Nina, una qüestió de temps

pel·lícula de 1976 dirigida per Vincente Minnelli

Nina, una qüestió de temps[1] (títol original en anglès: A Matter of Time) és una pel·lícula italoestatunidenca de Vincente Minnelli estrenada el 1976, produïda per l'American Internacional Pictures sobre un guió de John Gay. En català, es va estrenar a TV3 el 13 de gener de 1991.[1]

Infotaula de pel·lículaNina, una qüestió de temps
A Matter of Time
Amatteroftimemp.jpg
Fitxa
DireccióVincente Minnelli
Protagonistes
ProduccióSamuel Z. Arkoff Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióVeniero Colasanti Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Gay, adaptació de la novel·la de Maurice Druon
MúsicaNino Oliviero
FotografiaGeoffrey Unsworth Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePeter Taylor
DistribuïdorAmerican International Pictures (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
Estats Units
Estrena1976
Durada97 min
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
RodatgeVenècia Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepel·lícula de comèdia i pel·lícula de fantasia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074878 Filmaffinity: 209905 Allocine: 125609 Rottentomatoes: m/a_place_in_the_heart Allmovie: v31849 TV.com: movies/a-matter-of-time Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

Nina és una jove cambrera d'un hotel de segona categoria a Roma. En aquest hotel s'allotja de forma permanent una anciana comtessa, que en la seva joventut havia estat molt famosa per la seva bellesa, intel·ligència i gran classe. Va ser amant d'emperadors, reis, artistes i escriptors, i ara viu ancorada en aquell meravellós passat, enyorant els seus triomfs de principis de segle... Al mateix hotel resideix un excèntric escriptor de cinema que intenta desesperadament escriure una escena violenta, que li agradi al capritxós director que intenta impressionar. Nina, la cambrera, escolta embadalida la vella comtessa, que va relatant-li tota la seva vida: les festes a les quals va acudir, els pretendents que va tenir... Mentre l'anciana li explica coses, Nina es diverteix imaginant-se a si mateixa vivint aquestes històries.

RepartimentModifica

CríticaModifica

En la seva ressenya en el The New York Times, Vincent Canby deia, "És ple de vestits brillants i attrezzos espectaculars. És realitzat per gent amb talent, sofisticada que adopta els gestos de fals naïf... la pel·lícula té l'aire d'una opereta on la música s'ha tret. Nina, una qüestió de Temps té moments de bellesa visual."[2]

Roger Ebert, del Chicago Sun-Times, la descriu com "una decepció bastant gran com a pel·lícula, però com a ocasió pel somieig. Una vegada que hem abandonat finalment la trama tenim l'oportunitat de contemplar Ingrid Bergman als 60. I contemplar Ingrid Bergman a qualsevol edat és, suggereixo, una manera acceptable de passar el temps... posseeix una personalitat resplendent... perquè la gent a qui li encanten les pel·lícules romàntiques, Nina, una qüestió de temps ha semblar com un projecte de somni."[3]

A Time, Jay Cocks manifesta, "... la pel·lícula podria haver funcionat amb esforç i una mica de màgia, però alguna cosa ha anat terriblement malament. La pel·lícula és desestructurada, sappy, histèrica... Nina, una qüestió de temps no sembla gens una pel·lícula de Minnelli."[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Nina, una qüestió de temps a la pàgina de la Filmoteca de Catalunya, "esadir.cat"
  2. Canby, Vincent «A Matter of Time Movie Review» (en anglès). The New York Times, 08-10-1976, p. .
  3. Ebert, Roger «A Matter of Time: rogerebert.com: Reviews» (en anglès). Chicago Sun-Times, 15-10-1976, p. .
  4. Cocks, Jay «Cinema: A Lapse of Memory» (en anglès). Time, 08-11-1976, p. .