Obre el menú principal

Danielle Darrieux (Bordeus, 1 de maig de 1917 - Bois-le-Roi, 17 d'octubre de 2017) va ser una actriu i cantant francesa. La seva llarga trajectòria comprèn 8 dècades i més d'un centenar de films.

Infotaula de personaDanielle Darrieux
Danielle Darrieux Five Fingers 2.jpg
Danielle Darrieux durant el rodatge de Five Fingers (1952)
Biografia
Naixement (fr) Danielle Yvonne Marie Antoinette Darrieux
1 maig 1917
Bordeus
Mort 17 octubre 2017 (100 anys)
Bois-le-Roi
Causa de mort Fall Tradueix
Lloc d'enterrament Alts del Sena
Activitat
Ocupació Cantant, actriu de teatre, actriu de cinema i actriu
Període d'activitat 1931 –
Família
Cònjuge Henri Decoin Tradueix (1935–1941)
Porfirio Rubirosa (1942–1947)
Georges Mitsinkides Tradueix (1948–1991)
Mare Marie-Louise Darrieux Tradueix
Germà o germana
Premi rebut

IMDB: nm0201638
Modifica dades a Wikidata

És reconeguda pels seus papers en comèdies musicals, drames històrics, melodrames i comèdies, tant al cinema com al teatre. Va ser nomenada Comandant de la Legió d'Honor i era membre de l'Ordre des Arts et des Lettres. El 1985 li va ser entregat el César d'honor.

Contingut

Cent anys de vida i més de cent pel·lículesModifica

Centenària. Així es pot definir a Danielle Darrieux, actriu que ha estat fonamental per al cinema grancès i que en la seva carrera acumulà alguns dels films francesos més significatius dels anys 1930/40 i 1950, junt a una intensa activitat en la pantalla petita en l'etapa final de la seva filmografia. Nascuda en plena Primera Guerra Mundial, l'art cridà a la seva vida des d'etapa molt primerenca, però en primer lloc pel camí de la música, ja que cursà estudis en el conservatori per a tocar el violoncel i el piano. Era filla de l'algeriana Marie Louise Witkowski i de Jean Darrieux, metge que servia en l'Exercit francès i que morí quan la futura actriu comptava tan sols set anys d'edat. Aquest fet marcà la seva infantesa, que va transcorre a París, on finalment es matriculà en el Conservatori de Música, encara que finalment la seva trajectòria artística es desenvoluparia davant les càmeres, especialment després de què tenint catorze anys d'edat, i animada per la seva mare, fos fitxada per aparèixer en el film Le bal (1931), on va poder lluir tota la seva bellesa i el seu incipient talent com actriu, sinó també les seves qualitats musicals que li feren guanyar l'interès dels productors i li proporcionaren noves ofertes i el començament de la seva carrera com actriu, fins que algun temps després el film Mayerling (1936), on la dirigí Anatole Litvak, li proporcionà la plataforma definitiva de llançament com a figura internacional del cinema. Actriu instintiva, dominà la seducció de la càmera des dels seus primers treballs en el cinema, destacant primer en la comèdia musical, gènere per al que estava particularment ben preparada, especialment per la seva capacitat com a cantant.

Confirmada com estrella francesa, l'ocupació alemanya de França la portà a convertir-se en la principal estrella de la companyia franco-alemanya Continental, la qual era supervisada estretament pels nazis, però la seva popularitat entre els gals caigué en picat després d'acceptar un viatge a Alemanya per a entretenir a les tropes germàniques, el que la portà inclús a estar en la llista negra de noms col·laboracionistes als que es desitjava executar que comandava la Resistència francesa. Aquesta etapa col·laboracionista la deixà marcada inclús després de què la seva sentencia de mort fos commutada darrera la segona guerra mundial. Foren anys durs de recuperació per a l'actriu, que tingué de treballar durament per a recuperar l'afecte i la confiança del públic francès i el seu status com a estrella, quelcom que no va ocórrer fins que el 1949 protagonitzà Occupe-toi d'Amélie..!, dirigida per Claude Autant-Lara. A això també i contribuí un canvi de registre i presentació com estrella que intentava renovar el seu etiquetat davant les càmeres en coherència amb la seva edat. Deixà d'ésser la ingènua de la seva primera etapa com estrella i passà a la maduresa esgrimint la sofisticació i el glamour com a armes essencials per donar vida en els anys cinquanta a una sèrie de personatges femenins apassionats i de frenètica vida social, interpretant en diversos casos a dones fatals, calculadores, manipuladores, decidides, per sempre amb un punt de vulnerabilitat que era una espècie de pinzellada de record de la ingènua que havia sigut en la pantalla en d'altres èpoques.

