Partit Nacionalista Basc

partit polític basc
(S'ha redirigit des de: PNB)
«PNB» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «PNB (desambiguació)».

El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.[10]

Infotaula d'organitzacióPartit Nacionalista Basc
EAJ-PNV.png
Dades
TipusBasque political party (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaConservadorisme[1]
Democràcia cristiana[2]
Nacionalisme basc
Alineació políticaCentre[3][4][5][6][7][8][9]
Història
Creació1895 Modifica el valor a Wikidata
FundadorSabino Arana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres32.000 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaAndoni Ortuzar (2013–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsEuzko Gaztedi Indarra
Diputats al
Congrés
6 / 350
Senadors al
Senat
10 / 266
Parlament Basc
28 / 75
Diputats al Parlament Europeu
1 / 54
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.eaj-pnv.eus
Facebook: eajpnv Twitter: eajpnv Modifica el valor a Wikidata

El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de la raça basca, la recuperació dels furs i la defensa de la independència de la "confederació basca", encara que més tard Ramón de la Sota el va dirigir més al conservadorisme regionalista. Originàriament reduït el seu radi d'acció a Biscaia, al llarg del segle xx es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del Nord). Paral·lelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va anar fent lloc al mapa polític basc, fins a convertir-se en la força hegemònica, posició que manté en l'actualitat.

Després d'haver suavitzat els seus plantejaments inicials, ha participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc (tant durant la Segona República Espanyola com en la transició democràtica), essent el principal partit de govern en totes les experiències autonòmiques d'Euskadi des de la fundació del partit. El partit ha governat la Comunitat Autònoma Basca des de la seva creació en 1980 tret del període entre 2009 i 2012. Des de 2013 el partit és dirigit per Andoni Ortuzar Arruabarrena,[11] i des de 2012 i Iñigo Urkullu és el lehendakari.[12] L'organització juvenil del PNB és Euzko Gaztedi.

Organització territorialModifica

L'executiva del Partit Nacionalista Basc al territori de Biscaia és el Bizkai Buru Batzar o BBB, la Gipuzko Buru Batzar o GBB ho és a Guipúscoa, amb seu a Sant Sebastià, havent tingut de Presidents a Joseba Egibar Artola (1987-2000), Juan Mari Juaristi (2000-2004) i Joseba Egibar Artola (2004-actualitat).

L'Ipar Buru Batzar (IBB)[13] és l'executiva del Partit a Iparralde. Té la seva seu a Baiona. Va ser creat el 1990, any que el PNB va establir-se com a partit a Iparralde com Eusko Alderdi Jeltzalea-Parti nationaliste basque (EAJ-PNB). Disposa de diversos batzokis (seus socials) en territori francès[14] Des de 1997 forma part de la coalició europea Regions i Pobles Solidaris.[15] Ha tingut com a Presidents a Ximun Haran (1990-1996),[16] Iñaki Ibarzola (2000-2004), Ramuntxo Camblong (2004-2008), Claire "Argitxu" Noblia (2008-2009), Txaro Goikolea Mintegia (2009-2016).[17] i Pako Arizmendi (2016-present).[18]

Història del partitModifica

Després de les guerres carlines, l'abolició dels furs i l'auge de la industrialització que va comportar una forta immigració i un gran canvi en poc de temps per a la societat biscaïna, Sabino Arana, va interpretar el nacionalisme romàntic fent-se ressò del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat d'aconseguir la independència de "Euzkadi", els territoris bascos, i fundar un estat basc sobirà.

A partir del 1903, el patriotisme es va estendre a tota Biscaia, començant a Guipuscoa i guanyant seguidors a Navarra i Àlaba. A partir del 1907, en el partit prevalgueren dues tendències: Luis Arana i Angel Zabala "Kondaño", els aberritarrak (patriotes), hereus ideològics més clars de Sabino Arana, defensaven que calia portar una clara tendència independentista ; Ramon de la Sota, Chalbaud, Horn, Epalza, Landeta i altres, els euskalerriakoak o "del País Basc" eren partidaris de la tendència autonomista. La primera assemblea general del Partit Nacional Basc es va celebrar a Elgoibar el 1908 i es va estendre a la majoria de parts del sud del País Basc amb les seves pròpies estructures i mitjans. El grup burgès que va tenir una gran influència en la indústria de Biscaia va dominar el congrés a Elgoibar. El 1910, el Partit Nacionalista Basc es va dividir per primera vegada. El nou grup es va anomenar Askatasuna, no acceptaven la connexió de política i religió i això va unir a "patriotes" i els "bascos" contra ells. El 1911, davant la fortalesa del moviment obrer "estranger" a Bizkaia i Gipuzkoa, el PNV va decidir formar el sindicat Solidaridad de los Trabajadores Vascos.[19] L'1 de febrer de 1913 es va publicar per primera vegada el diari "Euzkadi".

