Eleccions al Parlament Basc de 2024

Item en preparació

Les eleccions al Parlament Basc del 2024 se celebraren el diumenge 21 d'abril del 2024, per triar els 75 diputats de la XIII legislatura.[1]

Eleccions al Parlament Basc de 2024
 ← 2020 Modifica el valor a WikidataPaís Basc Modifica el valor a Wikidata
Data21 abril 2024 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Basc Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir75 diputat al Parlament Basc Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeuskadi.eus… Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat1.712.301 Modifica el valor a Wikidata
1.070.467
   62.52٪
Punt percentual 11.74
Nombre de vots vàlids    Nombre de vots en blanc 10.462   Nombre de vots nuls 7.835
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
2>
EAJ  — Imanol Pradales Gil
370.554   34.62٪
Punt percentual 4.08
Diputat 31 → 27 Nombre d'escons 4
2>
EH Bildu  — Pello Otxandiano
341.735   31.92٪
Punt percentual 4.32
Diputat 21 → 27 Nombre d'escons 6
2>
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra  — Eneko Andueza Lorenzo
149.660   13.98٪
Punt percentual 0.46
Diputat 10 → 12 Nombre d'escons 2
2>
PP  — Javier de Andrés Guerra
Comparació amb: PP+Cs
97.149   9.08٪
Punt percentual 2.37
Diputat 6 → 7 Nombre d'escons 1
2>
Sumar  — Alba García Martín
35.092   3.28٪
Diputat 1
2>
VOX  — Amaia Martínez Grisaleña
21.396   
Punt percentual 0.06
Diputat 1 → 1

Modifica el valor a Wikidata
Elecció del lehendakari de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaça:Persona elegida:
Iñigo Urkullu Renteriapendent d'anunciar Modifica el valor a Wikidata

Antecedents modifica

Les eleccions municipals del 28 de maig de 2023 van estar dominades per l'ascens d'EH Bildu, la coalició sobiranista va superar per primera vegada al PNB ocupant el primer lloc en regidors, tot i que els jeltzales es van mantenir en primer lloc en vots amb la possibilitat real de ser derrotats al Parlament Basc davant els abertzales i perdre l'hegemonia que ha mantingut des de la transició.[2] Així, la gran incògnita serà el resultat de l'enfrontament de "dues opcions, models, i maneres de fer".[3] El PSE-EE va quedar en tercera posició, després que el nombre d'escons també disminuís una mica. La quarta posició, en canvi, la va adquirir el PP, recolzada per un augment de vots i escons i després de recuperar representació a molts municipis. Elkarrekin Podemos va ocupar l'últim lloc per la baixada de vots i escons.

A les eleccions a les Juntes Generals del País Basc de 2023, el PNB va tenir una baixada de vots, però es va mantenir com a líder a les Juntes Generals d'Àlaba i les de Biscaia. En canvi, a les de Guipúscoa va ser la segona força després d'EH Bildu. La coalició nacionalista va guanyar terreny en tres territoris. El PSE-EE va ser la tercera força als tres territoris, però només a Biscaia va mantenir el nombre d'assemblearis, perdent escons a Àlaba i Guipúscoa. El PP va augmentar la seva representació als tres territoris, mentre que Elkarrekin Podemos va patir pèrdues. L'EAJ es va mantenir al poder a les tres diputacions, en coalició amb el PSE-EE, però va perdre tota la majoria a Àlaba i Guipúscoa. En aquests dos territoris, en el llindar de les eleccions al Parlament, els governs provincials no van poder aprovar els primers pressupostos de la legislatura.