A aquesta etapa pertany el que pot considerar-se el seu millor treball per al cinema, Madame de ..., film imprescindible per atot bon cinèfil, i la millor de les tres que protagonitzà a les ordes del director que millor sabé entendre-la i treure-li partit davant les càmeres, el mestre Max Ophüls, amb el que també treballà en altres dues pel·lícules essencials de la seca carrera: La ronde i Le plaisir. aquesta trilogia pot considerar-se com la columna vertebral dels seus millors assoliments en el cinema, independentment de la popularitat o el qüestionant per les seves activitats durant la segona guerra mundial. A la llista dels imprescindibles de la seva filmografia s'hi poden afegir La vérité sur Bébé Donge, dirigida per Henri Decoin, i Le rouge et le noir dirigida per Claude Autant-Lara, i que protagonitzà al costat de Gérard Philipe. Aquesta dècada dels 1950 la completà amb diversos treballs per al cinema estatunidenc. Un altra títol emblemàtic de la seva filmografia Les demoiselles de Rochefort, arribaria ja, els anys 1970.

La seva intensa activitat per al cinema i la TV no l'impedí dedicar part del seu esforç interpretatiu al teatre, apareixen en diversos muntatges i tornant als escenaris com a cantant en diverses ocasions, per exemple, reemplaçant a Katharine Hepburn en el musical de Broadway Coco, el 1970. Precissament, un dels seus majors èxits professionals l'aconseguí en els escenaris del musical amb el seu protagonisme en el muntatge a París dels anys 1980 del musical Gigi.

Vida privadaModifica

En el terreny personal, Danielle Darrieux es casà entres ocasions. El seu primer marit fou el director Henri Decoin, amb el que va contraure matrimoni el 19 d'agost de 1935 i del que es divorcià el 6 d'octubre de 1941, encara que tornà a treballar amb ell en alguna pel·lícula de la seva etapa d'ocupació alemanya. El seu segon marit, el diplomàtic de la República Dominicana Porfirio Rubirosa, assoli celebritat per les seves aventures sentimentals en el terreny de la jet set i la seva implicació en escàndols sexuals i algun que altre esdeveniment luctuós. Es casà amb l'adinerada Doris Duke i amb Barbara Hutton, s'enredà sentimentalment amb diverses actrius, com Zsa Zsa Gabor i la seva germana, Eva Gabor, i finalment morí en un accident automobilístic el 1965. Danielle va contraure matrimoni amb Rubirosa el 18 de setembre de 1942 i es divorciaren el 16 de maig de 1947.

El seu tercer marit fou Georges Mitsinkidès, que fou el pare del seu únic fill, Mathieu nascut el 1957. Es casaren l'1 de juny de 1948 i fou el matrimoni i la relació sentimental més estable de l'actriu, durant fins que restà vídua el 1991.

El paisatge familiar de l'actriu es completa amb el seu germà, Olivier Darrieux, nascut el juliol de 1926 i mort el 16 de desembre de 1994. No assolí la rellevància de Danielle, però aparegué en més de 20 films entre els quals destaca especialment el Le défroqué, de 1954, encara que Olivier s'especialitzà en rols de repartiment, lluny del protagonisme exercit per la seva famosa germana.

