Max i els traficants de ferralla

pel·lícula de 1971 dirigida per Claude Sautet

Max i els traficants de ferralla (títol original en francès: Max et les ferrailleurs) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Sautet el 1971. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaMax i els traficants de ferralla
Max et les Ferrailleurs Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióClaude Sautet Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRaymond Danon Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióPierre Guffroy Modifica el valor a Wikidata
GuióClaude Sautet i Jean-Loup Dabadie Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPhilippe Sarde Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soRené Longuet Modifica el valor a Wikidata
FotografiaRené Mathelin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJacqueline Thiédot Modifica el valor a Wikidata
VestuariTanine Autré Modifica el valor a Wikidata
ProductoraFida Cinematografica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1971 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció criminal i drama Modifica el valor a Wikidata
Temaprostitució Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0067409 Filmaffinity: 104108 Allocine: 5367 Rottentomatoes: m/max_and_the_junkmen Letterboxd: max-and-the-junkmen Allmovie: v142267 Metacritic: movie/max-and-the-junkmen TMDB.org: 3427 Modifica el valor a Wikidata

Argument modifica

Procedent d'una rica família de vinyataires del Mâconnais i alliberat de les preocupacions materials, Max és un solitari que es dedica completament a la seva obsessió: la detenció dels malfactors. Antic jutge d'instrucció, ha dimitit per despit d'haver d'alliberar un culpable amb falta de proves. És ara inspector de policia i de nou veu com se li escapa una banda d'atracadors. Aquest nou fracàs és encara present en el seu esperit quan troba Abel, un antic camarada de regiment, al qual omet revelar la seva professió. Aquest últim s'ha fet «ferroveller» i saqueja els tallers de construcció amb una banda de petits truans dels voltants de Nanterre. Max té la idea d'incitar-los a cometre un gran cop per tal de realitzar un flagrant delicte indiscutible. Presentant-se com a client, coneix Lily, una jove prostituta d'origen alemany que és la companya d'Abel. Es fa passar pel director d'una petita agència bancària que rep a intervals regulars recaptacions importants de comerciants. S'assegura igualment de l'ajuda del seu patró i del comissari Rosinsky, responsable del sector, que posseeix un espieta a la banda. Max omet tanmateix de revelar-los el seu paper d'instigador. A poc a poc, un sentiment neix entre Max i Lily. Però Max guarda una actitud reservada i es conforma a influenciar els ferrovellers pel seu intermediari. Finalment, endevinant la banda a punt per a l'acció, els comunica una data ideal per cometre l'atracament. El dia previst, s'activa una ratera i la banda és arrestada. Més tard, a la comissaria, Rosinsky revela a Max que ha comprès perfectament la seva responsabilitat en l'assumpte i que a falta de poder alguna cosa contra ell es conformarà per carregar contra Lily. Desemparat, Max intenta de salvar-la i acaba amenaçant Rosinsky. Aquest s'obstina i, sense arguments, Max treu la seva pistola i l'abat, reunint-se així amb els ferrovellers en el crim.[2]

Repartiment modifica

Al voltant de la pel·lícula modifica

  • En un principi, els productors consideren donar el paper de Max a Yves Montand, després a Alain Delon. Els dos declinen l'oferta, amb gran alleujament de Claude Sautet que desitja proposar-ho a Michel Piccoli. A aquest li cau tan bé en el personatge que arriba al rodatge amb el seu guarda-roba molt compost, amb un barret tipus doulos i vestit d'un vestit d'un especialista del vestit per a policia civil.
  • Per al personatge de Lily, Claude Sautet pensa en principi en Marlène Jobert que es nega secament a interpretar el paper d'una prostituta. Catherine Deneuve reflexiona dos mesos després refusa. Romy Schneider, per contra, ho accepta immediatament després d'haver llegit un argument de tres fulls.
  • A Claude Sautet li va costar trobar el final de la seva història. En una primera versió, Abel es venjava de Max matant-lo i acabava condemnat a mort. En una altra, Lily retia visita a Abel a la presó on l'interrogava sobre els seus sentiments per a Max. Aquest finalment escollit té de manera incontestable més força.

Referències modifica

  1. «Max i els traficants de ferralla». esadir.cat.
  2. «Max et les ferrailleurs». The New York Times.