La mort en aquest jardí

pel·lícula de 1956 dirigida per Luis Buñuel

La mort en aquest jardí (títol original en francès: La Mort en ce jardin , en castellà: La muerte en el jardín) és una pel·lícula franco- mexicana dirigida per Luis Buñuel i estrenada el 1956. Ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLa mort en aquest jardí
La muerte en el jardín
Laguna catemaco shore.jpg
Fitxa
DireccióLuis Buñuel
Protagonistes
Director artísticEdward Fitzgerald
ProduccióDavid Magne
Óscar Dancigers
Léon Carré
GuióLuis Buñuel, Raymond Queneau, Luis Alcoriza a partir de la novel·la homònima de José-André Lacour (1954)
MúsicaPaul Misraki
Dissenyador de soMaurice Laroche, José de Perez
FotografiaJorge Stahl Jr.
MuntatgeLuis Buñuel
Marguerite Renoir
Denise Charvein
VestuariGeorgette Somohano
ProductoraDismage (França)
Producciónes Tepeyac (Mèxic)
Dades i xifres
País d'origenFrança
Mèxic
Estrena1956
Durada99 min
Idioma originalfrancès i castellà Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeMèxic Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereDrama
aventures
Temapena de mort Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMèxic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0049521 Filmaffinity: 183975 Allocine: 3683 Rottentomatoes: m/death_in_the_garden Allmovie: v88998 TCM: 72624 TV.com: movies/death-in-the-garden Modifica el valor a Wikidata

Argument[2]Modifica

Per escapar-se a la repressió policíaca a conseqüència de la revolta dels buscadors d'una mina de diamants, un grupuscle, guiat per l'aventurer Chark, s'enfonsa al bosc verge i haurà d'enfrontar a mil i un perills…

Aquesta pel·lícula d'aventures té l'empremta del simbolisme: la religió (el sacerdot Michel Piccoli), la carn, els diners i les institucions (Simone Signoret prostituta, Charles Vanel terratinent) voregen la puresa (Michèle Rodardon sordmut) en un vent de revolta (l'aventurer Georges Marchal). Surrealisme amb les escenes de la prostituta en vestit de nit enmig de la jungla i de l'autèntica verge en les preses amb les forces naturals (la seva cabellera embolicada amb la d'una altra verge, el bosc) i renaixement d'un món finalment depurat: el guia i la verge que voguen junts sobre una mar quieta…

RepartimentModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

Simone Signoret va dir:[3]

« La muerte en el jardín segurament no és la principal pel·lícula de Buñuel, però aquests tres mesos de rodatge a Mèxic han comptat per mi, Michel Piccoli i Charles Vanel, com unes vacances inoblidables. Potser també per Georges Marchal però com que no l'he tornat a veure, no he tingut l'ocasió de xerrar amb ell com ho faig avui encara amb Charles i Michel, o encara amb Colette Crochot, l'apuntadora. En principi, hi havia Buñuel; tots els actors que han treballat amb ell ja ho han dit abans de mi: passar la seva jornada amb Don Luis, no és anar al treball, és divertit. [...] i després hi havia l'Óscar.

Óscar Dancigers, el més rus dels productors mexicans, després d'haver estat el més rus dels emigrants, el més rus dels encantadors russos - penso amb Kessel i amb Anatole Litvak. [...] i després hi havia els meus dos còmplices, Vanel i Piccoli, i les mistificacions enormes, i les batalles amb gots d'aigua, que es van convertir en galledes d'aigua. Finalment, hi havia Mèxic. Desafio a qui sigui de no enamorar-se de Mèxic - no parlo dels paisatges, parlo de la gent. Semblo folklòric parlant: millor, el folklore és de vegades bo, quan expressa el seu sentit real, és a dir quan es dedica a la paraula «poble». Aniré fins i tot fins a dir pueblo.

»

ReferènciesModifica

  1. «La mort en aquest jardí». esadir.cat.
  2. «La mort en ce jardin» (en anglès). The New York Times.
  3. Extracte de les seves memòries, La nostàlgia no és més que el que era , Éditions du Seuil, París, 1975, ISBN 2-02-004520-6

Enllaços externsModifica