Eusko Alkartasuna

Eusko Alkartasuna
Dades
Nom curt	EA
Tipus	Partit polític basc
Ideologia	Independentista basc i socialdemòcrata
Història
Separat de	Partit Nacionalista Basc
Creació	Setembre de 1986
Activitat
Membre de	Aliança Lliure Europea
Governança corporativa
Seu	Sant Sebastià (Guipúscoa);
Secretari general	Pello Urizar
Òrgan de premsa	Alkartasuna
Joventuts	Gazte Abertzaleak
Organització LGBT	Bizigay
Afiliació nacional	Euskal Herria Bildu
Afiliació europea	Aliança Lliure Europea
Representació	4 diputat al Parlament basc (dins EH Bildu) ; 3 diputats al Parlament de Navarra (dins EH Bildu)
Congrés dels Diputats (2025)	0 / 350
Senat espanyol (2025)	1 / 262
Altres
Color
Lloc web	euskoalkartasuna.eus

Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea^{[cal citació]} el setembre de 1986,^[1] com a escissió del Partit Nacionalista Basc. Actualment està separat ideològicament de l'anterior partit, ja que Eusko Alkartasuna es defineix com independentista, socialdemòcrata, pacifista i aconfessional. A Europa pertany des de l'inici a l'Aliança Lliure Europea (ALE), amb Esquerra Republicana de Catalunya, partit que engloba formacions independentistes i socialdemòcrates de diferents països.

Història

La crisi en el PNB es va desfermar per la tramitació de la Llei de Territoris Històrics, perquè els crítics demanaven anteposar les institucions comunes basques enfront de la foralitat tradicional del partit, i que es va conèixer que els crítics amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea van utilitzar l'Ertzaintza per espiar-lo mitjançant punxades telefòniques. El procés va ser tan traumàtic que alguns batzokis van passar a ser alkartetxes. Les Eleccions al Parlament Basc de 1986 del 30 de novembre foren la primera vegada que es va presentar a unes eleccions al País Basc), obtenint més de 180.000 vots.

El PNB va obtenir el triomf el 1990 i José Antonio Ardanza va formar govern amb EA i Euskadiko Ezkerra, fins que en 1991 va expulsar del govern a EA per recolzar les mocions en favor de la independència que impulsava Herri Batasuna,^[2] i va incorporar al PSE al govern.

En 2009, la plataforma 'Alkarbide se'n va escindir formant el partit Hamaikabat,^[3] que es va integrar en el PNB.^[4] Eusko Alkartasuna i membres de l'esquerra abertzale van formar en 2011 la coalició Bildu per presentar-se a les Eleccions municipals espanyoles de 2011. Bildu fou il·legalitzada pel Tribunal Suprem,^[5] però legalitzada posteriorment pel Tribunal Constitucional. L'any següent Eusko Alkartasuna i altes partits de l'esquerra albertzale van fundar la coalició Euskal Herria Bildu (EH Bildu), de la que tenia una quota del 20% dels representants. Inicialment era coalició a l'ús, respectant quotes en les institucions però des de 2015 va desenvolupar ja estructures organitzatives pròpies, esdevenint més que una suma de partits.^[4]

L'actual secretari general del partit és Pello Urizar Karetxe i la secretari general de les seves joventuts, Gazte Abertzaleak, és Maider Carrere.

EA també està present al País Basc del Nord i es va presentar a les eleccions europees de 2009 i a les regionals franceses de 2010 dins la coalició Europe Écologie juntament amb Els Verds.

Alkartetxes

Els alkartetxes són les seus socials del partit, que solen ser locals que combinen oficines i dependències per la feina del partit^[6] amb serveis de bar i restauració on solen fer-hi vida social militants i simpatitzants.

