Euskadiko Ezkerra

partit polític de l'esquerra abertzale del País Basc, integrat en el PSE-EE el 1993

Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi, en basc) o EE, fou un partit polític de l'esquerra abertzale del País Basc, integrat en el PSE-EE el 1993.

Infotaula d'organitzacióEuskadiko Ezkerra
Dades
Nom curtEE Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític basc
Ideologiaesquerra, nacionalisme basc, basquisme
Història
Creació1977
Data de dissolució o abolició1993 Fusió amb el PSE-PSOE per crear el PSE-EE
Governança corporativa
PresidènciaJuan María Bandrés Molet Modifica el valor a Wikidata
Secretari generalMario Onaindia Natxiondo Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Creació i desenvolupament

modifica

Euskadiko Ezkerra (EE) fou fundat com una coalició de l'Euskal Iraultzarako Alderdia (EIA, Partit per a la Revolució Basca), l'Euskadiko Mugimendu Komunista (EMK, Moviment Comunista d'Euskadi) i altres forces marxistes basques en 1977, per a presentar llistes a les eleccions generals espanyoles a les circumscripcions de Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, mentre Unió Navarresa d'Esquerres (UNAI, Unió Navarresa d'Esquerres), una coalició aliada, presentava la seva llista en la circumscripció de Navarra. Tant EIA com el EMK eren organitzacions sorgides d'escissions d'ETA, la primera d'ETA Político-Militar i la segona de la més antiga ETA Berri.

La llista d'EE per Guipúscoa va obtenir un escó en el Congrés dels Diputats per a Francisco Letamendia, un altre en el Senat per a Juan María Bandrés, i cap en les altres circumscripcions. Molts militants d'EE van acabar separant-se de la coalició i formant Herri Batasuna (HB), incloent-hi candidats d'aquestes primeres llistes, com Francisco Letamendia, Pedro Solabarria, Felix Egia i Iñaki Esnaola. Letamendia va dimitir abans d'esgotar la legislatura, i fou substituït per Patxi Iturrioz d'EMK.

En 1982 es va unir amb el Partit Comunista d'Euskadi (PCE-EPK) i es va constituir en partit amb el nom d'Euskadiko Ezkerra-Esquerra per al Socialisme (EE-IPS), encara que va seguir utilitzant freqüentment només el nom d'Euskadiko Ezkerra. El seu secretari general en aquesta època va ser Mario Onaindia, més tard substituït per Kepa Aulestia. Després de la divisió del Partit Nacionalista Basc (PNB) i la creació d'Eusko Alkartasuna (EA) en 1987, EE va establir diverses coalicions amb EA. En 1988 va signar el Pacte d'Ajuria Enea per la pau i contra el terrorisme, i en 1991 EE va entrar en el govern de la comunitat Autònoma Basca en coalició amb PNB i EA.

El logotip d'EE presentava mitja ikurriña en la part esquerra i una E majúscula en blanc i negre en la dreta. Fou substituït després per un altre que mostrava l'Arbre de Guernica i les sigles EE.

Integració en el Partit Socialista d'Euskadi

modifica

En 1993 una majoria d'afiliats va aprovar la fusió amb el Partit Socialista d'Euskadi (PSE), la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) a Euskadi. No obstant això, una secció del partit, en desacord amb l'absorció, va crear un nou partit, Euskal Ezkerra (EuE, Esquerra Basca) que es coalitzaria amb EA. A Navarra EE va quedar dissolta. Alguns dels seus afiliats es van integrar en el Partit Socialista de Navarra, altres en Esquerra Unida de Navarra, i uns altres es van dispersar per les diverses forces del nacionalisme basc. Com a conseqüència de la dissolució d'Euskadiko Ezkerra i la seva integració en el PSE, el PSOE va adoptar al País Basc el nom de Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE).

Resultats electorals

modifica

Eleccions al Parlament Basc

modifica
Any Líder Vots % Escons +/- Govern
1980 Juan María Bandrés 89.953 (4t) 9,82
6 / 75
Nou Oposició
1984 Mario Onaindia 85.671 (5è) 7,98
6 / 75
= Oposició
1986 Juan María Bandrés 124.423 (5è) 10,88
9 / 75
 3 Oposició
1990 Kepa Aulestia 79.105 (6è) 7,78
6 / 75
 3 Coalició (PNB i EA) (1990-91)
Coalició (PNB i PSE) (1991-94)

Eleccions a les Juntes Generals

modifica
Any
Vots
%
Junters
1979 63.879 7,71%
14 / 228
1983 79.158 7,96%
6 / 153
1987 106.797 9,99%
12 / 153
1991 68.139 6,93%
8 / 153

Eleccions al Parlament de Navarra

modifica
Any Líder Vots % Escons +/- Govern
1983 6.292 (8.º) 2,38
0 / 50
Extraparlamentari
1987 Ramón Arozarena 9.618 (8.º) 3,44
1 / 50
 1 Oposició
1991 5.824 (7.º) 2,15
0 / 50
 1 Extraparlamentari

Eleccions generals

modifica
Any
Vots
%
Líder
Diputats

País Basc i Navarra

Senadors
1977 61.417 0,34 Francisco Letamendia
1 / 26
1
1979 85.677 0,48 Juan María Bandrés
1 / 26
0
1982 100.326 0,48 Juan María Bandrés
1 / 26
0
1986 107.053 0,53 Juan María Bandrés
2 / 26
0
1989 105.238 0,51 Koro Garmendia
2 / 26
0

Eleccions municipals

modifica
Any Vots % Regidors
1979 67.260 0,35 85
1983 76.950 0,40 123
1987 107.354 0,55 157
1991 71.382 0,38 105

Eleccions al Parlament Europeu

modifica
Any
Candidatura
Vots
%
Eurodiputats
Líder
1986
1 / 60
Juan María Bandrés[a]
1987 Esquerra dels Pobles 261.328 1,36
0 / 60
Mario Onaindia
1989 Esquerra dels Pobles 290.286 1,83
1 / 60
Juan María Bandrés
  1. Va ser elegit eurodiputat en representació del Grup Mixt mitjançant un sorteig entre els 11 diputats d'aquest grup del Congrés.

Vegeu també

modifica