Bertrand Bonello

Bertrand Bonello
	(2019)
Biografia
Naixement	11 setembre 1968 (56 anys); Niça (França)
Activitat
Ocupació	director de cinema, actor de cinema, guionista, compositor, productor de cinema
Activitat	1996 -
Membre de	Collectif 50/50
Participà en
	Tabakalera
Premis
	(17 juliol 2015) Cavaller de les Arts i les Lletres ;

Bertrand Gérard Michel Bonello (Niça, 11 de setembre de 1968) és un realitzador, guionista i compositor francès.^[1] El 2011 va estrenar L'Apollonide: souvenirs de la maison close, que s'ha convertit en una pel·lícula de culte.^[2]

Biografia

Nascut en Niça l'11 de setembre de 1968, Bertrand Bonello comparteix la seva vida entre París i Mont-real al Canadà amb la seva parella, la fotògrafa Josée Deshaies, canadenca de naixement.^[3] Músic de formació clàssica, ha acompanyat a nombrosos artistes com Françoise Hardy, Elliott Murphy, Gérald de Palmas o Daniel Darc. En 1995 decideix consagrar-se al cinema. Des de llavors, ha realitzat tres curtmetratges i dos documentals, entre els quals figura el titulat Qui je suis (1996), a més d'un grapat els seus llargmetratges.

Trajectòria

El seu primer llargmetratge, Quelque chose d'organique (1998), presentat al festival de Berlín en la secció Panorama, cerca un lloc en la nova generació de cineastes francesos. El seu segon llargmetratge, amb un títol provocatiu, Le Pornographe, amb Jean-Pierre Léaud, va ser presentat en la secció Setmana Internacional de la Crítica del 54è Festival Internacional de Cinema de Canes i va obtenir el premi de la FIPRESCI. La pel·lícula evoca les relacions patern filials, així com l'ofici de cineasta i el compromís polític.

Bertrand Bonello presenta un univers singular amb Tiresia, la seva tercera pel·lícula, que va participar en la competició oficial del 56è Festival Internacional de Cinema de Canes el 2003. El 2005, va presentar a la selecció oficial de Canes el curtmetratge Cindy, The Doll is mine. En ell, l'actriu Àsia Argento interpreta un personatge inspirat en la fotògrafa estatunidenca Cindy Sherman. En 2008, va estrenar la pel·lícula De la guerre, on l'autobiografia es barreja amb una ficció molt lliure. Va ser presentada a la Quinzena dels realitzadors del mateix any.

Bertrand Bonello el 2009.

En 2010 presenta a Locarno el seu curtmetratge Where the boys are. El 2011, estrena la pel·lícula L'Apollonide: souvenirs de la maison close, una atrevida ficció sobre un bordell, amb una distribució prestigiosa per a un pressupost limitat. Va ser aclamada per la premsa i presentada en la competició oficial del 64è Festival Internacional de Cinema de Canes. En 2012, va presidir el jurat de la setmana de la crítica. En 2014, després de l'èxit de L' Apollonide, Bonello és contractat pels productors Éric i Nicolas Altmayer per a realitzar una pel·lícula biogràfica sobre el cèlebre modista Yves Saint Laurent. Sant Laurent surt el 2014, amb Gaspard Ulliel en el paper principal.

En paraules de Bertrand Bonello, el director ha volgut mostrar «el que li costava al modista ser Yves Saint Laurent tots els dies», entre creació, depressió i deures personals. La pel·lícula va ser seleccionada al Festival de Cannes 2014. La pel·lícula va obtenir la millor taquilla de Bonello, perquè va vendre més de 350 000 entrades, i competeix amb una altra pel·lícula que porta el mateix nom, Yves Saint Laurent, de Jalil Lespert. La pel·lícula va ser seleccionada per a representar a França al Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2015, però no va ser premiada. No obstant això, la pel·lícula va rebre un total de 10 nominacions als premis César 2015, entre altres a la millor pel·lícula i millor realitzador.