Arrel de la crisi en el PNB que va desembocar en la formació d'Eusko Alkartasuna, alguns batzokis van passar a ser alkartetxes.^[4] En 2009, amb l'escissió de la plataforma Alkarbide (corrent crítica d'EA), constituïda en el partit Hamaikabat (H1!), s'han succeït fortes tensions per la titularitat de molts alkartetxes.^[7] L'any 2010 EA tenia un total de 81 alkartetxes per tota la geografia basca: 3 a Àlaba, 29 a Biscaia, 40 a Guipúscoa, un a Iparralde i 8 a Navarra, i en 2021 havien baixat a 58 alkartetxes, 3 a Àlaba, 20 a Biscaia, 27 a Guipúscoa, un a Iparralde i 7 a Navarra.^[8]

Resultats electorals

Parlament Basc

Any	Vots	%	Pos.	Escons	+/–	Líder	Govern
Parlament Basc
1986	181,175	15.8	4t	13 / 75	13	Carlos Garaikoetxea	Oposició
1990	115,703	11.3	4t	9 / 75	4	Carlos Garaikoetxea	Coalició (1990–91)
1990	115,703	11.3	4t	9 / 75	4	Carlos Garaikoetxea	Oposició (1991–94)
1994	105,136	10.1	5è	8 / 75	1	Carlos Garaikoetxea	Coalició
1998	108,635	8.6	5è	6 / 75	2	Carlos Garaikoetxea	Coalició
2001	Coalició amb PNB			7 / 75	1	Begoña Errazti	Coalició
2005	Coalició amb PNB			8 / 75	1	Begoña Errazti	Coalició
2009	38,198	3.7	5è	1 / 75	7	Unai Ziarreta	Oposició
2012	Dins EH Bildu			4 / 75	3	Pello Urizar	Oposició
2016	Dins EH Bildu			4 / 75		Pello Urizar	Oposició

Juntes Generals del País Basc

Any	Vots	%	Diputats	+/-	Notes
1987	190.136	17,79	35 / 153	Nou
1991	123.334	12,54	19 / 153	16
1995	120.960	11,08	15 / 153	4
1999	Coalició amb PNB		17 / 153	2
2003	Coalició amb PNB		20 / 153	3
2007	69.973	7,60	10 / 153	10
2011	Coalició amb Bildu		45 / 153	?	Del total de la coalició.
2015	Coalició amb EH Bildu		39 / 153	?	Del total de la coalició.
2023	Coalició amb EH Bildu		51 / 153	?	Del total de la coalició.

Parlament de Navarra

Any	Vots	%	Pos.	Escons	+/–	Líder	Govern
Parlament de Navarra
1987	19,840	7.0	5è	4 / 50	4	Iñaki Cabasés	Oposició
1991	15,170	5.5	4t	3 / 50	1	Fermín Ciaurriz	Oposició
1995	13,568	4.6	6è	2 / 50	1	Fermín Ciaurriz	Coalició (1995–96)
1995	13,568	4.6	6è	2 / 50	1	Fermín Ciaurriz	Oposició (1996–99)
1999	Coalició amb PNB			3 / 50	1	Begoña Errazti	Oposició
2003	Coalició amb PNB			3 / 50		Begoña Errazti	Oposició
2007	Dins Nafarroa Bai			4 / 50	1	Begoña Errazti	Oposició
2011	Dins Bildu			3 / 50	1	Maiorga Ramírez	Oposició
2015	Dins EH Bildu			3 / 50		Maiorga Ramírez	Coalició

País Basc del Nord (Iparralde)

Any	Candidatura	Vots	%	Diputats
1993	EMA-EB-EA	8.179	5,65	0 / 3
1997	EA-PNB	n/a	2,87	0 / 3
2002	EA-PNB	1.987	1,51	0 / 3
2007	EH Bai	10.676	8,30	0 / 3
2012	Amalur	4.101	3,16	0 / 3
2017	EH Bai	12.592	10,00	0 / 3
2022	EH Bai	16.048	13,03	0 / 3

Corts Generals

Any	Vots	%	Diputats	Nom	Senadors	Nom
1989	136.955	0,67	2 / 13	Joseba Azkarraga Inaxio Oliveri	0 / 16	-
1993	Coalició amb Euskal Ezkerra		1 / 13	Xabier Albistur	0 / 16	-
1996	115.861	0,46	1 / 13	Begoña Lasagabaster	0 / 16	-
2000	100.742	0,43	1 / 13	Begoña Lasagabaster	0 / 16	-
2004	80.905	0,31	1 / 13	Begoña Lasagabaster	0 / 16	-
2008	50.371	0,20	0 / 13	-	0 / 16	-
2011	Coalició amb Amaiur		1 / 13 (de 7)	Rafael Larreina	1 / 16 (de 3)	Alberto Unamunzaga
2015	Coalició amb EH Bildu		0 / 13 (de 2)	-	0 / 16	-
2016	Coalició amb EH Bildu		0 / 13 (de 2)	-	0 / 16	-
2019 (I)	Coalició amb EH Bildu		0 / 13 (de 4)	-	0 / 16 (de 1)	-
2019 (II)	Coalició amb EH Bildu		0 / 13 (de 5)	-	0 / 16 (de 1)	-
2023	Coalició amb EH Bildu		0 / 13 (de 6)	-	0 / 16 (de 4)	-