Filmografia destacada[1]Modifica

*
  • Le bal (1931);
  • Coquecigrole (1931);
  • Le coffret de laque (1932);
  • Panurge (1932);
  • Voyage de noces (1933);
  • Château de rêve (1933);
  • Volga en flammes (1934):
  • Mon coeur t'appelle (1934);
  • Mauvaise graine (1934);
  • Le secret d'une nuit (1934);
  • La crise est finie (1934);
  • L'auberge du Petit-Dragon (1934);
  • Dédé (1934);
  • L'or dans la rue (1934);
  • Le contrôleur des wagons-lits (1935);
  • Quelle drôle de gosse! (1935);
  • J'aime toutes les femmes (1935);
  • Le domino vert (1935);
  • Mademoiselle Mozart (1936);
  • Tarass Boulba (1936);
  • Mayerling (1936)
  • Club de femmes (1936);
  • Un mauvais garçon (1936);
  • Port-Arthur (1936);
  • Mademoiselle ma mère (1937);
  • Abus de confiance (1937);
  • The Rage of Paris, en català, La sensació de París (1938);
  • Katia (1938);
  • Retour à l'aube (1938);
  • Battement de coeur, (1940);
  • Premier rendez-vous (1941);
  • Caprices (1942);
  • La fausse maîtresse (1942);
  • Adieu chérie (1946);
  • Au petit bonheur (1946);
  • Bethsabée (1947);
  • Ruy Blas (1947)
  • Jean de la Lune (1949);
  • Occupe-toi d'Amélie..! (1949);
  • La ronde, en català, La ronda (1950);
  • Romanzo d'amore (1950);
  • Rich, Young and Pretty (1951);
  • La maison Bonnadieu (1951);
  • La vérité sur Bébé Donge (1952);
  • Le plaisir (1952);
  • Five Fingers (1952);
  • Adorables créatures (1952)
  • Madame de..., en català, Madame de... (1953);
  • Le bon Dieu sans confession (1953);
  • El torero (1954);
  • Escalier de service (1954);
  • Le rouge et le noir (1954);
  • Bonnes à tuer (1954);
  • Napoléon (1955);
  • L'affaire des poisons (1955);
  • L'amant de lady Chatterley (1955);
  • Si Paris nous était conté (1955);
  • Le salaire du péché (1955);
  • Alexander the Great (1955);
  • Pot-bouille (1956);
  • Typhon sur Nagasaki (1956);
  • Le septième ciel (1958);
  • Le désordre et la nuit (1958);
  • La vie à deux (1958);
  • Un drôle de dimanche (1958);
  • Marie-Octobre (1959);
  • Les yeux de l'amour (1959);
  • Meurtre en 45 tours (1960);
  • L'homme à femmes (1960);
  • The Greengage Summer (1961);
  • Vive Henri IV... vive l'amour! (1961);
  • Les lions sont lâchés (1961);
  • Les bras de la nuit (1961);
  • Les petits drames (1961);
  • Le crime ne paie pas (1962);
  • Le diable et les 10 commandements (1962);
  • Pourquoi Paris? (1962);
  • Landru (1963);
  • Méfiez-vous, mesdames! (1963);
  • Du grabuge chez les veuves (1964);
  • Patate (1964);
  • L'or du duc ();
  • Le coup de grâce (1965);
  • Les senyoretes de Rochefort (1967)
  • Le dimanche de la vie (1967);
  • Les oiseaux vont mourir au Pérou (1968);
  • Vingt-quatre heures de la vie d'une femme (1968);
  • L'homme à la Buick (1968);
  • Vingt-quatre heures de la vie d’une femme (1968)
  • Coco (1969)
  • La maison de campagne (1969);
  • La robe mauve de Valentine, film TV (1969);
  • Au théâtre ce soir (1973);
  • No encontré rosas para mi madre (1973);
  • Les jardins du roi, film TV (1974);
  • Divine (1975);
  • L'année sainte (1976);
  • Bonheur, impair et passe (1977);
  • Mais n'te promène donc pas toute nue (1978);
  • Le petit théâtre d'Antenne 2, sèrie (1979);
  • Miss, sèrie TV (1979);
  • On purge bébé, film TV (1979);
  • Le cavaleur (1979);
  • La mort en sautoir, film per TV (1980);
  • Caméra une première, sèrie TV (1980);
  • Marie, Marie, minisèrie (1981);
  • Une chambre en ville (1982);
  • En haut des marches (1983);
  • L'âge vermeil, miniserie TV (1984);
  • La petite fille modèle (1985);
  • Corps et biens (1986);
  • Le lieu du crime (1986);
  • Cinéma 16, sèrie TV (1987);
  • Bonjour maître, mini sèrie TV (1987);
  • Gigi, film TV (1987);
  • Quelques jours avec moi (1988);
  • Adorable Julia, film TV (1988);
  • Les amants terribles (1973)
  • Une chambre en ville (1982)
  • Piège infernal (1990);
  • Bille en tête (1990);
  • Série noire, sèrie TV (1989);
  • La misère des riches, sèrie TV (1990);
  • Le jour des rois (1991);
  • Les mamies (1992);
  • George et Margaret, film TV (1993);
  • La vérité en face, sèrie TV (1993);
  • Jalna, sèrie TV (1994);
  • Ne coupez pas mes arbres, sèrie TV (1995);
  • Un et un font six, sèrie TV (1997);
  • Belle comme Crésus, film TV (1997);
  • Que reste-t-il..., film TV (2000);
  • Ça ira mieux demain (2000);
  • Emilie est partie, curtmetratge (2001);
  • 8 femmes (2002);
  • Les liaisons dangereuses mini sèrie TV (2003);
  • Une vie à t'attendre (2004);
  • Nouvelle chance (2006);
  • Persepolis, veu de l'avia (2007);
  • Elles et moi , mini sèrie (2008);
  • C'est toi c'est tout, film TV (2010);
  • Pièce montée, en català, El pastís de noces (2010);
  • Tournons ensemble, Mademoiselle Darrieux, curtmetratge (2016).

ReferènciesModifica

  • Revista de cinema, ACCIÖN, del mes de maig de 2018. (ISSN: 2172-0517)
  1. «Danielle Darrieux». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Danielle Darrieux