Gorka Knörr Borràs

polític espanyol

Gorka Knörr Borràs (Tarragona, 2 de febrer de 1950) és un cantautor i polític basc.

Infotaula de personaGorka Knörr Borràs
Gorka Knörr.JPG
Gorka Knörr
Nom original Gorka Knörr
 Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
25 de juliol de 1999 – 7 de juny de 2001
← -
- →
 Diputat al Parlament Basc
Escudo del Pais Vasco.svg
8 de juny de 2001 – 16 de maig de 2005
← -
- →
Circumscripció Guipúscoa
 Vicepresident segon del Parlament Basc
Escudo del Pais Vasco.svg
8 de juny de 2001 – 16 de maig de 2005
← Carmelo Barrio
 Secretari general d'Eusko Alkartasuna
Eusko Alkartasuna (logo).jpg
1998 – 2004
← Inaxio Oliveri
Dades biogràfiques
Naixement Gorka Knörr Borrás
2 de febrer de 1950 (1950-02-02) (68 anys)
Tarragona
Es coneix per polític i cantautor
Activitat professional
Ocupació Director de l'ICEC
Altres dades
Partit polític Eusko Alkartasuna
Germans
Modifica dades a Wikidata

Contingut

BiografiaModifica

Nascut a Catalunya de pare alabès i mare catalana. A començaments dels 1970 estudià ciències empresarials a l'Escuela Superior de Técnica Empresarial (ESTE) de Donostia, però influït per Xabier Lete i Lluís Llach decidí dedicar-se a la cançó alhora que aprenia euskera, així que el 1974 donà classes a una ikastola i formava part de la redacció de la revista Zeruko Argia.

El 1976 va celebrar un concert a Vitòria que fou interromput per ordre governamental. Aleshores va actuar a Argentina (1976), París (1977), Veneçuela (1977), Munic (1977), Piemont (1977) i Sardenya (1981), on va coincidir amb Irene Papas, Pete Seeger i Léo Ferré. Pel que fa a la seva trajectòria empresarial, entre el 1977 i el 1978, va ser director comercial de Nortrade Export/Import i va participar en el llançament del diari Deia el juny de 1977.[1]

Vinculat al Partit Nacionalista Basc, fou cap del gabinet de premsa del Sindicat dels Empresaris Alabesos i portaveu de la presidència del Govern Basc (1983-1985). De 1985 a 1998 de treballar un temps com a director de marketing i responsable de relacions internacionals del Grup Mondragón, de 1987 a 1995 fou conseller d'Euskal Irrati Telebista (EITB) i de 1998 a 1999 director de l'Institut de l'Institut Basc d'Estadística. Quan es produí l'escissió del PNB el 1986 es va integrar a Eusko Alkartasuna, partit del que en fou secretari general. Fou escollit diputat per Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles a les eleccions al Parlament Europeu de 1999. Fou membre del grup Verds-Aliança Lliure Europea del Parlament Europeu i de la Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris.

El 2001 deixà l'escó a Brussel·les i fou escollit diputat per Eusko Alkartasuna a les eleccions al Parlament Basc de 2001. De 2001 a 2005 fou vicepresident primer de la mesa del Parlament Basc i assessor del Departament d'Ordenació del Territori, Vivenda i Medi Ambient del Govern Basc.

Casat el 2009 amb Isabel Galobardes, barcelonina, advocada mercantil i Pade de l'IESE, que fou integrant de la Directiva del Barça i Presidenta de la Comissió Jurídica blaugrana. Isabel Galobardes, intima col·laboradora de qui fou dirigent de CDC, Pere Esteve, va abandonar CDC al mateix temps que Esteve i fou Directora General de Turisme de la Generalitat de Catalunya del primer govern de Pasqual Maragall.

El juny de 2012 Ferran Mascarell va anunciar que Knörr substituiria a Fèlix Riera com a director de l'Institut Català de les Empreses Culturals.[1] Va ocupar el càrrec fins al gener de 2013.[2] En els gairebé set mesos que va estar al front de l'ICEC la seva tasca va ser important en diversos camps de les indústries culturals, i molt especialment en el camp de l'audiovisual. Va definir i acordar amb la col·laboració del seu equip comandat per Montse Bou les noves bases per les convocatòries d'ajuts al cinema, i va decidir encetar i immediatament va posar en marxa l'octubre del 2012, juntament amb el conseller de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Xavier Guitart, el Cluster de l'Audiovisual, buscant, d'una banda, que un sector tan important per l'economia i la cultura catalana tingués una mirada conjunta estratègica envers el futur, i, d'altra banda, aconseguir configurar una oferta que proporcionés feina a un sector amb moltíssim talent, però infrautilitzat pels efects de la crisi econòmica. Finalment, el juny del 2013, el mateix President de la Generalitat, MHP Artur Mas, presentaria amb tots els honors el Cluster de l'Audiovisual al Palau de la Generalitat, un Cluster que aplega a tot el sector, des dels productors, fins a les grans empreses multimèdia (Planeta, Mediapro, Grup Godó), empreses de telefonia i continguts, patronals (Pimec, Foment), cambra de Comerç, Circulo d'Economia, etc.

El seu pas per l'ICEC serà recordat també per haver parat atenció prioritària al greu problema del finançament dels projectes culturals en general, i de l'audiovisual en particular, atraient, amb la col·laboració de l'associació de productors (PROA) a la banca ètica cap al món de la cultura, i posant en marxa un equip a l'ICEC per tal de dissenyar nous instruments financers pel sector. També va deixar enllestit l'acord per la creació d'un Grau universitari de Videojocs, dins de la UB, per formar estudiants en la programació de videojocs, un sector de gran demanda i de grans expectatives de creixement.

El febrer del 2013 tornava a la seva feina habitual de consultor d'empreses a Barcelona.

És germà d'Henrike Knörr Borràs i té dos fils, Ainara (1981) i Alain (1985).

DiscografiaModifica

La seva música reflecteix una gran preocupació per la temàtica basca.

  • Araba kantari (1974)
  • Nik nahi dudana (1975)
  • Txalaparta (1976)
  • Herri bat gara (1978)
  • Gutunak (1981)
  • ¨Hegaldia" (1985)
  • ¨Gogoaren taupadak" (2000)
  • Arimaren zubia/Pont de l'ánima (2006)[3]
  • "Antologia", recopilatori de 20 cançons (Elkar, Novembre 2012), previ a un concert anunciat al Victoria Eugenia de Sant Sebastiá, el 30/12/2012.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica