Viquipèdia

Irun

municipi de la província de Guipúscoa

Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc. La ciutat fa frontera amb el País Basc del Nord (Iparralde), a l'estat francès, mitjançant el riu Bidasoa que limita el municipi a l'est. Es tracta de la segona ciutat més important de Guipúscoa després de la capital, Sant Sebastià, amb una població al voltant dels 60.000 habitants.

Plantilla:Infotaula geografia políticaIrun
Imatge
Localització
Map
 43° 20′ 16″ N, 1° 47′ 20″ O / 43.33781°N,1.78881°O / 43.33781; -1.78881
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
ComarcasBaix Bidasoa Modifica el valor a Wikidata
CapitalIrun (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població62.920 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.470,09 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície42,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud20 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació28 febrer 1776 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataCristina Laborda Albolea (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20300–20305 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE20045 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webirun.org Modifica el valor a Wikidata

L'economia de la ciutat es basa en la importància com a pas fronterer entre França i Espanya. Es tracta del principal pas fronterer entre aquests dos estats, juntament amb la Jonquera, a l'Alt Empordà. A més, és un important nus ferroviari, logístic i de transports. Compta també amb un important comerç i certa indústria.

Barris d'Irun modifica

Irun està conformat per set barris:[1]

  • Behobia
  • Meaka
  • Bidasoa
  • Lapize
  • Ventas
  • Anaka
  • Olaberria

Història modifica

La guarnició carlina d'Irun va defensar-se de l'atac de la Legió Auxiliar Britànica de George de Lacy Evans el 16 i 17 de maig de 1837, que van conquerir la població lluitant casa a casa, capitulant per la tarda.[2]

Administració modifica

Llista d'alcaldes
2019 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2015 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2011 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2007 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2003 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
1999 Francisco Buen Lacambra / José Antonio Santano Clavero[nota 1] (PSE-EE)
1995 Francisco Buen Lacambra (PSE-EE)
1991 Francisco Buen Lacambra (PSE)
1987 Francisco Buen Lacambra (PSE)
1983 Francisco (Alberto) Buen Lacambra (PSE-PSOE)
1983 Ricardo Etxepare Zugasti (PNB)[nota 2]
1979 Xabier Txapartegi Larrañaga (PNB)

Demografia modifica

Evolució demogràfica
1800 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
1.180 9.912 12.120 14.161 17.670 14.368 19.956 29.814 45.060 53.445 53.276 56.486 +60.000

Persones cèlebres nascudes en aquesta localitat modifica

  • Almirall Arizmendi segle XVI: general als comandaments de la milícies d'Irun i posteriorment almirall de la flota espanyola
  • José María Franco Bordons (1894-1971): compositor i director d'orquestra.
  • Ramón Iribarren Cavanilles (1900-1967): llicenciat en Ciències Exactes i Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, autoritat mundial en la matèria i genial descobridor de les lleis matemàtiques i físiques relatives a la dinàmica de l'onatge i la seva aplicació a la regeneració de costes. Va Ser nomenat Fill Predilecte de la Ciutat d'Irun per acord unànime de l'Ajuntament.
  • Mariano Eusebio González (Luis Mariano) (1914-1970): cantant de fama internacional, especialment a França, on va realitzar la major part de la seva carrera musical.
  • Pedro Mourlane (1888-1945): periodista i assagista.
  • Els germans Fermín (1963-), Íñigo i Jabier Muguruza: músics. Integrants dels grups de rock radical basc Kortatu i Negu Gorriak, el primer i segon; i de Joxe Ripiau, el segon i tercer.
  • Pedro Manuel de Arístegui y Petit: diplomàtic, exGovernador Civil de Guipúscoa, mort en atemptat quan exercia com Ambaixador d'Espanya a Líban el 16 d'abril de 1989
  • Pérez de Azcue (segle xvi): comandant de les tropes iruneses.
  • Jon Sistiaga (1967-): periodista, escriptor i reporter de guerra.
  • Teodoro Murua (1888-1968): músic. Director de la banda municipal de música d'Irun.
  • Ricardo Arregui (1952-): Metge neurocirujano de prestigi mundial, expert en congelacions. Actualment president de l'equip d'handbol de Balonmano Aragón.
  • Amaia Montero (1976-): vocalista del grup pop La Oreja de Van Gogh fins a novembre de 2007
  • Lourdes Maldonado (1973-): presentadora de notícies cap de setmana Antena 3.

Esportistes modifica

Notes modifica

  1. ↑ A mitjan legislatura 1999-2003, l'alcalde Alberto Buen dimiteix del seu càrrec i el seu company de partit i tinent d'alcalde, José Antonio Santano és escollit alcalde. Santano ja havia estat anunciat amb anterioritat com candidat del PSE-EE/PSOE a l'ajuntament en les eleccions de 2003.
  2. ↑ L'elecció de Ricardo Etxepare com alcalde en 1983 no va estar exempta de polèmica. Enfront del candidat més votat (Alberto Buen), va sortir escollit Etxepare amb els vots del seu partit i una aliança contra natura que abastava des de l'esquerra abertzale fins a AP. Es va causar una important revolada arran d'aquest assumpte. El PSE-PSOE va assolir que la sessió d'investidura es repetís 2 mesos després (11 de juliol de 1983) per un defecte de forma en la primera votació. En aquesta segona ocasió, els regidors de AP, seguint consignes del seu partit, es van abstenir i Alberto Buen va sortir escollit alcalde.

Referències modifica

  1. ↑ M., I. «El origen del nombre de los siete barrios históricos de la ciudad». Diario Vasco, 17-04-2016 [Consulta: 12 novembre 2018].
  2. ↑ «Irun (1837-V-17)» (en basc). Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 5 octubre 2015].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irun
Etapa precedent
Hendaia
(Camí de Solac) 		Camí de Sant Jaume
 
Via de Solac i Camí del Nord 		Etapa següent
Sant Sebastià
(Camí del Nord)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Irun&oldid=32077266»