Yves Boisset

Yves Boisset
	; (2010)
Biografia
Naixement	(fr) Yves Félix Claude Boisset ; 14 març 1939 (85 anys); 5è districte de París (França)
Formació	Institut des hautes études cinématographiques ; Lycée Voltaire
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, actor
Premis
	(1976) Premi Louis Delluc, per l'obra El jutge Fayard anomenat el xèrif ;

Yves Boisset (París, 14 de març de 1939) és un director de cinema francès.

Biografia

Col·labora en un cert nombre de revistes especialitzades (Cinéma, Midi Minuit Fantastique ), així com al setmanari Les Lettres françaises , i treballa amb Jean-Pierre Coursodon i Bertrand Tavernier a la primera edició (1960) de «Vint Anys de Cinema Americà».

En els anys 1970, encarna un cinema d'esquerra, inspirant-se sovint en esdeveniments reals: la policia (Un con), l'assumpte Ben Barka (L'atemptat), el racisme (Crònica d'una violació) per la qual demanarà una coescriptura del guió amb Jean-Pierre Bastid i Michel Martens, la intrusió de la política en el món judicial ( El jutge Fayard anomenat el xèrif). És igualment el primer a abordar la guerra d'Algèria (R.A.S.). Adapta o coadapta d'altra banda diversos autors reconeguts: Michel Déon i el seu Taxi malva, Maria Cardenal amb André Weinfeld per a La Clé à la porte, Jean-Patrick Manchette amb Folle à tuer, Philippe Djian i Bleu comme l'enfer.

A partir de mitjans dels anys 1980, es dedica quasi exclusivament a la televisió (el seu últim llargmetratge al cinema és La Tribu el 1990), amb realitzacions històriques: L'Affaire Seznec, L'Affaire Dreyfus, ``Le pantalon (affaire Lucien Bersot, afusellat), Jean Moulin, L'Affaire Salengro. Havent investigat sobre les massacres de membres de l'Ordre du Temple solaire per a la seva pel·lícula Les Mystères sanglants de l'OTS, ha estat cridat com a testimoni de la defensa en el procés del director d'orquestra franco-suís Michel Tabachnik.^[1]

El 2011, publica la seva autobiografia La Vie és un choix (Edicions Plon). Convidat per Ràdio-Courtoise l'1 de desembre a comentar la seva obra, torna sobre el conjunt de la seva carrera i conta en aquesta ocasió com France-Télévision l'hauria impedit de posar certes imatges d'arxiu de la Segona Guerra Mundial en el seu 12 balles a la peau per Pierre Laval.^[2]

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:^[3]

Ajudant de director

1959: Il vento si alza d'Yves Ciampi
1961: Qui êtes-vous, Monsieur Sorge ? d'Yves Ciampi
1961: Le Colosse de Rhodes de Sergio Leone
1962: Liberté 1 d'Yves Ciampi
1963: L'Aîné des Ferchaux de Jean-Pierre Melville
1964: L'Arme à gauche, de Claude Sautet
1966: Un monde nouveau, de Vittorio De Sica
1966: Es crema París? (Paris brûle-t-il ?), de René Clément
1966 Trappola per l'assassino de Riccardo Freda
1966: Coplan ouvre le feu a Mexico, de Riccardo Freda

Director

Cinema

1968: Coplan sauve sa peau
1970: Cran d'arrêt
1970: L'agent (Un condé)''
1971: Le Saut de l'ange
1972: L'atemptat (L'Attentat)
1973: R.A.S.
1975: Folle à tuer
1975: Crònica d'una violació (Dupont Lajoie)
1977: Un taxi malva (Un taxi mauve)
1977: El jutge Fayard anomenat el xèrif (Le juge Fayard dit le Xeriff)
1978: La Clé à la porte
1980: La Femme Police
1981: Allons z'enfants
1982: Espia, desperta't (Espion, lève-toi)
1983: El preu del perill (Le Prix du danger)
1984: Canicule
1986: Bleu comme l'enfer
1988: La Travestie
1989: Radio Corbeau
1991: La Tribu

Televisió

1966: Rouletabille (episodi Le parfum de la dame en noir) (sèrie TV)
1979: Histoires insolites (episodi La stratégie du serpent)
1987: Sèrie noire: La Fée Carabine
1988: Médecins des homes (sèrie TV)
1989: Le Suspect
1990: Double Identity
1991: Les Carnassiers
1993: Morlock
1993: L'Affaire Seznec
1993: Chute libre
1995: L'Affaire Dreyfus
1996: Morlock: el tunnel
1996: Les Amants de rivière rouge (fulletó TV)
1997: La Fine équipe
1997: Une leçon particulière
1997: Le Pantalon
1999: Sam
2001: Les Redoutables (episodi Poisson d'abril) (sèrie TV)
2001: Dormir avec le diable
2001: Cazas
2002: Jean Moulin
2005: Ils veulent cloner le Christ
2006: Les Mystères sanglants de l'OTS
2007: La Bataille d'Alger
2009: L'Affaire Salengro
2009 12 balles a la peau per Pierre Laval amb Christophe Malavoy

Premis i nominacions

Premis

1975: Gran Premi del Jurat (Berlinale) per Crònica d'una violació

Nominacions

1975: Lleó d'Or per Crònica d'una violació
1977: Palma d'Or per Un taxi mauve

Bibliografia

2011: La vie és un choix, (mémoire i témoignage), aux éditions Plon

Referències

↑ AFP, 26 octubre de 2006: «El cineasta Yves Boisset ha afirmat divendres davant el tribunal d'apel·lació de Grenoble que els investigadors que treballaven a l'Ordre del temple solar (OTS) i la «matança-suïcidi» el 1995 de setze adeptes d'aquesta secta en un bosc del Vercors havien negligit el costat « politico-mafiós » de l'assumpte »Prevensectes.com.
↑ «biografia d' Yves Boisset». The New York Times.
↑ «filmografia d' Yves Boisset». The New York Times.

Enllaços externs

Lloc amb comentaris a films de Yves Boisset

[1] AFP, 26 octubre de 2006: «El cineasta Yves Boisset ha afirmat divendres davant el tribunal d'apel·lació de Grenoble que els investigadors que treballaven a l'Ordre del temple solar (OTS) i la «matança-suïcidi» el 1995 de setze adeptes d'aquesta secta en un bosc del Vercors havien negligit el costat « politico-mafiós » de l'assumpte »Prevensectes.com.

[2] «biografia d' Yves Boisset». The New York Times.

[3] «filmografia d' Yves Boisset». The New York Times.

[1]

[2]

[3]

Biografia
(2010)
Naixement	(fr) Yves Félix Claude Boisset 14 març 1939 (85 anys) 5è districte de París (França)
Formació	Institut des hautes études cinématographiques Lycée Voltaire
Activitat
Ocupació	director de cinema, guionista, actor
Premis
(1976) Premi Louis Delluc, per l'obra El jutge Fayard anomenat el xèrif