Obre el menú principal

El Partit Popular del País Basc o Partit Popular d'Euskadi[1][2] ("Euskadiko Alderdi Popularra" en basc), és la delegació del Partit Popular espanyol en el País Basc. La seva branca juvenil pertany a les Noves Generacions del Partit Popular. També se'ls coneix com a populars bascos en castellà i Euskadiko popularrak (populars del País Basc en basc).

Infotaula d'organitzacióPartido Popular del País Vasco
Euskadiko Alderdi Popularra
People's Party (Spain) Logo (2008-2015).svg
Dades bàsiques
Tipus partit polític espanyol
Ideologia política Democràcia cristiana,foralisme,neoliberalisme, espanyolisme
Forma jurídica
Creació 20 de gener de 1989
Data de dissolució 2011
Organització i govern
Seu 
Presidència Alfonso Alonso
Secretari general Amaya Fernandez
Òrgan de premsa ?
Afiliació europea Partit Popular Europeu

Lloc web www.ppvasco.com
Modifica les dades a Wikidata

Va ser fundat al gener de 1989 amb el naixement del Partit Popular, hereu d'Aliança Popular. La seva seu central es troba a la Gran Via de Bilbao i està presidit des del 2013 per Arantza Quiroga Cía.

PresidentsModifica

El PP del País Basc ha tingut quatre presidents des de la seva fundació en 1989:

Alfonso Alonso (2015 - actualidad) Carlos Iturgaiz ha estat el president que més temps s'ha mantingut en el càrrec (8 anys).

Resultats electoralsModifica

Eleccions autonòmiquesModifica

Va aconseguir el seu cim electoral en les Eleccions al Parlament Basc de 2001, quan amb 326.933 vots (23,12%) va ser la segona força política després del Partit Nacionalista Basc. A les de 2005 va ser la tercera força, després del Partit Nacionalista Basc i el Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra, i va aconseguir 210.614 sufragis que representa el 17,40% per cent dels vots, obtenint 15 escons al parlament.

A les Eleccions al Parlament Basc de l'1 de març de 2009, va presentar com a candidat a lehendakari al seu president regional Antonio Basagoiti Pastor juntament amb Iñaki Oyarzabal, Laura Garrido, Carmelo Barrio, María del Carmen López de Ocáriz o Carlos Urquijo; durant la campanya electoral, anunciant un futur acord de govern entre PSE-EE i PNB, va propugnar un canvi de govern que inclogués al PP basc, sol·licitant tres conselleries (Educació, Cultura i Interior) en el nou executiu, amb la finalitat de realitzar canvis en l'Ertzaintza, l'ETB i la política lingüística del Govern basc, defensant la primacia del castellà com a llengua comuna.

El Partit Popular del País Basc va obtenir en aquestes eleccions gairebé 150.000 vots (14,09% dels vots), que li van reportar un total de 13 escons. Va aconseguir 6 escons per Àlaba, 3 per Guipúscoa i 4 per Biscaia. Segons un preacord amb el PSE del 26 de març de 2009, el PP presideix la Càmera Basca, a canvi del suport a Patxi López com a Lehendakari. El 3 d'abril de 2009, va ser nomenada Presidenta del Parlament Basc Arantza Quiroga. Les seves primeres paraules com a Presidenta van ser en basc per agrair la confiança dipositada en la seva persona i va dirigir després un emotiu record a totes les víctimes del terrorisme.

Candidats a LehendakariModifica

El candidat a Lehendakari del PP ha estat sempre el President del PP del País Basc. L'única excepció van ser les eleccions al Parlament Basc de 2001, les últimes en les quals es va presentar Jaime Mayor Oreja, en les quals el president seguia sent Carlos Iturgaiz Angulo. L'únic candidat que s'ha presentat més d'una vegada a Lehendakari ha estat Jaime Mayor Oreja, que ho ha fet 4 cops, encara que una d'elles fos per Coalició Popular. Cap dels altres tres candidats ha repetit candidatura.

