Charles Boyer
Charles Boyer (Fijac, Carcí, 1897 - Phoenix, Arizona, 1978) fou un actor cinematogràfic i teatral francès nacionalitzat estatunidenc. A partir del 1940 residí als EUA, on es convertí en l'actor francès més cotitzat pels estudis de Hollywood. Fou un gran especialista en la interpretació de personatges romàntics i apassionats. Entre les seves pel·lícules figuren: Private Worlds, 1935), Gaslight (1944), Cluny Brown (1946 i The Earrings of Madame de... (1953).
 Charles Boyer a Love Affair (1939) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 d'agost de 1899 Figeac (França) |
| Mort | 26 d'agost de 1978 (als 78 anys) Phoenix, Arizona (EUA) |
| Causa de mort | Suïcidi  (Sobredosi ) |
| Sepultura | Cementiri de Holy Cross |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  França Estats Units |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | La Sorbona |
| Activitat | |
| Ocupació | Actor de cinema, productor de televisió, guionista, productor de cinema, actor de teatre, actor, cantant i actor de televisió |
| Període | Segle XX |
| Activitat | 1920 – |
| Professors | Raphaël Duflos |
| Família | |
| Cònjuge | Pat Paterson (1934–1978) |
| Premis | |
| Premis Oscar | |
| Oscar honorífic 1943 - Trajectòria cinematogràfica | |
| Festival de Canes | |
| Millor actor 1974 - Stavisky | |
        | |
BiografiaModifica
Després d'haver estudiat al conservatori, Charles Boyer comença la seva carrera al teatre, però és a Europa i a Hollywood on coneixerà els seus més importants èxits com a jove mascle en el transcurs dels anys 20 i 30. Les principals actrius de la seva època van ser les seves companyes: Bette Davis (All this and heaven too ), Greta Garbo (Maria Walewska), Marlene Dietrich ( The Garden of Allah ), Danielle Darrieux (Mayerling), Irene Dunne (Love Affair), Olivia de Havilland ( Hold Back the Dawn ), Ingrid Bergman (Hantise). Seguirà encara de tenir papers fins a la seva mort però amb un èxit menor.
El 1948, és nomenat cavaller de la Legió d'honor.
Es va suïcidar (amb d'una dosi de barbitúrics fatal) dos dies després de la defunció de la seva dona, Pat Paterson, de les conseqüències d'un càncer... i dos dies abans de celebrar el seu 79è aniversari. És enterrat al Holy Cross Cemetary a Los Angeles.
FilmografiaModifica
CinemaModifica
|
|
TelevisióModifica
- Four Star Playhouse (29 episodis, 1952–1956)
- Charles Boyer Theater (1953)
- The Jackie Gleason Show (1 episodi, 1953)
- Toast of the Town (2 episodis, 1953)
- I Love Lucy episodi: Lucy Meets Charles Boyer (1956)
- Climax! (1 episodi, 1956)
- Hallmark Hall of Fame (1 episodi, 1957)
- Playhouse 90 (1 episodi, 1957)
- A Private Little Party for a Few Chums (1957)
- Goodyear Theatre (episodis desconeguts, 1957–1958)
- Alcoa Theatre (3 episodis, 1957–1958)
- What's My Line? (4 episodis, 1957–1958, 1962–1963)
- The Dinah Shore Chevy Show (1 episodi, 1960)
- The Dick Powell Show (4 episodis, 1962–1963)
- A Golden Prison: The Louvre (1964, presentador)
- The Rogues (8 episodis, 1964–1965)
- The Bell Telephone Hour (1 episodi, 1966)
- The Name of the Game (1 episodi, 1969)
- Film '72 (1 episodi, 1976)
Papers curtsModifica
- The Candid Camera Story (Very Candid) of the Metro-Goldwyn-Mayer Pictures 1937 Convention (1937) (no surt als crèdits)
- Hollywood Goes to Town (1938)
- Les îles de la liberté (1943) Narrador/a
- Congo (1945) Veu
- On Stage! (1949)
- 1955 Motion Picture Theatre Celebration (1955) (no surt als crèdits)
Premis i nominacionsModifica
PremisModifica
- 1943: Oscar honorífic
NominacionsModifica
- 1938: Oscar al millor actor per Conquest
- 1939: Oscar al millor actor per Algiers
- 1945: Oscar al millor actor per Gaslight
- 1953: Globus d'Or al millor actor dramàtic per The Happy Time
- 1957: Primetime Emmy al millor actor en sèrie dramàtica per Four Star Playhouse
- 1962: Oscar al millor actor per Fanny
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Boyer |
- Charles Boyer a Find A Grave (anglès)
- Fotografies