Ettore Scola (Trevico, Campània, Itàlia, 10 de maig de 1931 - Roma, 19 de gener de 2016)[1] fou un director de cinema italià, considerat un dels representants de la commedia all'italiana[2][3] i alhora autor de pel·lícules marcades per la consciència política.[4]

Infotaula de personaEttore Scola

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 maig 1931 Modifica el valor a Wikidata
Trevico (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 gener 2016 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPneumònia Modifica el valor a Wikidata
President del jurat del Festival de Canes
1988 – 1988
← Yves MontandWim Wenders → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza - dret Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i direcció Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, polític, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata –  2016 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0778633 Allocine: 185 Allmovie: p110524 TCM: 172798 IBDB: 74985 AFI: 49450 TMDB.org: 31894
Discogs: 2964270 Find a Grave: 157251028 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Nascut en una família d'actors de teatre, mentre estudiava Dret a la Universitat de Roma ja col·laborava amb il·lustracions i articles a la revista humorística Marc'Aurelio.[5] A mitjans dels anys cinquanta, va començar a escriure guions conjuntament amb Ruggero Maccari, Agenore Incrocci (Age) i Furio Scarpelli[6] que va continuar als seixanta amb pel·lícules com Io la conoscevo bene d'Antonio Pietrangeli i Il sorpasso de Dino Risi.[4] La seva primera pel·lícula com a director va ser Se premette parliamo di donne (1964), un film d'episodis amb Vittorio Gassman com a actor principal, que va suposar un èxit de públic.[5] El 1974 Scola va dirigir C'eravamo tanto amati, protagonitzada per Vittorio Gassman, Nino Manfredi i Stefania Sandrelli, una crònica de la història contemporània d'Italia, des de la postguerra fins als anys setanta narrada a través d'un grup d'amics.[4] Va ser premiada amb el César a la millor pel·lícula estrangera el 1977. Amb el seu film Lletjos, bruts i dolents (1976), on retrata la mesquinesa humana a través dels personatges d'una família de barri humil, obtingué el premi a millor director al Festival de Canes 1976. Un dels seus treballs més reconeguts, César a millor pel·lícula i nominat als Oscars, Globus d'Or al millor film estranger 1978, va ser Una jornada particular (1977), amb una trama integrada en el context històric de la Roma de 1938 a partir d'una singular trobada entre dos personatges molt diferents: una mestressa de casa solitària (Sophia Loren) i un homosexual antifeixista (Marcello Mastroianni).[5][7] Ja retirat, amb 82 anys, Scola va rodar Che strano chiamarsi Federico! (2013) un homenatge al seu amic Federico Fellini, vint anys després de la seva mort. El documental barreja imatges d'arxiu amb ficció en un relat que recull el món propi de Fellini.[8]

« El cinema és una obra de creació col·lectiva, és un art d'equip. »
— Ettore Scola , [9]

Obra modifica

 
Ettore Scola el 1983

Ettore Scola és un cineasta conegut especialment pel seu activisme polític. Les seves obres reflecteixen la Itàlia de la segona meitat del segle xx.[1]

Filmografia modifica

Premis i nominacions modifica

Premis modifica

Nominacions modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Adéu al cineasta Ettore Scola, un dels representants de la comèdia italiana moderna». Vilaweb, 20-01-2016.
  2. «Ettore Scola e la "commedia all`italiana"» (en italià). RAI. [Consulta: 25 abril 2015].
  3. «Un paseo por el cine italiano» (en castellà). El País, 02-05-2014. [Consulta: 25 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  4. 4,0 4,1 4,2 Morini, Andrea. «Ettore Scola» (en castellà). [Consulta: 24 abril 2015].
  5. 5,0 5,1 5,2 Masi, Stefano. Ettore Scola (en italià). Gremese Editore, 2006 (Collana I Grande Registi del Cinema). ISBN 9788884403940. 
  6. «Ettore Scola» (en italià). RAI. [Consulta: 24 abril 2015].
  7. «Una jornada particular» (en castellà). Fotogramas.
  8. «Ettore Scola ofrece un brillante homenaje a su amigo Fellini» (en castellà). La Vanguardia, 06-09-2013. [Consulta: 25 abril 2015].
  9. «Eltore Scola: "El cine es un arte de equipo". Declaraciones prensa Ettore Scola Festival Valladolid.» (en castellà). El País, 03-11-1986. [Consulta: 26 abril 2015].[Enllaç no actiu]
  10. «Lletjos, bruts i dolents. Títol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  11. «Una jornada particular. Títol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  12. «La sala de ball. Tìtol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  13. «Competència deslleial. Títol en català». Ésadir. [Consulta: 24 abril 2015].
  14. «Cannes.Akira Kurosawa y Bob Fosse, Palma de Oro» (en castellà). El País, 24-05-1980. [Consulta: 24 abril 2015].
  15. «César 1978».
  16. «Berlinale. Prizes & Honours 1984». Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 24 abril 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ettore Scola