El 1921, el moviment d'Arana es va escindir: la moderada Comunió Nacionalista Vasca i la independentista Aberri (EAJ). "Aberritarrak" i la majoria dels joves del grup Euzko Gazteria, dirigits per Elias Gallastegi, fundador del grup, van sortir de la Comunió Nacionalista Vasca i van adoptar el nom d'Euzko Alderdi Jeltzalea, creient que Comunió havia venut els principis del patriotisme. El 1923, la dictadura de Primo de Rivera va prohibir el partit. El 1931, la Segona República espanyola va instaurar-se i el Partit Nacionalista Basc va dur a terme una política a favor de l'estatus autònom del País Basc del Sud. El 1933, el PNV va abandonar la coalició de dretes i va obtenir una victòria molt important a les eleccions, però no es va aprovar l'Estatut d'autonomia.

Després de perdre la guerra civil espanyola, entre juny i juliol de 1937, els principals líders del Partit Nacionalista Basc van haver d'anar a París i Londres, a l'entorn de Irujo i Agirre, i als anys quaranta de Rezola, Lasarte, Mitxelena, Solaun i, sobretot, Juan Ajuriagerra. Aguirre i la majoria de membres del Partit Nacionalista Basc van creure que la victòria aliada provocaria la desaparició del govern franquista, però les vagues de 1947 i 1951 van ser en va, i a partir de 1953 els Estats Units van manifestar la seva intenció de donar suport al govern franquista.

Posteriorment ha tingut dues escissions principals, la dècada de 1950 amb ETA (grup d'extrema esquerra independentista que fa ús de la lluita armada per aconseguir els seus objectius) i el 1986 amb Eusko Alkartasuna (partit independentista de tendència esquerrana). El partit ha governat la Comunitat Autònoma Basca des de la seva creació en 1980 tret del període entre 2009 i 2012.

Resultats electoralsModifica

Eleccions al Parlament BascModifica

El Partit Nacionalista Basc ha guanyat totes les eleccions al parlament basc des de 1980.

Eleccions al Parlament
Cap de llista
Vots
%
Escons
1980 Carlos Garaikoetxea 349 102 38,10 25/60
1984 Carlos Garaikoetxea 451 178 42,01 32/75
1986 José Antonio Ardanza 271 208 23,71 17/75
1990 José Antonio Ardanza 289 701 28,49 22/75
1994 José Antonio Ardanza 304 346 29,84 22/75
1998 Juan José Ibarretxe 350 322 28,01 21/75
2001 Juan José Ibarretxe 604 222 42,72 26/75 En coalició amb EA, 33 parlamentaris en total (26 de PNb I 7 d'EA).
2005 Juan José Ibarretxe 468 117 38,67 22/75 En coalició amb EA, 29 parlamentaris en total (22 de PNb I 7 d'EA).
2009 Juan José Ibarretxe 399 600 38,14 30/75 PSE-EE-PSOE, el Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia van formar govern encapçalat per Patxi López
2012 Iñigo Urkullu 384 766 34,61 27/75
2016 Iñigo Urkullu 398 168 37,36 28/75
2020 Iñigo Urkullu 349 429 39,12 31/75

