Partit Nacionalista Basc
El Partit Nacionalista Basc (oficialment Euzko Alderdi Jeltzalea-Partido Nacionalista Vasco, EAJ-PNV), és un partit polític basc fundat el 31 de juliol de 1895 per Sabino Arana.[8]
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | EAJ, PNB i PNV  | ||||
| Tipus | partit polític basc | ||||
| Ideologia política | Nacionalisme basc Independentisme Humanisme | ||||
| Alineació política | Centre[1][2][3][4][5][6][7] Centre-esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1895 | ||||
| Fundador | Sabino Arana | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Pays unis | ||||
| Membres | 32.000 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Andoni Ortuzar (2013–) | ||||
| Joventuts | Euzko Gaztedi Indarra | ||||
| Propietari de | |||||
| Parlament Basc | 28 / 75 | ||||
| Parlament de Navarra (dins de Geroa Bai) | 7 / 50 | ||||
| Diputats al Congrés | 6 / 350 | ||||
| Senadors al Senat | 10 / 266 | ||||
| Diputats al Parlament Europeu | 1 / 54 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | www.eaj-pnv.eus | ||||
  | |||||
.png)
La seva activitat s'estén a tot el País Basc i actualment és l'únic partit que governa les institucions que administren els sis territoris del País Basc. El PNB lidera el Govern Basc i és present al Govern de Navarra i a la Mancomunitat d'Iparralde, a més de liderar centenars d'alcaldies dels sis territoris del País Basc.
El PNB és un partit nacionalista basc. Fou fundat el 1895 per Sabino Arana, per a defensar les seves tesis en pro de l'independència del País Basc i la recuperació dels furs. Originàriament nascut a Biscaia, al llarg del segle xx es va estendre a tots els territoris bascs (incloses Navarra i el País Basc del Nord). Paral·lelament, a mesura que el sistema bipartidista espanyol ho permetia, es va fer lloc al mapa polític basc, fins a convertir-se en la força hegemònica, posició que manté en l'actualitat.
El PNB ha participat de manera decisiva en el procés autonòmic basc, tant durant la Segona República Espanyola com en la transició democràtica. Ha estat el principal partit de govern en totes les experiències autonòmiques d'Euskadi des de la fundació del partit. El partit ha governat la Comunitat Autònoma Basca des de la seva creació en 1980 (tret del període entre 2009 i 2012), ha estat present en diverses legislatures al Govern de Navarra i manté una àmplia representació política a les institucions del País Basc del Nord. L'organització juvenil del PNB és Euzko Gaztedi.
Organització modifica
L'executiva nacional del Partit Nacionalista Basc és l'Euzkadi Buru Batzar (en català, Junta Suprema d'Euzkadi). Està format per representants dels sis territoris del País Basc, proposats i escollits per votació de la militància a les assemblees dels batzokis. L'executiva manté independència de l'àmbit d'acció institucional i els càrrecs polítics no en poden formar part d'aquest òrgan. Les autoritats institucionals, lehendakari inclòs, estan subjectes a l'autoritat del partit.
Les candidatures han de ser proposades per les assemblees locals del partit i els militants no poder proposar-se a si mateixos per cap càrrec intern o institucional. En cas de ser proposat i escollit per la militància per assolir un càrrec, els estatuts del partit recullen l'obligació de la persona escollida d'acceptar el nomenament.
Només hi ha dos òrgans per sobre de l'executiva nacional del partit:
- L'Aberri Batzarra, òrgan suprem de decisió, és l'assemblea formada per delegacions de tots els batzokis on els militants de base realitzen el control a l'EBB i prenen les decisions més importants per votació nominal.
- El Tribunal Nacional de Justícia: l'òrgan suprem en matèria judicial/estatutària del partit i està format per militants de reconeguda trajectòria escollits per les bases del partit. No s'ha de confondre amb la comissió nacional de garanties i control.
Des de 2013 el partit és dirigit per Andoni Ortuzar Arruabarrena.[9]
A nivell territorial, el PNB manté una estructura semblant a la nacional. L'executiva del territori de Àlaba és l'Araba Buru Batzar o ABB, a Biscaia és el Bizkai Buru Batzar o BBB, la Gipuzko Buru Batzar o GBB ho és a Guipúscoa, el Napar Buru Batzar ho es a Navarra i l'Ipar Buru Batzar ho es al País Basc del Nord.
