Georges Brassens

cantautor francès

Georges Brassens (Seta, 22 d'octubre de 1921 - Sant Geli dau Fesc, 29 d'octubre de 1981) fou un poeta i cantautor francès.[1]

Infotaula de personaGeorges Brassens
Brassens TNP 1966.jpg
(1966) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Georges Charles Brassens Modifica el valor a Wikidata
22 octubre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Seta (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1981 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Sant Geli dau Fesc (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentCimetière Le Py (en) Tradueix
Seta Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantautor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1951-81
GènereChanson Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra acústica
Segell discogràficUniversal Music Group
Artistes relacionatsGeorges Moustaki
Premis

IMDB: nm0105467 Allocine: 10020 Allmovie: p8147
Youtube: UC3_2Y8OTKzRN89VCwfXEL0Q iTunes: 13452274 Last fm: Georges+Brassens Musicbrainz: b58165ba-ac55-49a1-8855-caf16c68f5f2 Discogs: 278663 Allmusic: mn0000541940 Find a Grave: 8095 Modifica els identificadors a Wikidata
Tomba de Georges Brassens a Seta

BiografiaModifica

Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants, i a les seves lletres, variades i elaborades. Se'l considera un dels millors poetes francesos de la postguerra. Va guanyar el Premi Nacional de Poesia. Va posar música a poemes de molts altres escriptors, com Louis Aragon, Victor Hugo, Jean Richepin i d'altres. L'any 1957 va apadrinar el malaurat cantant i també compositor René-Louis Lafforgue, que, a causa del mal moment que passava, es va quedar a viure un cert temps a casa de Brassens, i que en aquest temps va escriure la seva cançó més inspirada, Julie la Rousse.

Georges Brassens no solia actuar fora del seu país. En català, són famoses les versions que en va fer Josep Maria Espinàs. Altres cantants catalans que han interpretat Brassens són Quico Pi de la Serra, Joan Manuel Serrat i Rafael Subirachs. Però qui més ha versionat Brassens al llarg de la seva carrera musical és el terrassenc Miquel Pujadó, que li ha dedicat tres discos sencers i n'ha traduït la novel·la La torre dels miracles (Pòrtic, 1989). La mauvaise réputation («La mala reputació»), una de les cançons més famoses de Brassens, va ser adaptada al castellà per Paco Ibáñez, que la va interpretar en el recordat concert a l'Olympia de París, els anys setanta. Posteriorment, aquesta versió traduïda va ser recuperada per Loquillo.

Jean Ferrat té una cançó titulada À Brassens, en què descriu el seu físic i la seva manera de ser. Per la seva banda, José Antonio Labordeta li ha dedicat el tema A Georges Brassens.

La cantant valenciana Eva Dénia ha publicat dos discos en què adapta al català alguns dels èxits de Brassens i pels quals ha participat en alguns dels festivals més importants que se celebren a França en homenatge al cantant de Seta i ha rebut la menció de millor disc Brassens de l'any 2008 per part de la revista francesa Chorus.

ReferènciesModifica

  1. «Georges Brassens». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges Brassens