Eleccions i data
Vots
%
Diputats
Candidat
Posició
Eleccions al Parlament Basc de 1980 a 43.751 4,77 2 Florencio Aróstegui
Eleccions al Parlament Basc de 1984 b 100.581 9,36 7 Jaime Mayor Oreja 4t
Eleccions al Parlament Basc de 1986 55.606 4,86 2 Julen Guimón
Eleccions al Parlament Basc de 1990 83.719 8,23 6 Jaime Mayor Oreja
Eleccions al Parlament Basc de 1994 146.960 14,41 11 Jaime Mayor Oreja 4t
Eleccions al Parlament Basc de 1998 251.743 20,13 16 Carlos Iturgaiz Angulo 2n
Eleccions al Parlament Basc de 2001 326.933 23,12 19 Jaime Mayor Oreja 2n
Eleccions al Parlament Basc de 2005 210.614 17,40 15 María San Gil 3r
Eleccions al Parlament Basc de 2009 144.944 14,09 13 Antonio Basagoiti Pastor 3r

a Com Alianza Popular.
b Com Coalició Popular.

Al Parlament Basc, el seu grup parlamentari adopta la denominació bilingüe de Grup Popular Basc - Euskal Talde Popularra.

Eleccions municipals 2007Modifica

 
Al parlament basc

Després de les eleccions municipals de 2007, el PP va experimentar una reculada de gairebé 60.000 vots respecte als comicis de municipals de 2003 i va obtenir 153.296 vots (15,78%)[3] el que va suposar 184 regidors en el conjunt del País Basc, sent la cinquena força política en nombre d'edils, enfront dels 296 del 2003. Governa en 4 dels 253 municipis del País Basc. Fins a 2007, només havia governat a municipis d'Àlaba, i a partir d'aquest any va aconseguir la seva primera alcaldia guipuscoana: en ser impugnades les llistes d'Acció Nacionalista Basca i Abertzale Sozialisten Batasuna a la localitat de Lizartza, la llista del PP va quedar com a única admesa i amb 27 vots (8% del total de vots emesos) va aconseguir els 7 edils i l'alcaldia. Els vots nuls i blancs atribuïts a ANV i Partit Nacionalista Basc respectivament, van aconseguir el 92,39%. D'aquesta manera, el PP va aconseguir l'única alcaldia a Guipúscoa de tota la seva història.

En Àlaba, governa en 4 municipis: Yécora, on va obtenir el 51,12% dels vots; Mañueta, on va ser la primera força, amb el 41,63% dels vots i Lantziego on va ser la segona llista més votada, amb un 35,37% dels vots.[4] A Labastida també va aconseguir ser el partit més votat, però amb una majoria simple del 39,14% que no li va permetre aconseguir l'alcaldia.[5] No obstant això, una moció de censura en 2009 va desallotjar al fins llavors alcalde d'EB i el PP va aconseguir un acord amb 2 edils expulsats del PNB per alternar-se en l'alcaldia del municipi.[6] A Biscaia no governa en cap, i el seu millor resultat en 2007 va ser a Getxo, on va ser la segona llista amb gairebé un terç dels vots admesos (sense comptar els d'ANB).[7]

Eleccions municipals i forals 2011Modifica

A les eleccions municipals i forals de 2011, el PP lluny de recuperar-se i acaparar vot perdut del PSE-EE, va continuar la seva baixada en vots en el País Basc. El PP va perdre poc més de 6.500 vots en les últimes eleccions municipals i forals. Va obtenir 146.763 vots, obtenint un 13,83% de vot, la qual cosa li van suposar 164 regidors (20 menys que en les anteriors eleccions). No va obtenir cap alcaldia en Guipúscoa, ni tampoc en Biscaia.