Als municipis i localitats s'organitzen a través dels batzokis, en assemblees de militants que es coneixen com a Uri Buru Batzar (en català, Junta Suprema Local). Es manté la mateixa lògica bicèfala a tots els nivells, de manera que la Junta de l'Uri Buru Batzar i el grup municipal de l'ajuntament han de ser dos òrgans independents, estant sempre el segon sota les directrius del primer.
Actualment, hi ha al voltant de 300 batzokis arreu del País Basc, a més de delegacions internacionals oficials a l'Argentina, Xile, Mèxic i Veneçuela i dos Batzokis a Madrid i Benidorm.
Història del partit modifica
Després de les guerres carlines, l'abolició dels furs i l'auge de la industrialització que va comportar una forta immigració i un gran canvi en poc de temps per a la societat biscaïna, Sabino Arana, va interpretar el nacionalisme romàntic fent-se ressò del corrent nacionalista europea i va fundar el PNB en 1895 amb la finalitat d'aconseguir la independència de "Euzkadi", els territoris bascos, i fundar un estat basc sobirà.
A partir del 1903, el patriotisme es va estendre a tota Biscaia, començant a Guipuscoa i guanyant seguidors a Navarra i Àlaba. A partir del 1907, en el partit prevalgueren dues tendències: Luis Arana i Angel Zabala "Kondaño", els aberritarrak (patriotes), hereus ideològics més clars de Sabino Arana, defensaven que calia portar una clara tendència independentista ; Ramon de la Sota, Chalbaud, Horn, Epalza, Landeta i altres, els euskalerriakoak o "del País Basc" eren partidaris de la tendència autonomista. La primera assemblea general del Partit Nacional Basc es va celebrar a Elgoibar el 1908 i es va estendre a la majoria de parts del sud del País Basc amb les seves pròpies estructures i mitjans. El grup burgès que va tenir una gran influència en la indústria de Biscaia va dominar el congrés a Elgoibar. El 1910, el Partit Nacionalista Basc es va dividir per primera vegada. El nou grup es va anomenar Askatasuna, no acceptaven la connexió de política i religió i això va unir a "patriotes" i els "bascos" contra ells. El 1911, davant la fortalesa del moviment obrer "estranger" a Bizkaia i Gipuzkoa, el PNB va decidir formar el sindicat Solidaridad de los Trabajadores Vascos.[10] L'1 de febrer de 1913 es va publicar per primera vegada el diari "Euzkadi".
El 1921, el moviment d'Arana es va escindir: la moderada Comunió Nacionalista Vasca i la independentista Aberri (EAJ). "Aberritarrak" i la majoria dels joves del grup Euzko Gazteria, dirigits per Elias Gallastegi, fundador del grup, van sortir de la Comunió Nacionalista Vasca i van adoptar el nom d'Euzko Alderdi Jeltzalea, creient que Comunió havia venut els principis del patriotisme. El 1923, la dictadura de Primo de Rivera va prohibir el partit. El 1931, la Segona República espanyola va instaurar-se i el Partit Nacionalista Basc va dur a terme una política a favor de l'estatus autònom del País Basc del Sud. El 1933, el PNB va abandonar la coalició de dretes i va obtenir una victòria molt important a les eleccions, però no es va aprovar l'Estatut d'autonomia.
Després de perdre la guerra civil espanyola, entre juny i juliol de 1937, els principals líders del Partit Nacionalista Basc van haver d'anar a l'exili París i Londres, a l'entorn de Irujo i Agirre, i als anys quaranta de Rezola, Lasarte, Mitxelena, Solaun i, sobretot, Juan Ajuriagerra. Aguirre i la majoria de membres del Partit Nacionalista Basc van creure que la victòria aliada provocaria la desaparició del govern franquista, però les vagues de 1947 i 1951 van ser en va, i a partir de 1953 els Estats Units van manifestar la seva intenció de donar suport al govern franquista.
Posteriorment ha tingut dues escissions principals, la dècada de 1950 amb ETA (grup d'extrema esquerra independentista que fa ús de la lluita armada per aconseguir els seus objectius) i el 1986 amb Eusko Alkartasuna (partit independentista de tendència esquerrana). El partit ha governat la Comunitat Autònoma Basca des de la seva creació en 1980 tret del període entre 2009 i 2012, el Govern de Navarra en repetides legislatures i diverses institucions locals i comunals del País Basc del Nord.