A l'agost de 2016 presenta Nocturama, pel·lícula per a la qual Bonello havia remenat un altre nom, "Paris est une fête". Aquesta pel·lícula, alguns dels actors de la qual són amateurs, tracta de la relació entre una joventut a la deriva i la violència cega, el terrorisme.^[4] A causa de raons externes, la pel·lícula no va ser seleccionada al 69è Festival Internacional de Cinema de Canes.^[5]^[6]

Creació musical i altres arts

Bertrand Bonello és un apassionat per la música. El juny de 2007 va sortir el seu àlbum My new Picture. El seu tercer àlbum, Accidents (Nuun Rècords), es va editar en 2014. Es tracta d'un àlbum gairebé instrumental, entre música clàssica i sintetitzadors.

Organitza també una exposició del Centre d'Art Pompidou. I un llibre està editat, Films Fantômes, sobre els seus projectes inacabats. I per a acabar l'any, és membre del jurat del Festival Internacional de Cinema de Marràqueix.

Filmografia

Curtmetratges

1996: Qui je suis sobre Pier Paolo Pasolini amb dibuixos de Jean-Charles Blais
2002: The Adventures of James and David
2005: Cindy: The Doll Is Mine
2007: My New Picture (curtmetratge musical)
2010: Where the Boys Are
2014 : "Où en êtes-vous ?"
2016: Sarah Winchester, opéra fantôme
2020 : "Où en êtes-vous #2"

Llargmetratges

1998: Quelque chose d'organique
2001: Le Pornographe
2003: Tiresia
2008: De la guerre
2011: L'Apollonide : Souvenirs de la maison close
2012: Ingrid Caven, musique et voix
2014: Saint Laurent
2016: Nocturama
2019: Zombi Child
2022: Coma

A més de dirigir, Bonello realitza el guió de totes les seves pel·lícules i també compon la música de totes les seves produccions (excepte Tiresia)

Actor

2006: On ne devrait pas exister de HPG
2011 : L'Apollonide : Souvenirs de la maison close : un valet preparant Madeleine
2014: Saint Laurent de lui-même : un periodista de Libération
2015: Le Dos rouge d'Antoine Barraud: Bertrand
2021: Titane de Julia Ducournau: EL pare d'Alexia

Discografia

1998: Quelque chose d'organique (sous le pseudonyme de Laurie Markovitch)
2006: Oblique Sratégies
2007: My new picture
2008: I want you (avec le collectif The Wantones)
2014 : Accidents^[7]

==

Premis i distincions

Festival Internacional de Cinema de Cannes

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
2001^[8]	Premi de la Crítica	Le Pornographe	Guanyador

Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultar
2016^[9]	Premi Signis	Nocturama	Guanyador

Referències

↑ Perfil de Bertrand Bonello, en la web Les Gens du Cinema, consultada el 11/11/2016.
↑ Recensión del filme Casa de tolerancia, por en la web Sensacine.com, Consultat el 23/11/2016.
↑ «L'Apollonide - Recuerdos del prostíbulo». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 11 novembre 2016].
↑ Entrevista a Bertrand Bonello: Mon prochain film suivra des jeunes qui posent des bombes, en la web Lesinrocks.com, 2 gener 2015
↑ «Tout-le-monde veut être à Cannes». Le Figaro, 10-05-2016.
↑ «Nocturama: son absence à Cannes le parti pris du film Bonello dit tout». Premiere.fr, 31-05-2016.
↑ L'album Accidents sur Deezer^{[Enllaç no actiu]}
↑ «FIPRESCI Awards 2001». ipresci.org. [Consulta: 23 juny 2017].
↑ Palmarés de la 64 edición del Festival de San Sebastián, 2016

[1] Perfil de Bertrand Bonello, en la web Les Gens du Cinema, consultada el 11/11/2016.

[2] Recensión del filme Casa de tolerancia, por en la web Sensacine.com, Consultat el 23/11/2016.

[3] «L'Apollonide - Recuerdos del prostíbulo». Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 11 novembre 2016].

[4] Entrevista a Bertrand Bonello: Mon prochain film suivra des jeunes qui posent des bombes, en la web Lesinrocks.com, 2 gener 2015

[5] «Tout-le-monde veut être à Cannes». Le Figaro, 10-05-2016.

[6] «Nocturama: son absence à Cannes le parti pris du film Bonello dit tout». Premiere.fr, 31-05-2016.

[7] L'album Accidents sur Deezer^{[Enllaç no actiu]}

[8] «FIPRESCI Awards 2001». ipresci.org. [Consulta: 23 juny 2017].

[9] Palmarés de la 64 edición del Festival de San Sebastián, 2016

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]