Guipúscoa: Obté 33.331 vots, la qual cosa suposa un 9,88% de vot. Aconsegueix 27 regidors a tot el territori (enfront dels 44 que va aconseguir en les anteriors eleccions). El seu millor resultat es dóna a Sant Sebastià on aconsegueix un 19,51% de vot, i manté els seus sis regidors. Malgrat tot, passa de segona a tercera força política en nombre de vots. També aconsegueix un bon resultat a Irun, una mica més d'un 17% i cinc regidors. Malgrat això, passa de segona a quarta força política en nombre de vots. En la resta del territori obté resultats molt discrets, superant en molt pocs d'ells el 10% de vot. El PP va ser quarta força política en la majoria de municipis guipuscoans (superat per Bildu, EAJ-PNB i PSE-EE) i sovint superat fins i tot per Aralar i Hamaikabat. A les eleccions a Juntes Generals de Guipúscoa el PP va obtenir 4 junteros (2 menys que els que va aconseguir en les anteriors eleccions, que van anar 6). 3 d'ells els va aconseguir en la Comarca de Sant Sebastià i el quart d'ells en la Comarca del Bidasoa, la qual cosa el va convertir en quarta força política al territori.

Biscaia: Obté 74.403 vots, la qual cosa suposa un 15,61% de vot. Té una pèrdua de més de 7.600 vots enfront de les anteriors eleccions. Aconsegueix 55 regidors en tot el territori (enfront dels 67 que disposava anteriorment). El seu millor resultat es dóna a Bilbao i a Getxo, on en ambdues es manté com a segona força política. Malgrat mantenir-se com a segona força en Bilbao, sofreix una pronunciada caiguda de més de 6.200 vots, que li fan perdre un regidor. A Getxo també es manté com a segona força, però també perd un regidor respecte a l'anterior cita electoral. En la resta de municipis de Biscaia obté un resultat més aviat discret, que augmenta una mica en la marge esquerre del Nervión. Malgrat tot, ni tan sols al Marge Esquerre és capaç de pujar d'un quart o tercer lloc en nombre de vots. A les eleccions a Juntes Generals de Biscaia, el PP passa de tercera a quarta força, però manté els 8 junteros a la cambra.

Àlaba: El PP guanya les eleccions a Àlaba per un escàs marge amb EAJ-PNB. Malgrat perdre poc més de 150 vots, el PP guanya un juntero i obté 16, gràcies a la davallada del PSE-EE. El mateix ocorre en les eleccions a l'alcaldia de Vitòria. El PP guanya poc més de 200 vots, però gràcies a la gran davallada del PSE-EE, aconsegueix convertir-se en primera força a la capital. Aconsegueix l'alcaldia de Vitòria i un parell d'alcaldies més a la zona de la Rioja Alabesa. Aconsegueix la Diputació Foral d'Àlaba gràcies al suport del PSE-EE, i a l'abstenció de les dues junteres d'EB-B, que no van voler fer costat al candidat d'EAJ-PNB, que va rebre els vots d'EAJ-PNB i de la coalició Bildu. L'abstenció de les dues junteres d'EB-B va fer que el PP es fes amb la Diputació alabesa.

Representació institucional Partido Popular del País Basc
Regidors 164 de 2.627
Alcaldes 6 de 251
Juntes Generals de Biscaia 8 de 51
Juntes Generals de Guipúscoa 4 de 51
Juntes Generals d'Àlaba 16 de 51
Parlament Basc 13 de 75 (inclosa la presidència de la cambra)
Congrés dels Diputats d'Espanya 3 de 18
Senat d'Espanya 2 de 15

ReferènciesModifica

  1. Declaracions del president del PP basc, Antonio Basagoiti "en el Partido Popular de Euskadi no estamos ni para líos ni para sectores de poder ni para familias, estamos para defender unos valores esenciales, como son la defensa de la libertad".
  2. Web oficial de PP a Zamora Durant una trobada amb càrrecs polítics del Partido Popular de Euskadi, Mariano Rajoy ha assegurat que el seu partit “apoyará a los padres que se han organizado para defender algo tan razonable como educar a sus hijos como ellos estimen oportuno y conveniente” de la mateixa manera que ja ha expressat el seu suport al manifest promogut per intel·lectuals espanyols en defensa de la llengua espanyola.
  3. Resultats electorals 2007
  4. Resultats de les eleccions municipals de 2007 a Àlaba a El Mundo
  5. Resultats de les eleccions municipals de 2007 a Àlaba a El Mundo
  6. http://www.soitu.es/soitu/2009/05/20/info/1242828582_215776.html
  7. Resultats de les eleccions municipals de 2007 a Getxo a El Mundo.