Resultats electorals modifica
Eleccions al Parlament Basc modifica
El Partit Nacionalista Basc ha guanyat totes les eleccions al parlament basc des de 1980.
| 1980 | Carlos Garaikoetxea | 349 102 | 38,10 | 25/60 | |
| 1984 | Carlos Garaikoetxea | 451 178 | 42,01 | 32/75 | |
| 1986 | José Antonio Ardanza | 271 208 | 23,71 | 17/75 | |
| 1990 | José Antonio Ardanza | 289 701 | 28,49 | 22/75 | |
| 1994 | José Antonio Ardanza | 304 346 | 29,84 | 22/75 | |
| 1998 | Juan José Ibarretxe | 350 322 | 28,01 | 21/75 | |
| 2001 | Juan José Ibarretxe | 604 222 | 42,72 | 26/75 | En coalició amb EA, 33 parlamentaris en total (26 de PNb I 7 d'EA). |
| 2005 | Juan José Ibarretxe | 468 117 | 38,67 | 22/75 | En coalició amb EA, 29 parlamentaris en total (22 de PNb I 7 d'EA). |
| 2009 | Juan José Ibarretxe | 399 600 | 38,14 | 30/75 | PSE-EE-PSOE, el Partit Popular i Unió, Progrés i Democràcia van formar govern encapçalat per Patxi López |
| 2012 | Iñigo Urkullu | 384 766 | 34,61 | 27/75 | |
| 2016 | Iñigo Urkullu | 398 168 | 37,36 | 28/75 | |
| 2020 | Iñigo Urkullu | 349 429 | 39,12 | 31/75 |
modifica
| 1979 | Manuel de Irujo | 12 845 | 5,60 | 3/70 | |
| 1983 | Iñaki Cabasés | 18 169 | 6,88 | 3/50 | |
| 1987 | 2 661 | 0,96 | 0/50 | Primeres eleccions després de l'escissió d'Eusko Alkartasuna | |
| 1991 | 3 071 | 1,13 | 0/50 | ||
| 1995 | 2 943 | 1,01 | 0/50 | ||
| 1999 | Begoña Errazti | 16 512 | 5,57 | 3/50 | Dins la coalició electoral EAJ-PNV/Eusko Alkartasuna |
| 2003 | Begoña Errazti | 22 824 | 7,61 | 4/50 | Dins la coalició electoral EAJ-PNV/Eusko Alkartasuna |
| 2007 | Patxi Zabaleta | 77 893 | 23,60 | 12/50 | Dins la coalició electoral Nafarroa Bai, formada per EAJ-PNV, Eusko Alkartasuna, Aralar i Batzarre |
| 2011 | Patxi Zabaleta | 49 827 | 15,83 | 8/50 | Dins la coalició electoral Nafarroa Bai 2011, formada per EAJ-PNV, Aralar i Batzarre tras la marxa d'Eusko Alkartasuna a Bildu |
| 2015 | Uxue Barkos | 53 497 | 15,83 | 9/50 | |
| 2019 | Uxue Barkos | 60 323 | 17,32 | 9/50 | Per primer cop, el nacionalisme basc arriba a la presidència del Govern de Navarra de la mà d'Uxue Barkos, que és investida presidenta del territori foral gràcies a un pacte amb el PSN-PSOE, EH Bildu, Podemos i I-E. |
Eleccions municipals modifica
| Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Els percentatges corresponen als vots obtinguts per candidatures del PNB sobre el total de vots emesos i no sobre el total de vots vàlids (vots a candidatures i en blanc), donat que a les eleccions municipals de 2003 i en bona part a les de 2007 l'esquerra abertzale no hi va poder concórrer degut a la il·legalització dels successius projectes hereus d'Herri Batasuna. Per tant, els vots corresponents a l'esquerra abertzale es varen computar oficialment com a nuls i no es donaria una visió concordant amb la realitat si prenguéssim els vots vàlids (sense contar els nuls) a l'hora de calcular el percentatge de suport electoral del PNB. A les eleccions municipals de 1995 el PNB va presentar-se a Navarra amb candidatures anomenades "Nacionalistas de Navarra". Cal assenyalar també que a les eleccions municipals de 1999 i de 2003 una part important de les candidatures en les que figurava el PNB ho feia en coalició amb EA sota l'etiqueta "EAJ-PNV/EA", motiu pel qual només figuren els resultats corresponents a les candidatures dels jeltzales en solitari. Per altra banda a les eleccions municipals de 2007 es presenta per primera vegada la coalició Nafarroa Bai a Navarra, i una de les parts integrants és el PNB, per això una part dels candidats penebistes varen ser escollits sota les sigles de NaBai, mentre que una minoria conservà candidatures independents i exclusives del PNB.