Eleccions municipalsModifica

Els percentatges corresponen als vots obtinguts per candidatures del PNB sobre el total de vots emesos i no sobre el total de vots vàlids (vots a candidatures i en blanc), donat que a les eleccions municipals de 2003 i en bona part a les de 2007 l'esquerra abertzale no hi va poder concórrer degut a la il·legalització dels successius projectes hereus d'Herri Batasuna. Per tant, els vots corresponents a l'esquerra abertzale es varen computar oficialment com a nuls i no es donaria una visió concordant amb la realitat si prenguéssim els vots vàlids (sense contar els nuls) a l'hora de calcular el percentatge de suport electoral del PNB. A les eleccions municipals de 1995 el PNB va presentar-se a Navarra amb candidatures anomenades "Nacionalistas de Navarra". Cal assenyalar també que a les eleccions municipals de 1999 i de 2003 una part important de les candidatures en les que figurava el PNB ho feia en coalició amb EA sota l'etiqueta "EAJ-PNV/EA", motiu pel qual només figuren els resultats corresponents a les candidatures dels jeltzales en solitari. Per altra banda a les eleccions municipals de 2007 es presenta per primera vegada la coalició Nafarroa Bai a Navarra, i una de les parts integrants és el PNB, per això una part dels candidats penebistes varen ser escollits sota les sigles de NaBai, mentre que una minoria conservà candidatures independents i exclusives del PNB.

Eleccions i data
Vots
%
Regidors/es
Eleccions municipals al País Basc de 1987 241.832 17,60 819
Eleccions municipals al País Basc de 1991 299.840 23,44 993
Eleccions municipals al País Basc de 1995 313.318 22,06 1.015
Eleccions municipals al País Basc de 1999 96.786 6,57 617
Eleccions municipals al País Basc de 2003 75.623 4,78 629
Eleccions municipals al País Basc de 2007 309.378 28,59 1.038
Eleccions municipals al País Basc de 2011[20] 325.968 30,05 872
Eleccions municipals al País Basc de 2015[21] 360.039 33,11 1.017
Eleccions municipals al País Basc de 2019[22] 408.462 36,24 1.057

Al País Basc del Nord el PNB va concórrer a les eleccions europees de 2009 amb una candidatura anomenada Euskadi Europan/Le Pays Basque en Europe (El País Basc a Europa en català) encapçalada per Jean Tellechea (escollit regidor a Urruña per la legislatura 2008-2014). Així, el PNB va obtindre un total de 4.201 vots a tota la circumscripció del Sud-Oest que agrupa les regions d'Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, 3.102 dels quals foren emesos al País Basc del Nord. Els resultats per territoris bascos van ser: Lapurdi (2.429 sufragis i 3,3% dels vots del territori), Baixa Navarra (506 vots i 4,6% dels vots) i Zuberoa (167 vots i un 2,9%).

El PNB a les eleccions francesesModifica

 
Divisió administrativa en Districtes i Cantons del departament dels Pirineus Atlàntics.

A les eleccions municipals i cantonals franceses de 2008, el PNB es va presentar en solitari i va aconseguir nou regidors, triplicant el nombre aconseguit en els anteriors comicis. La resta de forces nacionalistes basques es va agrupar en la coalició Euskal Herria Bai, que reunia Abertzaleen Batasuna (AB), Batasuna i Eusko Alkartasuna, negant-se el EAJ-PNB a formar-ne part per la no condemna de la violència terrorista per part d'alguns membres d'aquesta coalició.[23]

 
Situació d'Iparralde dins del "Departament dels Pirineus Atlàntics" que és un dels quatre Departaments de la "Regió d'Aquitània".

En 2010 EAJ-PNB va obtenir els millors resultats electorals de les candidatures nacionalistes basques a Iparralde.[24] No obstant això, l'àmbit d'actuació del partit se centra només al territori conegut com a "Iparralde" que és una part del poc poblat Departament dels Pirineus Atlàntics, el qual a més és només un dels quatre departaments que componen la circumscripció electoral de la Regió d'Aquitània que posseeix 3.150.890 habitants; això implica que, a causa de les peculiaritats de la legislació electoral francesa,[25] tant el PNB com la resta de forces regionalistes i nacionalistes, tinguin moltes dificultats per superar el 5% dels vots que es precisen a Aquitània per poder passar a la segona volta de les eleccions franceses.

