Maria Schneider

Maria Schneider
Biografia
Naixement	(fr) Maria Hélène Schneider ; 27 març 1952 ; 15è districte de París (França)
Mort	3 febrer 2011 (58 anys); 15è districte de París (França)
Causa de mort	càncer
Activitat
Ocupació	actriu de televisió, actriu de cinema, model
Activitat	1969 - 2008
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1972) L'últim tango a París; (1975) Professione: reporter ;
Família
Pare	Daniel Gélin
Germans	Xavier Gélin; Fiona Gélin; Manuel Gélin; Pascal Gélin
Parents	Vanessa Schneider, cosina germana; Michel Schneider, oncle matern
Cronologia
	funeral (Església de Sant Roc)
Premis
	(1r juny 2010) Cavaller de les Arts i les Lletres ;

Marie Christine Gélin, coneguda artísticament com a Maria Schneider (París, 27 de març de 1952 - 3 de febrer de 2011), va ser una actriu francesa, coneguda mundialment pel seu paper al costat de Marlon Brando a la pel·lícula franco-italiana de 1972, L'últim tango a París, dirigida per Bernardo Bertolucci.^[1]^[2]

Biografia

Era filla de la model Marie-Christine Schneider i de l'actor Daniel Gélin, el qual mai no la va reconèixer com a filla. En aquest sentit, Maria Schneider havia dit: «Estic cansada que em presentin com la filla de Daniel Gélin, quan ell mai no m'ha reconegut. L'he vist tres vegades a la vida».

Carrera cinematogràfica

Maria Schneider va fer el seu debut a l'escenari amb només 15 anys, sense haver rebut classes d'interpretació. Dos anys més tard, va obtenir el primer paper de protagonista en el cinema, amb la pel·lícula L'arbre de Nadal de Terence Young. Poc després va fer una petita aparició a la pel·lícula Madly, al costat d'Alain Delon.

Ràpidament, Maria va multiplicar les interpretacions en produccions franceses, així com alemanyes i italianes, per la qual cosa es va presentar a un càsting per a un projecte de Bernardo Bertolucci. Seleccionada entre centenars de candidates, l'actriu va protagonitzar al costat de Marlon Brando la pel·lícula que la va portar a la consagració: L'últim tango a París. La darrera escena, on l'actriu és violada (sodomitzada amb mantega), no va ser consentida, tal com va afirmar Bertolucci posteriorment en una entrevista.^[3]

Durant els anys 70 gaudí de prestigiosos companys a les seves pel·lícules, com ara Jack Nicholson a Professione: reporter, David Bowie i Marlene Dietrich a Just a gigoló, o Gérard Depardieu a Violante. Va abandonar el rodatge de Calígula per ingressar en una clínica psiquiàtrica.

Va ser nomenada per al Premi César a la millor actriu secundària el 1980 pel seu paper com a prostituta violenta i malsana a la pel·lícula La Dérobade (Memòries d'una puta francesa).

Va continuar la seva carrera a Europa durant els anys 80, però en interpretacions menys significatives i principalment per a televisió. Durant els anys 90 va fer algunes aparicions en el cinema, en Les nuits fauves i Jane Eyre. En Les acteurs (any 2000) apareix amb un paper semiautobiogràfic d'actriu maleïda.

La seva última aparició en el cinema va ser l'any 2009, quan va tenir un paper a la pel·lícula La client, de Josiane Balasko.^[4]

Va morir de càncer, a París, el 3 de febrer de 2011.^[5]

Filmografia

1969 — Madly de Roger Kahane
1969 — L'Arbre de Noël de Terence Young
1972 — La Vieille Fille de Jean-Pierre Blanc - Mome
1972 — What a Flash! de Jean-Michel Barjol
1972 — L'últim tango a París de Bernardo Bertolucci - Jeanne
1973 — Cari genitori d'Enrico Maria Salerno - Antonia
1975 — Jeune fille libre le soir René Clément - Michelle
1975 — Professione — reporter de Michelangelo Antonioni - la fille
1975 — La Baby-Sitter de René Clément - Michèle
1977 — Violanta de Daniel Schmid - Laura
1978 — Voyage au jardin des morts de Philippe Garrel (curtmetratge) - Hypolyte
1979 — La Dérobade (Memòries d'una puta francesa) de Daniel Duval - Maloup
1979 — Just a gigolo de David Hemmings
1980 — Weisse Reise de Werner Schroeter
1980 — Haine de Dominique Goult
1980 — Mamma Dracula de Boris Szulzinger - Nancy Hawaii
1982 — Balles perdues de Jean-Louis Comolli - Véra
1982 — Merry-Go-Round de Jacques Rivette - Léo
1983 — L'Imposteur (Cercasi Gesù) de Luigi Comencini - Francesca
1987 — Résidence surveillée de Frédéric Compain - Céline Fontaine
1989 — Bunker Palace Hôtel d'Enki Bilal - Muriel
1992 — Au pays des Juliets de Mehdi Charef - Raissa
1992 — Les Nuits fauves de Cyril Collard - Noria
1996 — Jane Eyre de Franco Zeffirelli - Bertha
2000 — Les Acteurs de Bertrand Blier - ella mateixa
2002 — La Repentie de Laetitia Masson - la germana de Charlotte
2006 — La Vie d'artiste de Marc Fitoussi - la dona de Joseph Costals
2007 — La Clef de Guillaume Nicloux - Florence Arp
2009 — La client de Josiane Balasko - Una client

Premis i nominacions

Nominacions

1980. César a la millor actriu secundària per La dérobade

Referències

↑ «Mor Maria Schneider, l'actriu francesa que va protagonitzar "L'últim tango a París"». 324cat, 03-02-2011. [Consulta: 4 febrer 2022].
↑ «Muere Maria Schneider, la actriz francesa de 'El último tango en París'». Público, 03-02-2011. [Consulta: 4 febrer 2022].
↑ «Escàndol en saber-se que l'escena de la mantega a 'L'últim tango a París' no va ser consentida». Ara.cat.
↑ «Cadena Ser». Arxivat de l'original el 2011-12-11. [Consulta: 13 abril 2012].
↑ Mort de Maria Schneider Arxivat 2011-02-05 a Wayback Machine. (en francès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Schneider

Biografia a Allocine (francès)
Biografia a msn Arxivat 2010-02-06 a Wayback Machine. (anglès)

[1] «Mor Maria Schneider, l'actriu francesa que va protagonitzar "L'últim tango a París"». 324cat, 03-02-2011. [Consulta: 4 febrer 2022].

[2] «Muere Maria Schneider, la actriz francesa de 'El último tango en París'». Público, 03-02-2011. [Consulta: 4 febrer 2022].

[3] «Escàndol en saber-se que l'escena de la mantega a 'L'últim tango a París' no va ser consentida». Ara.cat.

[4] «Cadena Ser». Arxivat de l'original el 2011-12-11. [Consulta: 13 abril 2012].

[5] Mort de Maria Schneider Arxivat 2011-02-05 a Wayback Machine. (en francès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]