Candidatures modifica

L'Estatut de Guernica estableix en el seu article 26 que la circumscripció electoral serà el territori històric i fixa un nombre igual de representants per circumscripció. L'actual llei electoral en vigor, estableix en 25 el nombre de parlamentaris per circumscripció i que les candidatures han d'obtenir un mínim de 3% de vots vàlids per optar al repartiment de representants.[4]

Tots els partits amb representació al Parlament Basc han anunciat que es presentaran a les eleccions. Es presenten 14 formacions, de les quals 10 concorren a les tres circumscripcions (Partit Nacionalista Basc (PNB), Euskal Herria Bildu (EH Bildu), PSE-EE, Elkarrekin Podemos, Partit Popular del País Basc (PP), Vox, Sumar Mugimendua, Escons en Blanc, Per Un Món Més Just i PACMA). Ongi Etorri es presenta només per Àlaba, Izan Auzokrazia a Guipúscoa i Biscaia, i el Partit Humanista i el Partit Comunista dels Treballadors d'Euskadi només per Biscaia. Així, a Àlaba són 11 les candidatures presentades; altres 11 a Guipúscoa i 13 a Biscaia.[5] Ezker Anitza va canviar l'aliança respecte les eleccions de 2020, presentant-se amb Sumar Mugimendua en lloc de Elkarrekin Podemos.

El 20 d'octubre de 2023 Eneko Andueza fou proclamat candidat a la presidència per PSE-EE-PSOE.[6] El 4 de novembre Javier de Andrés fou nomenat president i candidat del Partit Popular del País Basc.[7] El 25 de novembre de 2023, PNB va anunciar que Imanol Pradales seria el nom proposat per a la presidència, en lloc d'Iñigo Urkullu.[8] El desembre de 2023 EH Bildu va proposar Pello Otxandiano Kanpo com a cap de llista.[9] Elkarrekin Podemos i Sumar van estudiar presentar-se plegats però finalment van optar per fer-ho per separat, Podemos Euskadi va repetir presentant Miren Gorrotxategi[10] i Sumar Mugimendua Alba García.[11] Amaia Martínez, que es va convertir en la primera i única diputada de Vox a les eleccions al Parlament Basc de 2020, va repetir com a cap de llista a les d'Àlaba.[12]

Candidatura Integrants Candidat/a Escons anteriors
 
Partit Nacionalista Basc
  EAJ-PNV   Imanol Pradales 31
 
Euskal Herria Bildu
  EH Bildu   Pello Otxandiano 21
 
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra
  PSE-EE-PSOE   Eneko Andueza 10
 
Partit Popular del País Basc
  PP   Javier de Andrés 5[a]
 
Elkarrekin Podemos[13]
  Podemos Euskadi

  Aliança Verda

  Miren Gorrotxategi 4[b]
 
Sumar[13]
  Sumar Mugimendua

  Ezker Anitza   Berdeak Equo

Alba García 2[b]
 
Vox
  Vox Amaia Martínez 1

Enquestes modifica

Les taules següents mostren els resultats de les enquestes d'opinió en ordre cronològic invers, mostrant primer les més recents i utilitzant les dates en què es va fer el treball de camp de l'enquesta, a diferència de la data de publicació. Quan es desconeixen les dates del treball de camp, s'indica la data de publicació. El percentatge més alt de cada enquesta es mostra amb el fons ombrejat amb el color del partit líder. En cas d'empat, s'aplica a les xifres amb els percentatges més alts. La columna "Avantatge" de la dreta mostra la diferència de punts percentuals entre les parts amb els percentatges més alts en una enquesta.

Línies de tendència dels resultats de les enquestes del 12 de juliol de 2020 al 21 d'abril de 2024, amb una línia corresponent a cada partit polític.

Jornada electoral modifica

La participació va ser del 28% a la una de la tarda,[14] del 51% a les sis de la tarda[15] i del 62,52% al final de la jornada (11,74% més que en les eleccions de 2020).[16] 54.559 persones van exercir el seu vot per correu.[17]

Territori Hora
13:00[c] 18:00[d] 20:00
2020 2024 +/– 2020 2024 +/– 2020 2024 +/–
Àlaba 13.51% 25.93% +12.42 33.21% 48.73% +15.52 50.31% 61.11% +10.80
Biscaia 13.49% 27.43% +13.94 36.40% 51.87% +15.47 52.52% 63.41% +10.89
Guipúscoa 15.48% 30.02% +14.54 36.67% 50.73% +14.06 54.57% 61.71% +7.14
Total 14.14% 28.05% +13.91 36.02% 51.03% +15.01 52.86% 62.52% +9.66
Fonts[18]

