La guerra s'ha acabat

pel·lícula de 1966 dirigida per Alain Resnais

La guerra s'ha acabat (títol original: La guerre est finie) és una pel·lícula francesa d'Alain Resnais estrenada el 1966. El títol s'inspira en el document amb el qual Francisco Franco va declarar el 1r d'abril de 1939 que la Guerra Civil espanyola havia acabat. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLa guerra s'ha acabat
La guerre est finie
Acabatgue.jpg
Fitxa
DireccióAlain Resnais
Protagonistes
Director artísticJacques Saulnier
ProduccióAnatole Dauman i Kathryn Winter Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióJacques Saulnier Modifica el valor a Wikidata
GuióJorge Semprún
MúsicaGiovanni Fusco
FotografiaSacha Vierny
MuntatgeÉric Pluet
ProductoraArgos Films (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena1966
Durada121 minuts
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Civil Espanyola Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Representa aúltim comunicat de la Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0060481 Filmaffinity: 606619 Allocine: 6177 Rottentomatoes: m/la_guerre_est_finie Allmovie: v98250 TCM: 491487 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

El 1965, Diego, un militant del Partit Comunista d'Espanya viu exiliat a París. Regularment, passa la frontera sota identitats falses assegurant així la relació entre els militants exiliats i els que s'han quedat a Espanya.

De tornada d'una missió difícil, Diego dubta del sentit de la seva acció i dels mitjans destinats. La seva confrontació amb els joves militants d'esquerra, que es convertiran en els actors del Maig del 68, és premonitori de l'evolució de les formes de lluita.[2]

El guió de Jorge Semprún està marcat per la seva història personal, la seva lluita clandestina al Partit comunista d'Espanya, la seva marxa el 1964 de la direcció del partit per greus divergències amb el secretari general Santiago Carrillo.

Al seu llibre Autobiografia de Federico Sánchez, Jorge Semprún torna amb el tema de la pel·lícula precisant: «Un dels temes principals de la pel·lícula és justament la crítica de l'ordre de vaga general concebuda com a simple expedient ideològic, i més aviat destinat a unificar religiosament la consciència dels militant que a actuar sobre la realitat. » [note 1]

ComentariModifica

Aquesta pel·lícula és potser la més lineal de Resnais, sota la influència de la seva primera col·laboració amb Jorge Semprún. Alain Resnais va declarar «si s'hagués volgut fer una pel·lícula sobre Espanya, hauria valgut més fer un documental o llançar una campanya de premsa. Vull dir que si el verdader objectiu fos aquest, refugiar-se darrere una ficció seria una covardia. El que no significa que la ficció no hi tingui un paper. Quan es veu l'emprenyament que aquesta pel·lícula ha provocat al ministeri de l'interior espanyol (que ha exigit que la pel·lícula sigui retirada de la competició del Festival de Canes 1966), reconec que estic sorprès. De manera normal l'haurien hagut de deixar passar. » El juliol de 1966, Jorge Semprún va al festival de Karlovy Vary a la República Txeca, La guerra s'ha acabat on ha estat seleccionada. Aleshores, la pel·lícula havia estat retirada de la selecció a Canes. A Txèquia (Txecoeslovàquia en aquell temps), passa el mateix, Podleniak el director del festival, incòmode en el seu paper repressiu, anuncia la retirada de la pel·lícula de la selecció oficial, però que serà projectada fora de competició. I és un immens èxit. Sota l'impuls de Milos Forman i d'Antonin Liehm, els organitzadors li atorguen fins i tot un premi especial.

RepartimentModifica

Premis i nominacionsModifica

PremisModifica

NominacionsModifica

ReferènciesModifica

  1. «La guerra s'ha acabat». esadir.cat.
  2. «La guerre est finie». The New York Times.
  1. Sempre a propòsit de la pel·lícula, afegeix: «En La guerra s'ha acabat s'afirma la impossibilitat d'organitzar en dates fixes, en fred, telecomandant-la des de l'estranger per un aparell clandestí, una acció de masses d'amplitud nacional. S'hi afirma que l'acció de masses és autònoma i que si el partit hi pot interpretar un paper com a llevat i estructura ocasional, en cap cas, no sabria substituir-ho. »