| Eleccions municipals al País Basc de 1987 | 241.832 | 17,60 | 819 |
| Eleccions municipals al País Basc de 1991 | 299.840 | 23,44 | 993 |
| Eleccions municipals al País Basc de 1995 | 313.318 | 22,06 | 1.015 |
| Eleccions municipals al País Basc de 1999 | 96.786 | 6,57 | 617 |
| Eleccions municipals al País Basc de 2003 | 75.623 | 4,78 | 629 |
| Eleccions municipals al País Basc de 2007 | 309.378 | 28,59 | 1.038 |
| Eleccions municipals al País Basc de 2011[11] | 325.968 | 30,05 | 872 |
| Eleccions municipals al País Basc de 2015[12] | 360.039 | 33,11 | 1.017 |
| Eleccions municipals al País Basc de 2019[13] | 408.462 | 36,24 | 1.057 |
Al País Basc del Nord el PNB va concórrer a les eleccions europees de 2009 amb una candidatura anomenada Euskadi Europan/Le Pays Basque en Europe (El País Basc a Europa en català) encapçalada per Jean Tellechea (escollit regidor a Urruña per la legislatura 2008-2014). Així, el PNB va obtindre un total de 4.201 vots a tota la circumscripció del Sud-Oest que agrupa les regions d'Aquitània, Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, 3.102 dels quals foren emesos al País Basc del Nord. Els resultats per territoris bascos van ser: Lapurdi (2.429 sufragis i 3,3% dels vots del territori), Baixa Navarra (506 vots i 4,6% dels vots) i Zuberoa (167 vots i un 2,9%).
El PNB a les eleccions franceses modifica
A les eleccions municipals i cantonals franceses de 2008, el PNB es va presentar en solitari i va aconseguir nou regidors, triplicant el nombre aconseguit en els anteriors comicis. La resta de forces nacionalistes basques es va agrupar en la coalició Euskal Herria Bai, que reunia Abertzaleen Batasuna (AB), Batasuna i Eusko Alkartasuna, negant-se el EAJ-PNB a formar-ne part per la no condemna de la violència terrorista per part d'alguns membres d'aquesta coalició.[14]
En 2010 EAJ-PNB va obtenir els millors resultats electorals de les candidatures nacionalistes basques a Iparralde.[15] No obstant això, l'àmbit d'actuació del partit se centra només al territori conegut com a "Iparralde" que és una part del poc poblat Departament dels Pirineus Atlàntics, el qual a més és només un dels quatre departaments que componen la circumscripció electoral de la Regió d'Aquitània que posseeix 3.150.890 habitants; això implica que, a causa de les peculiaritats de la legislació electoral francesa,[16] tant el PNB com la resta de forces regionalistes i nacionalistes, tinguin moltes dificultats per superar el 5% dels vots que es precisen a Aquitània per poder passar a la segona volta de les eleccions franceses.
Referències modifica
- ↑ Anttiroiko i Mälkiä, 2007, p. 394.
- ↑ Portero Molina, 2004, p. 443 «De hecho la alta fragmentación de la oferta nacionalista en la comunidad autónoma ha imposibilitado las mayorías absolutas, de modo que el PNV, de centro-derecha, nunca ha gobernado en solitario sino en coalición»
- ↑ Verney, 2013 «PNV is a centre-right party, which controlled a majority government in the Basque Country until 1986, and subsequently kept office through coalitions until the last regional elections in 2009»
- ↑ Roig i Berenguer, Rosa Mari «Los efectos del sistema electoral europeo en España: los partidos políticos de ámbito no estatal» (pdf) (en castellà). Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), 2005, pàg. 13. ISSN: 1133-8962 [Consulta: 7 agost 2015]. «Además, hay que contar con las formaciones políticas de ámbito no estatal, dominantes en el centro derecha en algunas comunidades autónomas, como CiU en Cataluña y el PNV en el País Vasco»
- ↑ Gibbons, 1999, p. 135: «and PP, PNV and CiU on the centre-right»
- ↑ Hepburn, 2013, p. 38 «EA, besides adopting a more radical stance on the centre-periphery dimension, has targeted the regionalist electorate distributed between the centre-right PNV and extreme-left HB-Ba»
- ↑ Ştefuriuc, 2013, p. 107 «the PNV is a centre-right party»
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 647. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «Andoni Ortuzar, elegido nuevo presidente del PNV» (en castellà). Heraldo de Aragon, 12-01-2013. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Aranguren, Pilar. «Cien años en la trinchera sindical» (en castellà). Diario Vasco, 05-06-2011. [Consulta: 1r agost 2020].