Resultats modifica

La participació va ser del 62,55%, molt superior al 52,86% de les eleccions celebrades en 2020 que es van celebrar en plena pandèmia de covid-19 amb estrictes mesures de seguretat sanitària. El EAJ-PNV i EH Bildu van empatar a 27 escons tot i que el PNB va obtenir més vots, el PSE va obté 12 diputats, el PP set, Vox un, Sumar entra amb un i Podem i Ciutadans van perdre la seva representació.[19]

Per territoris històrics modifica

 
Resultats per províncies de les Eleccions del Parlament Basc de 2024
Candidatura  
País Basc
 
Àlaba
 
Guipúscoa
 
Biscaia
Vots % Esc.    Vots % Esc.    Vots % Esc.    Vots % Esc.   
EAJ-PNV 370.554 34,27 27  4 40.939 26,99 7  2 222.092 39,51 11  1 107.523 31,78 9  1
EH Bildu 341.735 32,16 27  6 44.652 29,44 8  2 160.782 28,60 8  2 136.301 40,28 11  2
PSE-EE-PSOE 149.660 14,08 12  2 24.783 16,34 4 = 78.990 14,05 4  1 45.887 23,55 4  1
PP 97.149 9,14 7  2[a] 24.298 16,02 4  2[e] 51.129 9,10 2 = 21.722 6,42 1 =
Sumar 35092 3,30 1  1[b] 5.603 3,69 1 =1[f] 19.010 3,38 0  1[f] 10.479 3,10 0 =[g]
VOX 21.396 2,01 1 = 5.623 3,71 1 = 10.651 1,89 0 = 5.122 1,51 0 =
Podemos 23.679 2,23% 0   6 3.644 2.40% 0   2 7.384 2,18% 0   2 12.651 2.25% 0   2

Complets modifica

 

Eleccions al Parlament Basc de 2020[20]

Candidatura Sufragis Escons
Vots % ± vots ± % Diputats   
Partit Nacionalista Basc (EAJ/PNV) 370,554 34.87  3.83 27  4
EH Bildu 341,735 32.16  4.56 27  6
Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra (PSE–EE (PSOE)) 149,660 14.08  0.56 12  2
Partit Popular del País Basc (PP)[h] 97,149 9.14  2.43 7  1
Sumar[b] 35,092 3.30 n/a 1  1
Vox 21,396 2.01  0.07 1 =
Elkarrekin Podemos (Podemos/Ahal Dugu–AV)[b] 23,679 2.23 n/a 0  4
Animalien Tratu Txarren Kontrako Alderdi Animalista (PACMA/ATTKAA)3 5,481 0.52  0.02 0 =
Escaños en Blanco/Aulki Zuriak (EB/AZ) 3,072 0.29  0.02 0 =
Bidezko Mundurantz (PUM+J) 1,628 0.15  0.03 0 =
Izan Auzokrazia (Izan) 1,412 0.13 Nou 0 =
Euskadiko Langileen Alderdi Komunista (PCTE/ELAK) 660 0.06 = 0 =
Partit Humanista (PH) 471 0.04  0.01 0 =
Ongi Etorri (OE) 181 0.02  0.01 0 =
Vots en blanc 10,462 0.98  0.04
Total 1,062,632 75 =
Vots vàlids 1,062,632 99.27  0.01
Vots nuls 7,835 0.73  0.01
Vots emesos 1,070,467 59.63  8.85
Abstencions
Cens 1,795,206
 
cartograma dels resultats electorals

Notes modifica

  1. 1,0 1,1 En 2020 es va presentar en la coalició PP+Cs, en la que el PP va obtenir 5 dels 6 diputats i amb Ciutadans l'altre.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 En 2020 es va presentar en la coalició Elkarrekin Podemos–IU (Podemos–Ezker Anitza), dels que Esquerra Unida va obtenir 2 dels 6 diputats i Elkarrekin Podemos 4
  3. Les dades de participació de 2020 són de les 12:00
  4. Les dades de participació de 2020 són de les 17:00
  5. En 2020 van resultar electes 2 diputats del PP i 1 diputat de Ciutadans.
  6. 6,0 6,1 En 2020 es va presentar en la coalició Elkarrekin Podemos–IU (Podemos–Ezker Anitza), dels que Esquerra Unida va obtenir 1 dels 2 diputats i Elkarrekin Podemos l'altre tant a Àlaba com a Biscaia
  7. En 2020 es va presentar en la coalició Elkarrekin Podemos–IU (Podemos–Ezker Anitza) i Elkarrekin Podemos va obtenir els dos diputats de la coalició
  8. Els resultats del Partit Popular del País Basc es comparen amb PP+Cs del 2020