Parlament Europeu

Any	Candidatura	Vots	%	Eurodiputats
1987	Per l'Europa dels Pobles	18.991 (Navarra) 172.411 (País Basc)	6,74 16,06	Carlos Garaikoetxea
1989	Per l'Europa dels Pobles	14.280 (Navarra) 125.227 (País Basc)	6,23 13,0	Carlos Garaikoetxea (legislatura no completa)
1994	Per l'Europa dels Pobles	8.607 (Navarra) 78.418 (País Basc)	3,74 8,68	-
1999	Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles	17.030 (Navarra) 392.800 (País Basc)	5,7 33,93	Gorka Knörr (legislatura no completa)
2004	Europa dels Pobles	9.684 (Navarra) 54.825 (País Basc)	4,84 7,76	Mikel Irujo (legislatura no completa)
2009	Europa dels Pobles - Verds	14.060 (Navarra) 41.140 (País Basc)	7,04 5,67	-
2014	Els Pobles Decideixen	44.129 (Navarra) 177.694 (País Basc)	20,21 23,36	-
2019	Ara Repúbliques	54.308 (Navarra) 246.488 (País Basc)	16.00 22.02	-

Referències

↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 651. ISBN 84-930048-0-4.
↑ Pedro Gorospe. «Ardanza avisa a EA que quedará fuera del Gobierno vasco si apoya la independencia» (en castellà). El Pais, 11-09-1991. [Consulta: 8 abril 2024].
↑ «Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior». Arxivat de l'original el 2011-03-07. [Consulta: 11 febrer 2021].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 Rioja Andueza, Iker; Otazu, Amaia. «Guía para no perderse en la crisis de Eusko Alkartasuna, un partido dividido y que discute su papel en EH Bildu» (en castellà). El diario, 19-10-2019. [Consulta: 11 febrer 2021].
↑ «El Suprem barra el pas a Bildu per l'ajustada votació de 9 a 6». Avui, 02-05-2011. [Consulta: 1r maig 2011].
↑ Garin San Martin, Jaime; Otaño Linazasoro, Loli. «Crisis de EA» (en castellà). Noticias de Navarra, 20-09-2020. [Consulta: 11 febrer 2021].
↑ «EA inicia acciones políticas y judiciales contra los cargos electos de Hamaikabat». Diario Vasco, 26-11-2009 [Consulta: 10 gener 2016].
↑ «Alkartetxeak» (en basc). Eusko Alkartasuna. [Consulta: 11 febrer 2021].

Vegeu també

Enllaços externs

Eusko Alkartasuna

[perezlama-1] Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 651. ISBN 84-930048-0-4.

[2] Pedro Gorospe. «Ardanza avisa a EA que quedará fuera del Gobierno vasco si apoya la independencia» (en castellà). El Pais, 11-09-1991. [Consulta: 8 abril 2024].

[registro-3] «Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior». Arxivat de l'original el 2011-03-07. [Consulta: 11 febrer 2021].

[guia-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 Rioja Andueza, Iker; Otazu, Amaia. «Guía para no perderse en la crisis de Eusko Alkartasuna, un partido dividido y que discute su papel en EH Bildu» (en castellà). El diario, 19-10-2019. [Consulta: 11 febrer 2021].

[5] «El Suprem barra el pas a Bildu per l'ajustada votació de 9 a 6». Avui, 02-05-2011. [Consulta: 1r maig 2011].

[6] Garin San Martin, Jaime; Otaño Linazasoro, Loli. «Crisis de EA» (en castellà). Noticias de Navarra, 20-09-2020. [Consulta: 11 febrer 2021].

[7] «EA inicia acciones políticas y judiciales contra los cargos electos de Hamaikabat». Diario Vasco, 26-11-2009 [Consulta: 10 gener 2016].

[8] «Alkartetxeak» (en basc). Eusko Alkartasuna. [Consulta: 11 febrer 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]