- ↑ «RESUMEN DEL ESCRUTINIO DE PAÍS VASCO» (en castellà). El Pais, 2011. [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «RESUMEN DEL ESCRUTINIO DE PAÍS VASCO» (en castellà). El Pais, 2015. [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «RESUMEN DEL ESCRUTINIO DE PAÍS VASCO» (en castellà). El Pais, 2015. [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ El despegue de los 'abertzales del Norte'. El distanciamiento de la violencia hace avanzar al nacionalismo al otro lado de la muga El País, setembre 2008)
- ↑ El PNV logra el liderazgo abertzale en Iparralde[Enllaç no actiu], Noticias de Gipuzkoa, 16 de març de 2010.
- ↑ El laberinto electoral de Iparralde[Enllaç no actiu]: «El Departamento del Pirineo Atlántico es la institución que detenta el poder y en la que se apoyan los ayuntamientos. Su órgano de gobierno es el Consejo General cuya sede reside en Pau y cuenta con 53 consejeros, tantos como cantones. Por lo tanto, la representación de los cantones de Iparralde (21) siempre será minoritaria. Las competencias de los Departamentos son bastante limitadas y carecen de carga política y legislativa. El destinatario principal de sus fondos está dirigido a cuestiones sociales y entre ellas destaca la gestión de las residencias de la Tercera Edad, así como el apoyo a minusválidos y a las rentas más desfavorecidas. Las infraestructuras, especialmente las carreteras, es la segunda función más importante asumida por esta institución, además de las políticas de desarrollo económico o transporte público. Dentro de esta concepción administrativa centralista, el sistema electoral francés a dos vueltas facilita el voto a las opciones mayoritarias estatales francesas, y el encuadramiento minoritario de Iparralde con 21 cantones dentro del Departamento de Pirineos Atlánticos con 53 cantones, reduce la presencia de partidos de ideología nacionalista vasca. Además las competencias departamentales, debido a la estructura centralista francesa, están muy reducidas principalmente a las áreas de servicios sociales, carreteras, infraestructuras y transporte público». Deia, 9 de març de 2008.
Bibliografia modifica
- Wessels, Wolfgang; Maurer, Andreas; Mittag, Jürgen. Fifteen Into One?: The European Union and Its Member States (en anglès). Manchester University Press, 2003, p. 472. ISBN 978-0-7190-5849-3.
- Rubio Pobes, Coro; de la Granja Sainz, José Luis; de Pablo Contreras, Santiago. Breve historia de Euskadi: De los fueros a la autonomía (en castellà). Editorial Debate, 2011, p. 317. ISBN 978-84-8306-770-3.
- Anttiroiko, Ari-Veikko; Mälkiä, Matti. Encyclopedia of Digital Government (en anglès). Idea Group Inc (IGI), 2007, p. 1916. ISBN 978-1-59140-790-4.
- Portero Molina, José Antonio. Conocimiento y realidad: estudios en homenaje a Jorge Riezu Martínez (en castellà). Editorial San Esteban, 2004, p. 600. ISBN 978-84-8260-152-6.
- Verney, Susannah. Euroscepticism in Southern Europe: A Diachronic Perspective (en anglès). Routledge, 2013, p. 224. ISBN 9781317996118.
- Gibbons, John. Spanish Politics Today (en anglès). Manchester University Press, 1999, p. 174. ISBN 978-0-7190-4946-0.
- Hepburn, Eve. New Challenges for Stateless Nationalist and Regionalist Parties (en anglès). Routledge, 2013, p. 186. ISBN 978-1-317-96596-1.
- Ştefuriuc, Irina. Government Formation in Multi-Level Settings: Party Strategy and Institutional Constraints (en anglès). Palgrave Macmillan, 2013, p. 200. ISBN 978-1-137-30074-4.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Nacionalista Basc |