tràiler del film (francès) i (anglès)