Michel Piccoli

actor francès

Jacques Daniel Michel Piccoli (París, 27 de desembre de 1925 - París, 12 de maig de 2020)[1][2] fou un actor, director i guionista de cinema francés.

Infotaula de personaMichel Piccoli
Michel.Piccoli (cannes).jpg
Michel Piccoli al Festival de Canes (2000)
Biografia
NaixementJacques Daniel Michel Piccoli
27 de desembre de 1925
París (França)
Mort12 maig 2020 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Saint-Philbert-sur-Risle (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentÉvreux Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióÉcole alsacienne
Cours Simon Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor de cinema, director de cinema, guionista, actor de teatre, productor de cinema i actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata –  2015 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista de França Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEléonore Hirt (1954-?)
Juliette Gréco (1966-1977)
Ludivine Clerc (1980-present)
Cronologia
19 maig 2020funeral (Évreux) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Festival de Canes
Millor actor
1980 - Salto nel vuoto
Festival de Berlín
Millor actor
1982 - Une étrange affaire
Signatura
Piccoli signature.png Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0681566 Allocine: 155 Allmovie: p56669 TCM: 152126 TV.com: people/michel-piccoli
Musicbrainz: dc7205b5-928d-4dce-a52f-ada66b1f8dff Discogs: 994864 Modifica els identificadors a Wikidata

BiografiaModifica

Michel Piccoli va néixer a Paris, fill d'una família de músics. Format en el teatre, després del seu paper de figurant a Sortilèges (1945) va debutar en el cinema el 1949 a Le Point du jour de Louis Daquin. Va assolir notorietat internacional en el paper d'escriptor en el film Le Mépris (1963) al costat de Brigitte Bardot. del director Jean-Luc Godard. De la seva àmplia i notable filmografia, on va treballar amb realitzadors com Alain Resnais, Jacques Rivette, Luis Buñuel i Alfred Hitchcock,[3] destaquen Diari d'una cambrera (1963), Belle de jour (1966) i El discret encant de la burgesia totes de Luis Buñuel; Party (1996), Je rentre à la maison (2001), Belle toujours (2006) dirigides per Manoel de Oliveira; Dillinger è morto (1968), La Grande Bouffe (1973) de Marco Ferreri; Les coses de la vida (1969) i Max i els traficants de ferralla (1970) de Claude Sautet.

El 1980 va guanyar el premi al millor actor al Festival de Cinema de Canes per la pel·lícula Salto nel vuoto del director Marco Bellocchio. Os de Plata a la millor interpretació masculina en el Festival Internacional de Cinema de Berlin de 1982 per Une étrange affaire del realitzador francés Pierre Granier-Deferre. Va ser nominat al César a millor actor per la seva interpretació a Milou en mai (1990) de Louis Malle i també nominat al mateix premi l'any següent pel seu paper de pintor a La Belle Noiseuse (1991) de Jacques Rivette, amb Jane Birkin i Emmanuelle Béart.[4]

Ferm oponent de l'extrema dreta, compromés políticament amb l'esquerra (que definia com «estar en constant alerta sobre el lloc que ocupem al món»), va ser simpatitzant del Partit Socialista.[5]

Va estar casat amb l'actriu Eléonore Hirt, amb qui va tenir una filla; posteriorment va ser parella de la cantant Juliette Gréco. El 1978 es va casar amb la guionista Ludivine Clerc.[5]

FilmografiaModifica

Premis i NominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Piccoli
  1. «Mor Michel Piccoli, actor infatigable del cinema europeu», 18-05-2020. [Consulta: 19 maig 2020].
  2. «S'ha mort el cèlebre actor francès Michel Piccoli a 94 anys». [Consulta: 19 maig 2020].
  3. «Michel Piccoli, immense enfant du cinéma» (en francès). Radio Télévision Suisse, 29-06-2007. [Consulta: 25 maig 2015].
  4. «El francés Jacques Rivette alcanza la perfección en 'La belle noiseuse'» (en castellà). El País, 15-05-1991. [Consulta: 29 maig 2015].
  5. 5,0 5,1 Ghys, Clément. «Michel Piccoli: vivant, le monument» (en francès). Libération, 11-09-2013. [Consulta: 17 maig 2015].
  6. «Les maniobres de l'amor». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  7. «La mort en aquest jardí». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  8. «El confident». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  9. «Diari d'una cambrera». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  10. «La guerra s'ha acabat». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  11. «Les senyoretes de Rochefort». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  12. «Belle de jour». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  13. «La Via Làctia». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  14. «Topaz». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  15. Fitxa de doblatge al català a ElDoblatge
  16. «Les coses de la vida». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  17. «Max i els traficants de ferralla». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  18. «El discret encant de la burgesia». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  19. «L'atemptat». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  20. «El trio infernal». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  21. «Tres amics, les seves dones i els altres». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  22. «Atlantic City». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  23. «Espia, desperta't». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  24. «L'àngel negre». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  25. «Les cent i una nits». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  26. «Party». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  27. «Belle toujours». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  28. «Encara no heu vist res». Ésadir. Portal lingüístic CCMA.
  29. «European Film Awards 2011». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].
  30. «European Film Awards 2001. The nominations». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].
  31. «European Film Awards 2007. The nominations». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].
  32. «European Film Awards 2011. The nominations». European Film Academy. [Consulta: 29 maig 2015].