ReferènciesModifica

  1. Wessels, Maurer i Mittag, 2003, p. 207 «the Basque Conservative party Partido Nacionalista Vasco (PNV)»
  2. Rubio Pobes, de la Granja Sainz i de Pablo Contreras, 2011, p. 209 «Como consecuencia de ello, en septiembre de 1986 los partidarios de Garaikoetxea creaban Eusko Alkartasuna (EA), que se definió como un partido socialdemócrata, frente al democristiano PNV, e independentista, frente a la tradicional ambigüedad del PNV sobre su meta final»
  3. Anttiroiko i Mälkiä, 2007, p. 394.
  4. Portero Molina, 2004, p. 443 «De hecho la alta fragmentación de la oferta nacionalista en la comunidad autónoma ha imposibilitado las mayorías absolutas, de modo que el PNV, de centro-derecha, nunca ha gobernado en solitario sino en coalición»
  5. Verney, 2013 «PNV is a centre-right party, which controlled a majority government in the Basque Country until 1986, and subsequently kept office through coalitions until the last regional elections in 2009»
  6. Roig i Berenguer, Rosa Mari «Los efectos del sistema electoral europeo en España: los partidos políticos de ámbito no estatal» (pdf) (en castellà). Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), 2005, pàg. 13. ISSN: 1133-8962 [Consulta: 7 agost 2015]. «Además, hay que contar con las formaciones políticas de ámbito no estatal, dominantes en el centro derecha en algunas comunidades autónomas, como CiU en Cataluña y el PNV en el País Vasco»
  7. Gibbons, 1999, p. 135: «and PP, PNV and CiU on the centre-right»
  8. Hepburn, 2013, p. 38 «EA, besides adopting a more radical stance on the centre-periphery dimension, has targeted the regionalist electorate distributed between the centre-right PNV and extreme-left HB-Ba»
  9. Ştefuriuc, 2013, p. 107 «the PNV is a centre-right party»
  10. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 647. ISBN 84-930048-0-4. 
  11. «Andoni Ortuzar, elegido nuevo presidente del PNV» (en castellà). Heraldo de Aragon, 12-01-2013. [Consulta: 31 juliol 2020].
  12. Lillo, Manuel. «Una hegemonia difícil de trencar a Euskadi». El Temps, 06-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2020].
  13. Pàgina oficial de l'EAJ-PNB (en francès i basc)
  14. Imaz inaugura un batzoki en Baiona como "un paso más en la construcción nacional"
  15. Membres de la Federació
  16. Ximun Haran Enciclopedia Vasca Auñamendi.
  17. Argitxu Noblia deja la presidencia del Ipar Buru Batzar por discrepancias internas Gara, 2009.
  18. Pako Arizmendi al web del PNB.
  19. Aranguren, Pilar. «Cien años en la trinchera sindical» (en castellà). Diario Vasco, 05-06-2011. [Consulta: 1r agost 2020].
  20. «RESUMEN DEL ESCRUTINIO DE PAÍS VASCO» (en castellà). El Pais, 2011. [Consulta: 2 agost 2020].
  21. «RESUMEN DEL ESCRUTINIO DE PAÍS VASCO» (en castellà). El Pais, 2015. [Consulta: 2 agost 2020].
  22. «RESUMEN DEL ESCRUTINIO DE PAÍS VASCO» (en castellà). El Pais, 2015. [Consulta: 2 agost 2020].
  23. El despegue de los 'abertzales del Norte'. El distanciamiento de la violencia hace avanzar al nacionalismo al otro lado de la muga El País, setembre 2008)
  24. El PNV logra el liderazgo abertzale en Iparralde, Noticias de Gipuzkoa, 16 de març de 2010.
  25. El laberinto electoral de Iparralde: «El Departamento del Pirineo Atlántico es la institución que detenta el poder y en la que se apoyan los ayuntamientos. Su órgano de gobierno es el Consejo General cuya sede reside en Pau y cuenta con 53 consejeros, tantos como cantones. Por lo tanto, la representación de los cantones de Iparralde (21) siempre será minoritaria. Las competencias de los Departamentos son bastante limitadas y carecen de carga política y legislativa. El destinatario principal de sus fondos está dirigido a cuestiones sociales y entre ellas destaca la gestión de las residencias de la Tercera Edad, así como el apoyo a minusválidos y a las rentas más desfavorecidas. Las infraestructuras, especialmente las carreteras, es la segunda función más importante asumida por esta institución, además de las políticas de desarrollo económico o transporte público. Dentro de esta concepción administrativa centralista, el sistema electoral francés a dos vueltas facilita el voto a las opciones mayoritarias estatales francesas, y el encuadramiento minoritario de Iparralde con 21 cantones dentro del Departamento de Pirineos Atlánticos con 53 cantones, reduce la presencia de partidos de ideología nacionalista vasca. Además las competencias departamentales, debido a la estructura centralista francesa, están muy reducidas principalmente a las áreas de servicios sociales, carreteras, infraestructuras y transporte público». Deia, 9 de març de 2008.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Nacionalista Basc