Referències modifica

  1. «Las elecciones vascas más reñidas desde 2009 se celebrarán el 21 de abril con una pugna entre PNV y EH Bildu» (en local). [Consulta: 29 febrer 2024].
  2. Andueza, Iker Rioja. «EH Bildu mira al 21 de abril con el sueño de ganar al PNV: "Lo que antes era impensable hoy no lo es"» (en castellà), 24-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
  3. EP. «Iñigo Iturrate: el 21-A se enfrentan el modelo del PNV y el de Bildu» (en castellà), 27-02-2024. [Consulta: 29 febrer 2024].
  4. 5/1990 LEGEA, ekainaren 15ekoa, Eusko Legebiltzarrerako hauteskundeei buruzkoa (en basc), 1990. 
  5. «Elección en curso. Parlamento del País Vasco» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 5 abril 2024].
  6. José Marcos. «Besteiro y Andueza serán los candidatos del PSOE en Galicia y País Vasco sin necesidad de primarias». El País, 18-10-2023. [Consulta: 5 abril 2024].
  7. Itziar Reyero. «El PP elige a Javier de Andrés candidato a lendakari para medirse contra el PNV» (en castellà). El Confidencial, 03-10-2023. [Consulta: 6 abril 2024].
  8. «Imanol Pradales EBBren lehendakarigai izatea proposatu dute, Ortuzarrek baieztatu duenez» (en basc). EITB, 25-11-2023. [Consulta: 5 abril 2024].
  9. «EH Bilduren Mahai Politikoak Pello Otxandiano proposatu du lehendakarigai izateko» (en basc). Berria, 11-12-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
  10. Rocio Gil. «Alba García, 'ex' de Podemos y la candidata más joven para introducir a Sumar en la política vasca» (en castellà). RTVE, 04-04-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  11. Rocio Gil. «Miren Gorrotxategi, la candidata que repite con Podemos y busca la supervivencia en Euskadi» (en castellà). RTVE, 04-04-2024. [Consulta: 7 abril 2024].
  12. «Amaia Martínez, la candidata de Vox que aspira a revalidar y a ampliar "la voz antinacionalista" en el Parlamento Vasco» (en castellà). 20 minutos, 09-04-2024. [Consulta: 12 abril 2024].
  13. 13,0 13,1 «Podemos usará la marca Elkarrekin por separado y Sumar irá con IU y Equo» (en castellà), 02-02-2024.
  14. «Eusko Legebiltzarrerako hamahirugarren hauteskundeak, normaltasunez» (en basc). EITB, 21-04-2024. [Consulta: 21 abril 2024].
  15. «La participación en las elecciones vascas es del 51% a las 18.00 horas.» (en castellà). El Correo, 21-04-2024. [Consulta: 21 abril 2024].
  16. «Resultados Elecciones Autonómicas País Vasco» (en castellà). El Correo, 21-04-2024. [Consulta: 22 abril 2024].
  17. «54.559 pertsonak eman dute botoa apirilaren 21erako Correosen». Eusko Jaurlaritza. [Consulta: 22 abril 2024].
  18. «Elecciones 2024. Avances de participación» (en castellà). Eusko Jaurlaritza, 21-04-2024. [Consulta: 21 abril 2024].
  19. «El PNB i Bildu empaten a 27 escons com a primera força a les eleccions al parlament basc». Regió 7, 21-04-2024. [Consulta: 26 abril 2024].
  20. «Euskadiko emaitzak» (en basc). Eusko Jaurlaritza, 21-04-2024. [Consulta: 21 abril 2024].

Enllaços externs modifica