Obre el menú principal

Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa[1] i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià. Limita al nord amb la mar Cantàbrica, a l'oest amb Biscaia, al sud amb Àlaba i a l'est amb Navarra i Lapurdi (al departament dels Pirineus Atlàntics), Guipúscoa és el més petita província de l'estat espanyol. El seu òrgan de govern foral és la Diputació Foral de Guipúscoa.

Infotaula de geografia políticaGuipúscoa
Gipuzkoa (eu)
Bandera de Guipúscoa Escut de Guipúscoa
escut de Guipúscoa
GIPUZKOA (Municipios-Udalerriak 2017).png

Localització
Localización de la provincia de Guipúzcoa.svg
43° 10′ 00″ N, 2° 10′ 00″ O / 43.166666666667°N,2.1666666666667°O / 43.166666666667; -2.1666666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Basc

Capital Sant Sebastià
Conté la localitat
Població
Total 719.282 (2017)
• Densitat 363,27 hab/km²
Geografia
Superfície 1.980 km²
Banyat per Mar Cantàbrica
Limita amb
Organització política
• Cap de govern Markel Olano (2015)
Identificador descriptiu
Codi postal 20
Fus horari UTC+01:00
ISO 3166-2 ES-SS
Codi NUTS ES212
Codi de municipi INE 20
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria.

Contingut

OrografiaModifica

A la regió litoral les muntanyes arriben fins a la mar. Les ries són poc profundes (Deba, Orio, Pasaia), excepte la del Bidasoa, que fa de frontera amb l'estat francès. A la regió central hi ha una xarxa de rius a la vora dels quals se situen els principals centres industrials. La regió sud és la més muntanyenca i amb els cims més elevats (Aizgorri, 1.544 m).

Clima i precipitacionsModifica

El clima és atlàntic amb oscil·lacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l'any. A Sant Sebastià la temperatura mitjana del mes més fred és de 7,8 °C i la del més càlid de 15,1 °C. La mitjana de precipitacions annual és de 1.506 mm. La vegetació és atlàntica, amb faigs, roures i gran abundància de prats.

PoblacióModifica

Té una densitat de població i un potencial econòmic dels més importants de la península Ibèrica. La població s'ha triplicat des del començament del segle XX (195.000 h 1900), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigració. Avui, els residents d'origen estrangera són 6,2% de la població de Guipúscoa, la menor proporció del Páis Basc.[2]

Els bascoparlants representen 52,6% dels habitants de la província de Guipúscoa, el nível més alt de «euskalduns» al País Basc on 36,2% de la població parla el èuscar.[2]

EconomiaModifica

Les indústries principals són la metal·lúrgica, la tèxtil, la de fabricació d'armes i la d'arts gràfiques. L'agricultura consisteix sobretot en l'obtenció de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indústries alimentàries. És molt important la pesca (Pasaia és el port pesquer més important de tot el litoral cantàbric), i també el turisme, localitzat sobretot a la regió litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils és molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La província és dividida en 81 municipis i set comarques.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guipúscoa  
  1. «Boletín terminológico núm. 49».
  2. 2,0 2,1 V Mapa Sociolingüístico, 2011.

Vegeu tambéModifica