Fernando Buesa Blanco

polític espanyol

Fernando Buesa Blanco (Bilbao, 29 de maig de 1946 - Vitòria, 22 de febrer de 2000) va ser un polític basc,[1] militant primer de Democràcia Cristiana Basca i posteriorment del Partit Socialista d'Euskadi - Euskadiko Ezkerra.

Plantilla:Infotaula personaFernando Buesa Blanco

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(eu) Fernando Buesa Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1946 Modifica el valor a Wikidata
Bilbao (Biscaia) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 2000 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Vitòria (Àlaba) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortatemptat
homicidi Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Santa Isabel Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Basc
25 novembre 1998 – 22 febrer 2000 – Pilar Unzalu →

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
18 desembre 1990 – 30 agost 1994

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat general d'Àlaba
17 juliol 1987 – 17 juliol 1991
← Juan María Ollora Otxoa de AspuruAlberto Ansola →
Diputat al Parlament Basc
8 gener 1987 – 18 desembre 1990

Circumscripció electoral: Àlaba
Diputat al Parlament Basc
22 març 1984 – 8 gener 1987

Circumscripció electoral: Àlaba
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol
Democràcia Cristiana Basca Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsSara Buesa Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
GermansMikel Buesa Blanco
Jon Buesa Blanco Modifica el valor a Wikidata
Premis

Va estudiar Dret a Madrid i Barcelona i va exercir com advocat de 1970 a 1986 en Vitòria. Pel PSE-EE, va ser regidor a Vitòria (1983-97), membre del Parlament Basc (1984-2000) i Diputat General d'Àlaba (1987-91). Va ser també vice-lehendakari i conseller d'educació en un govern de coalició entre el PSE-EE i el PNB entre 1991 i 1994. Des d'aquest càrrec, va dirigir el procés que va regularitzar les ikastolak (col·legis que fomenten l'aprenentatge de la llengua basca), integrant-les en la xarxa pública del País Basc o en el sector de l'educació privada. Una vegada fora del Govern, va seguir sent el líder del PSE-EE a Àlaba, i portaveu del grup parlamentari en el Parlament Basc.

Com altres càrrecs polítics del País Basc, estava sent protegit pel departament d'Interior en previsió d'un possible atemptat d'ETA. Això finalment va ocórrer al febrer de 2000.[2] Quan caminava pel campus de Vitòria de la Universitat del País Basc, ETA va fer esclatar un cotxe-bomba al seu pas, matant Buesa i el seu escorta, l'ertzaina alabès Jorge Díez (el doble assassinat va inspirar el documental Asesinato en febrero d'Eterio Ortega Santillana). L'estadi vitorià en el qual juga el Baskonia, abans anomenat Araba Arena, va rebre el nom de Fernando Buesa Arena com a homenatge a l'exregidor.[3]

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. Al Goodman. «Former leader of Basque terrorist group sentenced to prison». [Consulta: 11 novembre 2019].
  2. Bryant |, Tony. «22 febrer 2000: ETA kills leader of Basque socialist party» (en anglès), 22-02-2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
  3. Eduardo Ortiz de Arri. «El Pabellón Araba pasa a llamarse Fernando Buesa Arena». El País. 1 de marzo de 2000.

Enllaços externs

modifica